Bon Nadal

Dissabte va ser un dia feliç a Estremera, la visita dels germans Maxi i Lolo Calero i el Domingo, tots tres vicentins, va ser balsàmica. Emoció, somriures, complicitat, tendresa i una amistat que ho pot tot, van ser una nova injecció d'optimisme i moral. Són la meva gent, els meus amics, que hi són a totes i sempre quan més escalf et cal. És una bona metàfora, també, d'aquesta societat que volem, plural i cohesionada, que trenca els tòpics i desterra els dicursos identitaris que són un llast per seguir avançant. Al migdia havia tingut la visita de la Marta Rovira, amb qui vam poder compartir algunes reflexions sobre els resultats en general i am particular a la regió metropolitana, on Ciudadanos ha estat primera força i ERC segona amb un avenç molt important en ciutats com Santa Coloma, l'Hospitalet, Badalona, Rubí, Cornellà o Nou Barris entre d'altres. De fet, aquí s'ha gestat el bon resultat del trident.

La visita de 40 minuts, amb els vicentins, va passar tan de pressa que gairebé no vam tenir ni temps d'acomiadar-nos. Algunes llàgrimes de felicitat, galtes avall, i el dors de la mà damunt el vidre van ser el nostre adéu per un instant. Aquests amics són com de la família. En la meva absència, són ells -entre molts d'altres vicentins- que estan pendents de que no falti res a la meva família i és que tant venen a casa a jugar amb els meus fills com es preocupen del benestar de tota la família, grans amics i millors persones.

Fins passat festes no tindré cap més visita. Pensaré en la meva dona i els meus fills, que és el que més estimo en aquest món. I ho faré en pau, des de la distància, perquè sé que estan bé i ben acompanyats. Serà el primer cop que no comparteixo aquestes dates amb la família. No és el Nadal que hauria desitjat. Però estic bé i em sento fort i més compromès que mai, amb el país i amb la gent. I integrat amb els altres interns; encara a hores d'ara em sorprèn el tracte tan respectuós que tenen amb mi. Comparteixo hores de pati, esport, converses i procuro resoldre els seus dubtes quan me'ls plantegen. 

Confesso que orgullós d'Esquerra Repúblicana, que ha afrontat una campanya molt difícil, amb mil i una dificultats però que ha treballat en la bona direcció i amb una premissa prioritària: som un sol poble, sabent que l'important era eixamplar la base republicana i no centrar els esforços en una batalla per guanyar-se els convençuts. I ha estat la clau del resultat, de la victòria, prioritzar el resultat global al resultadisme, amb la generositat per bandera. Aquests dies, per cert, sovint penso que tan aviat com pugui sortir d'aquí planificarem una escapada a Esparragalejo, poble d'Extremadura on va néixer un dels meus besavis. I justament d'Extremadura, causalitat de la vida, són els germans Calero, i el Domingo de Huelva, gent ferma i republicana, amb un cor enorme i un compromís exemplar.

La normativa de la Presó fa que només pugui veure els meus fills dues hores al mes. Em costa d'acceptar i d'entendre. Sé que aquestes festes, malgrat tot, els meus fills tindran el meu record ben present i segur que feliçment present, en un entorn que els estima i que els hi explica que el seu pare és una bona persona i que els troba a faltar com res a la vida. Seran feliços i jo també sabent que ho són i que tenen un entorn que se'ls estima i es preocupa per ells.

Bon Nadal a tothom, a tothom sense excepció. Bon Nadal a tots i cadascun dels diputats electes, que puguin passar unes bones festes en companyia dels seus éssers més estimats. Els hi desitjo de tot cor i els hi recordo, a tots, que mai s'ha construit res des de l'odi i la rancúnia. El futur l'haurem de construir entre tots i per a tots, amb respecte i tenint sempre present que és la ciutadania catalana qui ha de decidir democràticament el seu futur.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Una enorme abraçada a tothom,

Oriol Junqueras