Tothom pendent de Puigdemont

Són moltes les variables que intervindran en el procés negociador que s'obrirà immediatament entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Però n'hi ha una que destaca per sobre les altres: el criteri de Carles Puigdemont i el seu entorn directe sobre el seu retorn i, per tant, sobre la seva candidatura a renovar com a president de la Generalitat després de ser destituït per Mariano Rajoy en virtut de l'article 155. Tant el PDECat com ERC estan a l'espera dels designis del dirigent exiliat.

La decisió serà exclusivament seva, però a la direcció del seu partit resumeixen la situació: "Està molt atrapat". Atrapat per la promesa de tornar a Catalunya per a la investidura si és el candidat més votat (no ho ha sigut, però sí en el si de l'independentisme, que suma majoria absoluta). Si torna serà detingut, recorden; i si no torna, s'investirà un altre candidat i Puigdemont es convertirà en un gerro xinès de la política, per més que se'l segueixi considerant el president legítim. En aquest cas, els noms d'Elsa Artadi i Jordi Sànchez (exlíder de l'ANC, número dos de la llista i actualment empresonat a Soto del Real) apareixen com a alternatives.

Una opció diferent, ara com ara remota, podria passar per un canvi del reglament del Parlament perquè Puigdemont pugui ser investit sent a Bèlgica. El PDECat, en qualsevol cas, estarà al costat de l'equip de Puigdemont (de Junts per Catalunya) en el pont de comandament de les negociacions amb Esquerra, després d'haver estat absolutament desaparegut durant la campanya electoral.

Una vegada més, i no són poques, Puigdemont ha dissenyat i executat els seus plans al marge del criteri del partit, que ha tingut una participació menor en la presa de decisions. Una d'elles va ser la de substituir totalment el PDECat per Junts per Catalunya per donar una imatge de candidatura transversal, no partidista... El més semblant a la llista única que Puigdemont va oferir a Esquerra i que van rebutjar els republicans.

¿Canvi d'estratègia?

Sí, hi haurà cares del PDECat a les negociacions, com ja n'hi ha hagut en campanya. I el partit, abans del 21-D, va actualitzar la seva direcció per dotar-la de més múscul cara al futur. I és que la formació que lidera Marta Pascal vol imprimir la seva estratègia, més enllà de la decisió inicial i clau sobre el retorn de Puigdemont i la composició del Govern.

Però una de les preguntes en les negociacions serà: un Govern, ¿per a quin full de ruta? Aquí és on els designis de Puigdemont i del seu partit semblen divergir. Mentre el primer en cap moment ha renunciat a seguir endavant amb la implementació de la república i ha deixat en l'aire la possible utilització de nou de la via unilateral, el nucli dur que dirigeix Marta Pascal (i curiosament, també ERC) pretén destinar aquesta legislatura a ampliar la base social de l'independentisme amb un discurs allunyat del 'tenim pressa', dels calendaris i les fites en curts espai de temps.

A l'expectativa

Notícies relacionades

Rajoy vol que Albiol aguanti fins que hi hagi Govern

Els policies i guàrdies civils desplegats a Catalunya se n'aniran abans de final d'any

Mentrestant, ERC està a l'expectativa. Tenen dos escons i a penes 10.000 vots menys que els postconvergents i esperen que l'expresident es decideixi. Si torna, l'investiran. Si no, els republicans forçaran la negociació per evitar que sigui algú aliè a l'antic Govern qui ocupi la presidència. Si es confirma que Puigdemont es queda al seu retir brussel·lès, els republicans diran, segurament amb la boca petita, com acostumen, que els postconvergents han enganyat l'electorat, perquè tota la campanya de Junts per Catalunya es resumia en la frase: "Si guanya Puigdemont, podrà tornar a Catalunya".

Si l'opció dels neoconvergents és Artadi o Sànchez (l'elaborador de Junts pel Sí el 2015 i que ERC sempre ha considerat un submarí de la pitjor CDC), els republicans esgrimiran la carta d'Oriol Junqueras, l'exvicepresident. En aquest escenari, el pitjor que li podria passar al PDECat/JxCat és que el jutge el deixés en llibertat el pròxim 4 de gener, data en què s'ha fixat una nova vista.