Les dimissions d'Artur Mas i Carles Mundó sacsegen l'independentisme

Artur Mas va tancar ahir el capítol més important de la història política catalana recent. El delfí de Jordi Pujol, l’esforçat opositor contra el tripartit, el president que primer es va declarar business friendly i va acabar decapitat pels antisistema, l’enterramorts de la federació de CiU, la principal figura del sobiranisme en els últims anys, va dimitir com a president del PDECat. La seva marxa, unida a la de Carles Mundó, un dels principals homes forts d’ERC, ha sacsejat l’independentisme.

Mas va afirmar que tenia la seva sortida meditada des de feia mesos, però el cert és que en els últims temps les seves opinions s'havien distanciat de les de Carles Puigdemont. Ho va deixar clar en la reunió de l’executiva del PDECat de dilluns, quan va sub­ratllar que l’independentisme no té la majoria absoluta en vots –encara que sí en escons–, i que això li impedeix de moment "imposar res"i impedeix de moment "imposar res".

Calendari judicial complicat

Calendari judicial complicatL’expresident va anunciar la seva renúncia amb una fórmula que ja va utilitzar quan la CUP el va descavalcar de la Generalitat. «Faig un altre pas al costat», va dir. I va assegurar que ho fa per dos motius: perquè no vol ser «un fre» per al projecte polític de Junts per Catalunya, els resultats del qual el 21-D jutja «molt més enllà de les expectatives»; i perquè en els pròxims mesos ha d’encarar un «calendari judicial» complicat.

No es referia a la sentència del cas Palau, que es coneixerà dilluns que ve, sinó a les causes que té obertes per la seva participació en la consulta del 9-N del 2014. La dimissió «no s’ha d’interpretar com un allunyament del projecte» independentista, que ara encapçala Puigdemont, ha dit. Fins i tot ha dit que Junts per Catalunya li sembla una «fórmula d’èxit» que cal «reforçar i expandir». No obstant, s’ha negat a pronunciar-se sobre idees que el seu successor contempla per forçar el pols amb l’Estat, com la d’una investidura «telemàtica».

«El que he decidit avui no és un missatge a ningú», va insistir, en referència a Puigdemont. «No hi ha hagut ni una declaració meva qüestionant-li res en dos anys. Ell ha de prendre les decisions, i jo tindré el meu criteri però les respectaré», va afegir Mas.

No hi haurà secessió a curt termini

No hi haurà secessió a curt terminiNo obstant, va deixar un missatge final molt clar, que segons ell comparteix gran part del sobiranisme, i que marcarà les negociacions sobre el desenvolupament de la pròxima legislatura. «No haver passat del 50% ens obliga a entendre que no podem implementar la independència en el curtíssim termini», va afirmar, en un missatge que contrasta amb les proclames que arriben des de Brussel·les.

CAP I COR / La dimissió de Mas va coincidir amb l’entrega de credencials al Parlament de tots els presos que anaven a les llistes de JxCat i ERC i de diversos dels exconsellers que acompanyen Puigdemont a la capital belga. Però també ho va fer amb l’altra gran renúncia del dia, que en aquest cas va arribar des de les files republicanes. «És una decisió que es pren amb el cap, però que fa mal al cor». Així va definir una veu pròxima a l’exconseller Carles Mundó la seva renúncia a l’acta de diputat, el seu abandonament de la primera línia política i el seu retorn a l’activitat privada, en aquest cas, l’advocacia. El partit feia dies que alertava d’aquesta opció.

La decisió obeeix a «motius personals» entre els quals, a diferència d’altres ocasions en què s’al·ludeix a aquesta fórmula, hi ha motius realment personals i que es relacionen, és clar, amb la seva estada a la presó d’Estremera entre el 2 de novembre i el 4 de desembre, a compte del procés judicial obert per l’1-O i la declaració d’independència derivada.

Peça clau d'ERC

Peça clau d'ERCMundó va ser el cinquè a la llista d’ERC per Barcelona i una de les peces clau durant la campanya un cop el partit va decidir fer costat a la candidata real, Marta Rovira (ja s’entreveia que Oriol Junqueras no sortiria de la presó). Vuit mesos abans, quan els republicans preparaven els seus plans de contingència davant l’acció judicial de l’Estat, que no preveien tan virulenta, el nom de Mundó va sonar com un dels homes forts que havien de consolidar Esquerra Republicana en cas d’inhabilitació de Junqueras. 

Això sí, sense discutir mai el lideratge en segona derivada de Rovira. El seu coneixement del món judicial, com a conseller del ram, segurament va imposar en Mundó una visió crítica de la tàctica que se seguia des del Palau de la Generalitat a l’hora d’encarar el referèndum, és a dir, la desobediència. Això sí, en cap moment es va plantejar abandonar el vaixell, conscient que això infligia un perjudici a l’independentisme i al seu propi partit. Mundó era àmpliament valorat per Puigdemont i Junqueras.

L'elecció de Puigdemont

Notícies relacionades

Mas anunciarà aquest dimarts la seva renúncia a la presidència del PDECat

Mundó renuncia a l'acta de diputat per "motius personals"

L'elecció de PuigdemontSegons fonts d’aquell Executiu, al juliol, quan es van succeir les dimissions i cessaments de consellers postconvergents per estar poc alineats amb les tesis de Puigdemont, el PDECat va exigir que es posés, també, un cap republicà sobre la taula, per no quedar com el partit dels menys atrevits. Junqueras va protegir llavors els consellers independents i va donar a escollir al president entre ell i Mundó. Puigdemont va optar per no cobrar-se cap peça d’Esquerra Republicana.

Les coses ara són diferents. Després d’implicar-se a fons en la campanya, ha esperat 20 dies a baixar de l’autobús. La seva situació judicial el converteix en una baula feble i la seva família (esposa i tres fills) s’ha establert més que mai com a prioritat.