ERC explota a fons la 'carta Junqueras' en el seu míting central

Potser per una excessiva propensió a la transparència o per un pessimisme de grau extrem, ERC va acceptar de manera immediata, poc abans d'iniciar la campanya, que Oriol Junqueras no podria ser investit president. Sense el líder present de manera ubiqua en el moment en què l'exiliat Carles Puigdemont es donava banys de masses en el seu retir brussel·lès les enquestes van començar a baixar. El cop de volant dels republicans ha sigut de manual. Primer, van deixar d'exposar Marta Rovira com Gary Cooper a Sol davant el perill acompanyant-la dels quadros del partit, molt singularment dels dos exconsellers que van estar al Centre Penitenciari Madrid VII. I després, posant, dins de les limitacions, la figura del president del partit en la primera fila.

El míting central d'ERC al simbòlic Born ha sigut purament això. Un homenatge a Junqueras i un recordatori que, encara que no se'l veu, l'exvicepresident hi és. I hi serà. O almenys això diuen els republicans que esgrimeixen un informe legal que vaticina el seu alliberament en cas de victòria.

Presos sense oblits

L'apel·lació a la llibertat de Junqueras, i dels Jordis i de Quim Forn (a ERC no se'ls obliden mai, ni tampoc el que no està a cap llista –Cuixart– ni els dos de Junts per Catalunya) té a més un altre fi. Busca mobilitzar el seu electorat sense despertar el de l'altra trinxera, cosa que succeiria amb els discursos independentistes que van trufar la campanya del 27-S, fa dos anys.

De fet, en els mítings d'ERC, especialment en aquest del Born, la paraula independència ha desaparegut. Només l'ha utilitzat el politòleg madrileny Ramón Cotarelo, que tanca la llista de Barcelona. Esquerra l'ha canviat per república i republicanisme, donant a entendre que s'està en una altra fase. Una fase, la de dotar de contingut unes declaracions i proclamacions “simbòliques i polítiques” que necessita un nou líder. Evidentment, Junqueras.

ERC es presenta, doncs, com un doble vot útil. D'una banda, davant el “bloc del 155”, es postula com el vot útil contra la repressió i a favor de la democràcia. I en la trinxera del sobiranisme, en la competència de la llista de Carles Puigdemont, s'erigeix com el vot de la nova era. ERC creu, com ha expressat el diputat al Congrés Joan Tardà, gran constructor de relats, que ha arribat l'hora “de l'hegemonisme republicà”.

Resposta social a Borrell

La ubicació del Born ha sigut l'única concessió al simbolisme separatista. Tots els parlaments d'aquest acte coral, amb més de 20 intervencions, han tingut un profund sentit social. Fins i tot en la resposta a les paraules de Josep Borrell, que divendres va cridar a “desinfectar” les institucions catalanes d'independentisme, Marta Rovira ha desviat la discussió a l'àmbit social, quan el més fàcil hauria sigut un revés a dues mans a l'estil Gabriel Rufián a Twitter.

La candidatareal d'ERC, després de fer callar les xiulades que el respectable li llançava al veterà socialista (“és el que busquen”, ha explicat) ha reprès Borrell esgrimint els talons d'Aquil·les de l'Estat, com l'esgotat fons de les pensions, la corrupció en contínua metàstasi i, fins i tot, la factura de la llum per afavorir els “interessos oligopòlics”.

Les paraules més reveladores potser han sigut les de Tardà. “Estem orgullosos d'haver popularitzat l'independentisme en els governs tripartits” -arrossegant posteriorment CDC al secessionisme- ha exclamat el republicà i assenyalant que ara és el moment de “les esquerres”. Dit d'una altra manera, la pilota està, fa temps ja, en el terreny de joc d'ERC i ara només toca rematar per aconseguir la investidura del “cinquè president d'ERC, després de Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas”.  Una continuïtat que deixaria els 36 anys de pujolisme, tripartits, Artur Mas i Junts pel Sí com un parèntesi en el domini republicà.

Tribut al líder

Al Born hi ha hagut vídeo amb paraules de Junqueras, àudio de Junqueras des de la presó, glosses i homenatges a la seva vida i a la seva obra. A com el va conèixer Rovira, com va construir “un partit obert i divers com la societat catalana” i com va aconseguir que les minses arques de la Generalitat rendissin un superàvit. I mencions a tort i a dret als ítems socials en voga. 

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Carles Mundó ha clamat contra “les alfombres vermelles que alguns tenen per fer campanya per terra, mar i aire, mentre Junqueras és a la presó”. Perquè el missatge que es transmet és que si el líder indiscutit segueix entre reixes és simplement “perquè els fa por. Perquè és el millor candidat”.

Al final del míting, davant els dos milers de cadires buides, el videowall seguia encès amb una gran imatge d'Oriol Junqueras somrient. Junqueras és el candidat. Aquesta és la notícia.