¿La llei electoral perjudica Ciutadans?

"C's ha guanyat per primera vegada en la història de la democràcia a les urnes en vots i escons els nacionalistes a Catalunya. Però amb l'enfonsament del PP i el PSOE i la maleïda llei electoral, avui no es pot formar govern constitucionalista". Així analitzava el líder de Ciutadans, Albert Rivera, el resultat de les eleccions del 21 de desembre, que van donar a la formació taronja més d'un milió de vots i 36 escons.

Però ¿la llei electoral catalana perjudica Ciutadans fins al punt de titllar-la de "maleïda"? Analitzant les dades de l'escrutini electoral, la llista d'Inés Arrimadas no és la més perjudicada per l'actual legislació. A més, en un escenari de circumscripció electoral única, on imperés l'absoluta proporcionalitat d'"una persona, un vot", Ciutadans obtindria un diputat menys. De tota manera, el bloc independentista també es veuria perjudicat, fins al punt que no sumaria els escons suficients per tenir majoria absoluta.

Catalunya és l'única comunitat autònoma de l'Estat espanyol sense llei electoral pròpia. Una assignatura pendent del parlamentarisme català que obliga a regular les eleccions sobre la base d'una disposició transitòria del primer Estatut després de la dictadura franquista, que es limita a establir les quatre províncies catalanes en circumscripcions electorals i el nombre d'escons corresponents per a cada una.

Dentro de l'actual legislació, la força de la qual més electors es queden fora del repartiment d'escons és Junts per Catalunya. Aquest càlcul és fruit de la suma dels coeficients de vots sota el repartiment de la fórmula d'Hondt, de les quatre províncies, immediats a l'obtenció de l'últim escó. En aquesta línia, 80.482 votants de C's no estan representats, davant els 83.160 de JxCat o per sota també dels 81.057 d'ERC.

A més, la formació que més votants té sense representació al Parlament en proporció al seu resultat electoral és la CUP, que no aconsegueix traduir en escons un 39% de les seves paperetes. Altres forces que pateixen una situació semblant són el PP, amb el 37%, o els comuns, amb un 22%.

Ciutadans únicament pateix un infrarepresentació superior a la resta de forces polítiques a la província de Tarragona, on, segons la llei d'Hondt, poc més de 20.000 vots confiats a aquesta formació no es tradueixen en representació parlamentària. Un 4,6% sobre el total de persones que van exercir el seu dret a vot en aquesta circumscripció. 

Circumscripció única

Les queixes de Ciutadans tenen parcialment sentit en un escenari de circumscripció única, on impera una proporcionalitat absoluta d'"una persona, un vot". Els arguments clàssics per justificar la desproporció electoral són evitar el centralisme i discriminar positivament amb més pes en la governabilitat aquells territoris que d'una altra manera difícilment podrien marcar l'agenda política. A Espanya únicament s'aplica en les eleccions europees.

Notícies relacionades

Ciutadans exigeix una reforma de la llei electoral

Les claus de la llei electoral catalana

En un escenari de circumscripció única, la composició del Parlament seria lleugerament diferent, i millorarien resultats les forces amb menys vots i que al seu torn concentren parcialment el seu electorat a la circumscripció de Barcelona. PP (5), CUP (6), Catalunya en Comú-Podem (10), i PSC (19) millorarien resultats, mentre que que C's (35), JxCat (30) i ERC (30) baixarien.

Això ens deixaria un Parlament en què les forces independentistes, JxCat, ERC i la CUP, no sumarien la majoria absoluta que actualment han conservat, amb 70 diputats. En tindrien 66, a dos de l'absoluta, fet que obriria una finestra d'oportunitat una mica més oberta a Ciutadans, que aguantaria com a primera força, per formar govern. No obstant, aquesta hipòtesi dependria del vot afirmatiu de les forces constitucionalistes i, com a mínim, de l'abstenció dels comuns.