Iceta: "La dreta no pot derrotar l'independentisme"

Havent dormit molt poc després d’acabar de matinada l’últim debat electoral, Miquel Iceta va començar ahir l’últim dia d’una intensa campanya tancant el cicle de conferències de candidats del 21-D al fòrum Primera Plan@ d’EL PERIÓDICO. El líder del PSC va defensar que «la dreta no pot derrotar l’independentisme» i que la recepta Iceta és la solució per «netejar» la «ferida enverinada» de Catalunya. En aquest sentit, va assegurar que es presentarà una «investidura transversal» si, com pronostica, no hi ha majoria independentista.

Com va comentar en la presentació Enric Hernàndez, director d’EL PERIÓDICO, Iceta ha sigut «fontaner abans que frare». Durant molts anys va estar entre bastidors, primer com a fontaner a la Moncloa, com a pont entre el PSC i el PSOE, i després en els tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla i al Parlament. Mai va pensar que «un tipus baixet, grassonet, calb i gai pogués ser el candidat del partit». Però les circumstàncies el van empènyer fa un parell d’anys a la primera fila de l’arena política. I en aquest temps ha anat vencent la seva timidesa, que va començar a deixar enrere amb aquell cèlebre ball. Pocs podien imaginar abans de la campanya del 2015 que aquell home de partit acostumat a treballar a la sala de màquines acabaria sent un candidat carismàtic i que la marca Iceta acabaria passant per sobre de les sigles del PSC en la següent contesa electoral.

El fantasma de la repetició 

Encara que, és clar, ni el guionista més enginyós podia imaginar tot el que ha passat en els dos anys més turbulents del procés. «Depenent dels resultats de dijous, el descrèdit de Catalunya pot augmentar. Aquest procés no s’ha acabat, pot anar a pitjor», va advertir en el seu discurs, en què no va estalviar retrets als independentistes («si hi ha algú que ha fet més mal a la independència, [aquests] són els ideòlegs del procés») ni a PP i Ciutadans: «La dreta no pot impulsar el canvi».

El líder del PSC va vaticinar que no hi haurà majoria absoluta ni independentista ni constitucionalista i va assenyalar que tan sols hi ha tres opcions possibles després del 21-D: que ell sigui president, que ho sigui un independentista, o repetició electoral. «La repetició de les eleccions provocaria una prolongació innecessària de la intervenció per part de l’Estat», va apuntar, abans d’assenyalar que «els ciutadans no es mereixen que els tornem a convocar a eleccions». Si els independentistes no aconsegueixen majoria absoluta, es proposarà com a candidat a la presidència de la Generalitat per intentar una «investidura transversal» unint els seus escons a Ciutadans, el Partit Popular i els comuns.

Si Esquerra, JxCat i la CUP no superen els 67 diputats, el prèssing als comuns pot recordar el que van patir els republicans el 2003, quan van haver de trencar la seva equidistància i escollir què pesava més, si el seu vessant d’esquerres o el catalanista. Llavors, igual que farien tres anys després, van preferir girar l’esquena a la Convergència d’Artur Mas i explorar els tripartits amb Pasqual Maragall i José Montilla. Dos experiments que Iceta va viure en primera línia i que, com li agrada recordar, a pesar de la fama Dragon Khan que van arrossegar, van ser més estables que la unió de Junts pel Sí i la CUP, ja que no van perdre ni una votació.

Resposta a Puigdemont

En les últimes hores de campanya, el primer secretari del PSC va respondre ahir a Carles Puigdemont, que l’havia acusat de passar del «Catalunya és una nació al Catalunya és una infecció», en referència a les polèmiques paraules de Josep Borrell. «El clima de Brussel·les no és el millor del món, però a algú no li va gaire bé», va comentar fent broma abans de defensar l’exministre socialista. «Quan Borrell diu que cal aclarir les coses per no tancar en fals té raó. Cadascú elegeix les seves expressions», va matisar, abans de compartir el fons del missatge. «La política catalana necessita un bany de realitat, netejar algun problema que hem tingut. Els que van mentir ho haurien de reconèixer. Tenim una ferida enverinada. S’ha volgut dividir un país, enfrontar diversos territoris, aixecar fronteres i fer aparèixer un problema polític com un greuge a la divinitat d’un poble. O som capaços de netejar-ho, o no tirarem endavant», va afirmar.

L’exministre i expresident del Parlament Europeu, gran agitador del tram final de la campanya del PSC en el seu afany d’intentar esgarrapar vots a la frontera amb Ciutadans, va tornar a generar polèmica a l’advertir del risc que creu que suposa insistir en la independència. «Continuar picant pedra, escollir un Govern amb la mateixa obstinació de ‘som una república i farem una república’ és donar-se cops de cap contra la paret: l’economia s’acabarà trencant i arribarà un dia en què arribarem a les mans», va afirmar Borrell a Lleida. Una altra frase de perfil gruixut allunyada del traç fi que ha intentat mantenir Iceta. Caldrà esperar fins a demà a la nit per veure quin impacte ha tingut la presència de l’exministre en aquesta recta final.

Reconciliació

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La sortida del túnel no passa segons el parer d’Iceta ni per seguir per la via independentista, ni pel revengisme de Partit Popular i Ciutadans, sinó per la reconciliació que el primer secretari vol abanderar. «La política catalana necessita abaixar la inflamació», va rubricar el candidat socialista al final de la seva conferència, per promocionar el seu Icetaton. A la tarda se’n va anar a passejar per l’Hospitalet de Llobregat amb el president càntabre, Miguel Ángel Revilla, i va donar per liquidada una intensíssima campanya electoral amb el míting final a Cornellà. Un acte en què es va estrenar l’últim vídeo de campanya del PSC, on, a ritme de rumba, un Iceta de dibuixos animats canta «això només ho arregla Iceta».

La jornada de reflexió l’aprofitarà per fer-se unes ulleres noves per veure bé no només l’última entrega de Star wars, sinó també els resultats electorals de demà, que espera que certifiquin el que apunten les enquestes: que, per primera vegada des del 1999, el PSC torna a pujar en vots i en escons al Parlament.