Rajoy regateja amb els estatuts

Mariano Rajoy es mou amb dues velocitats al Congrés. Hi ha iniciatives que es tramiten amb relativa agilitat i n’hi ha que es panseixen encallades en tràmits parlamentaris que el PP ha après a dilatar com a mecanisme per emmordassar una Cambra on ja no pot imposar la seva anterior majoria absoluta. En casos com el de les reformes dels estatuts d’autonomia es dona la circumstància que els projectes dels grups que el van recolzar en la investidura i en els Pressupostos tendeixen a sorpassar els dels seus adversaris polítics.

L’exemple més flagrant és la modificació de l’Estatut de les Canàries, que va ser plantejada l’abril del 2015 i ha aconseguit avançar en el tràmit parlamentari la del País Valencià, que va entrar el 2011 al Congrés. Seguint els mateixos passos, també la modificació de la Carta autonòmica de Múrcia pot acabar avançant la valenciana.

Les autoritats afectades ho consideren un greuge comparatiu. Les Corts Valencianes van enviar un escrit a la presidenta del Congrés perquè intervingués i impedís als populars continuar bloquejant la iniciativa. Ana Pastor (PP) va respondre que no és la seva potestat i que són els grups els que decideixen el destí de cada iniciativa.

Quatre anys d'avantatge per a res

La comparació entre autonomies és, si més no, cridanera. La reforma que va aprovar el Parlament canari (per majoria del PSOE i Coalició Canària i amb el vot en contra del PP) va arribar al Congrés l’abril del 2015. L’octubre del 2016 la formació d’Ana Oramas va donar suport a la investidura de Rajoy i només dos mesos després el ple (ara amb el vot favorable del PP) en va aprovar la presa en consideració, que és el primer pas del tràmit parlamentari. El Govern ha comptat amb els suports de CC i també de Nova Canàries per aprovar els seus Pressupostos i confien a mantenir-lo. El desembre passat va acabar el termini d’esmenes i previsiblement al febrer es votarà l’aprovació en la Comissió Constitucional. Després anirà al ple i al Senat.

La reforma de l’Estatut del País Valencià pinta més malament. Les Corts van aprovar la modificació el març del 2011. En un context de crisi i amb una reivindicació palmària que les inversions de l’Estat siguin proporcionals a la població, Rajoy va fer tot el que va poder per guardar-la en el congelador. La crisi, admet el PP, va passar, però segueixen frenant el tràmit de la reforma, amb la incomoditat del mateix partit a València, que continua reivindicant el projecte.

Encara s’ha de veure què passarà amb la reforma de l’Estatut de Múrcia. L’Assemblea regional la va validar a l’abril, i en només cinc mesos ha arribat al mateix punt que la valenciana: al tràmit d’esmenes.  La iniciativa la impulsa C’s i no fa especial il·lusió al PP, però necessiten el partit taronja perquè per primera vegada no compten amb majoria absoluta a la Cambra autonòmica. De moment, els d’Albert Rivera han recolzat els Pressupostos per al 2018, de manera que difícilment el PP pot bloquejar obertament la reforma.

Pinça populars-C's

Un dels mètodes d’obstrucció més utilitzats pel PP en aquesta legislatura és l’ampliació del termini d’esmenes. Aquesta iniciativa és la que més vegades ha estat prorrogada, 43. Després de més d’un any sencer (novembre 2016–febrer 2018) d’ampliacions no s’ha registrat cap esmena i cap grup ha manifestat la seva intenció.

Part de les ampliacions de termini les va sol·licitar el mateix PSOE, quan el president Ximo Puig (PSPV) va decidir sondejar si hi havia consens a les Corts Valencianes per ampliar la reforma per modificar també la llei electoral. Davant de la falta d’acord, els mateixos socialistes van demanar impulsar la iniciativa. Però en l’últim mig any, la pinça entre el PP i Ciutadans, que dominen la Mesa, manté frenada aquesta reforma.

La modificació que es planteja només incorpora una disposició addicional primera, perquè les inversions de l’Estat (al voltant del 8%) siguin equivalents al pes de la població d’aquesta autonomia (11%).

1.700 milions 'obstruïts'

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El diputat del PSPV Artemi Rallo denuncia «la clara voluntat d’obstrucció del PP» i «el suport de Ciutadans per continuar bloquejant» una reforma clau. «És un tema de boicot derivat de les circumstàncies polítiques. S’accelera la reforma d’un altre Estatut perquè hi ha dos grups canaris [Coalició Canària i Nova Canàries] que el PP necessita per formar majories i aprovar els seus Pressupostos», assenyala.

És la mateixa lectura que fa el portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, que s’ha cansat de denunciar el «favoritisme» del PP als socis que li van permetre la investidura. «Els drets fonamentals no poden estar a mercè que el PP necessiti aquests vots», retreu. Compromís assegura que la paralització de la reforma ha fet perdre als valencians 1.679 milions d’euros.