Podem planeja canviar de nom

La marca Podem compleix quatre anys aquest gener i la direcció del partit ja la dona per amortitzada. EL PERIÓDICO ha pogut confirmar que la cúpula morada valora canviar de nom per afrontar les eleccions autonòmiques del 2019 i les generals del 2020. La idea es ve estudiant des de fa mesos perquè existeix un consens al quarter general podemista que la seva marca com a símbol d’identitat ha deixat de ser un actiu per convertir-se pràcticament en un llast.

Si Podem va representar la impugnació a l’establishment i va despertar la il·lusió per la possibilitat de transformar Espanya en un país més equitatiu i menys ranci, aquest significat s’ha evaporat de manera accelerada, admeten fonts de l’organització. Les constants batzegades en la línia política (alineament i allunyament dels independentistes); en les formes (de la «calç viva» a portar americanes); la construcció d’un partit vertical que regateja els seus propis mecanismes de control (liquidació de la Comissió de Garanties i dels auditors); la purga de l’errejonisme (la substitució de la transversalitat pel tancament obrerista) i el ressorgiment de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE han deixat Podem en els ossos.

El plantejament de canviar de nom no respon, per tant, als pèssims resultats recollits a Catalunya el 21-D, sinó que fa temps que es pensa. A més a més, alguns grups municipals podemistes, que es van presentar a les eleccions del 2015 amb altres marques, com Guanyem o Canviem, ja que Podem va desestimar concórrer amb el seu logo, ja han advertit que prefereixen mantenir els seus noms i no incloure la identitat distintiva del partit nodrissa en els comicis del 2019.

Les enquestes, clau

Aquests senyals i la inquietant evolució de les enquestes han sigut definitives per repensar un nom que va triar el mateix Pablo Iglesias per iniciar el camí del partit amb les eleccions europees del 2014.

Des dels últims comicis legislatius (26-J) la formació perd vots en tots els sondejos. L’últim, per a El Español, deixa el partit tremolant, amb 49 escons, 22 menys dels que té ara. La formació que somiava assaltar el cel (el novembre del 2014 va ser primera força en intenció de vot directe) es pot convertir en una minoria permanent.

De la fuga de vots en va alertar, abans de ser purgada, la cofundadora i llavors responsable d’Anàlisi Electoral, Carolina Bescansa, que va advertir que haurien perdut un altre milió de vots, que se sumava al «milió màgic» que va desaparèixer entre el 20-D i el 26-J després de l’aliança amb IU.

Les dues dades més preocupants s’han accelerat després que Iglesias assumís el lideratge sense contrapesos a Vistalegre 2 (febrer del 2017). Un. La fidelitat de vot és excepcionalment baixa, al voltant del 60%. I dos. La imatge d’Iglesias. És el dirigent més mal valorat entre els quatre grans partits (2,57).

Sobre aquest enfonsament va advertir, fa gairebé un any, un estudi del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO. L’anàlisi, fet després de Vistalegre 2, vaticinava els riscos: encara que Iglesias es va imposar amb rotunditat al llavors número dos, Íñigo Errejón, la victòria semblava tenir peus d’argila.

Notícies relacionades

Pablo Iglesias, peus de fang

El CIS confirma l'ascens de C's i la caiguda de Podem després de l'1-O

El 38,7% de votants podemistes reconeixia que Podem no arribaria mai a governar mentre el secretari general fos Iglesias. Aquesta xifra augmentava al 65,4% en l’electorat global.

Canviar de nom o morir

La mala nota del cap podemista deixa en l’aire els efectes que pugui tenir un canvi de nom que ja han implementat altres partits. Convergència, castigada pels escàndols de corrupció i després de  trencar amb Unió, va passar a dir-se PDECat. La diferencia és que en aquest cas el valor del líder, Carles Puigdemont, sobrepassava de sobres el de les velles sigles erosionades de CiU.