DEBAT AL CONGRÉS

La Constitució que volia el 15-M

El PSOE aspira que la comissió territorial avanci anàlisis per reformar la Carta Magna

Sánchez considera que els canvis han de connectar amb la generació que no va votar el 78

zentauroepp41101099 madrid 28 11 2017 la presidenta del congreso  ana pastor y s171127123222

zentauroepp41101099 madrid 28 11 2017 la presidenta del congreso ana pastor y s171127123222 / JUAN MANUEL PRATS

2
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol

“Una societat mor de complaença quan els indolents colonitzen el poder sense pensar en els que vindran en el futur”. La reflexió és del líder socialista, Pedro Sánchez, a les portes que comenci la comissió territorial aquest dimecres, al Congrés. Comença amb l'objectiu de modernitzar l'Estat autonòmic, però, aspiren els socialistes, també pot servir com a preescalfament per a una possible reforma constitucional: serà un fòrum d'estudi per avaluar com s'ha anat oxidant l'encaix Estat-comunitats i proposar una actualització.

Aquesta anàlisi contindrà necessàriament reflexions sobre la reforma constitucional que el PSOEPodem i Ciutadans reclamen. Sánchez considera que és necessari que les reformes estructurals que es portin a terme connectin amb la generació que no va votar el pacte constitucional en la transició i que ha de donar cabuda als anhels dels joves. "L'objectiu essencial és reconnectar amb l'Espanya d'avui, s'ha de reenganxar aquesta generació, la nostra, la que no va poder votar la norma fonamental el 1978", defensa Sánchez, convençut que "la nova Constitució ha de ser, també, la Constitució del 15-M".

Tres pares de la llei fonamental

L'actitud del PP frena aquestes expectatives, però de moment aquest dimecres els diputats escoltaran què opinen els tres pares vius de la Constitució. Miquel RocaMiguel Herrero y Rodríguez de Miñón i José Pedro Pérez Llorca plantejaran, en principi, la seva visió sobre com actualitzar el model territorial i està a les seves mans abundar o no en la reforma de la llei fonamental.

La comissió comença amb tres partits: el PP, el PSOE, Ciutadans i el Grup Mixt. Units Podem, el PNBERC i el PDECat no hi assisteixen, encara que els socialistes confien que s'hi incorporin quan es vagi aclarint la governabilitat a Catalunya.

El PSOE vol amb especial interès que els nacionalistes hi participin, encara que adverteix que els treballs han de servir per "aixecar un projecte de país que combati d'arrel el secessionisme". Al seu parer, aquest objectiu passa per consolidar una "nova Espanya autonòmica" basada en la federalització davant la recentralització que promouen les forces conservadores.

Sis mesos, desenes de compareixents

La comissió, presidida pel socialista José Enrique Serrano, té una durada prevista de sis mesos. En els pròxims dies hi compareixeran el president del Consell d'Estat, José Manuel Romay Beccaría; el president del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), Cristóbal Torres, i el de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Gregorio Izquierdo. També hi assistiran expresidents autonòmics, com Ramón Luis Valcárcel (Múrcia) i Jerónimo Saavedra (Canàries), exministres, historiadors, sociòlegs, catedràtics i expresidents del Govern. Felipe GonzálezJosé María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero aportaran les seves reflexions.

Notícies relacionades

Els quatre grups parlamentaris que participen en la comissió van arribar a demanar més de 200 compareixents, de manera que ara hauran de fer una selecció i prioritzar.

A partir del resultat de totes les compareixences la comissió haurà d'elevar un informe. Es dona per fet que les conclusions inclouran reflexions per a una possible reforma constitucional. Una altra cosa és que el president Mariano Rajoy s'arremangui i l'assumeixi. O que el poder sigui complaent i l'esperit del 15-M es quedi a la Puerta del Sol, on va néixer. Tan a prop del Congrés. I tan lluny.