Els pares de la Constitució plantegen resoldre reptes sense tocar-la

Els pares de la Constitució, que la van elaborar el 1978, obren la porta a una reforma, però defensen que bona part dels problemes actuals es resolen sense necessitat de tocar-la. «Mutació constitucional». «Revolució de les petites coses». Ahir van proposar diverses fórmules per no endinsar-se en la complexa modificació del text fonamental i, en canvi, donar resposta als reptes i les necessitats d’una societat que ha transcendit la que existia quan ells el van redactar.

Miguel Herrero Rodríguez de Miñón, José Pedro Pérez Llorca i Miquel Roca van oferir ahir a la Comissió Territorial del Congrés les seves reflexions sobre com ajustar la legislació als nous desafiaments. Van explicar els errors i les ingenuïtats que, admeten, van cometre, com la configuració del Senat, i van instar els partits a afanyar-se a deixar de banda les lamentacions. Els van recordar que fa quatre dècades encara era més complicat arribar a acords i els van demanar que s’arremanguin per desenvolupar lleis que poden resoldre els greus conflictes que viu Espanya: el finançament autonòmic, el model territorial o la inoperativitat del Senat. Els conflictes de competències entre autonomies i l’Estat poden millorar-se sense sacsejar la Carta Magna, i fer-ho per sota, amb nova legislació.

A aquesta reclamació, Roca hi va afegir una dimensió emocional com a clau daurada per obrir els bloquejos més ferris, en el que va sonar com un encàrrec al president del Govern, Mariano Rajoy: «No hi ha res més eficaç en situacions de crisi que la revolució de les petites coses. Podríem operar en el terreny de gestos, accents, proximitat, reconeixements, sensibilitats i sentiments».

Arremangar-se llei a llei

¿És convenient reformar la Carta Magna? Sí, van coincidir.  ¿Solucions per al mentrestant? Reformar llei a llei. Herrero de Miñón va postular una «mutació constitucional» com les del Regne Unit, Alemanya o els Estats Units. Va recordar que el 1981 i el 1992 a Espanya ja es van canviar els processos d’accés a les autonomies i se’n van augmentar les competències. Segons el seu parer, hi ha «expressions vaporoses» que es podrien precisar si els partits s’esforcen a consensuar una nova interpretació. Pérez Llorca va emfatitzar la necessitat que els canvis han de permetre «refer un projecte comú».

Anant a temes més concrets, ni Herrero de Miñón ni Pérez Llorca compren la visió de l’Espanya federal que proposa el PSOE. Perquè és més cara, genera reticències i per la indefinició del model, al·leguen.

Tots admeten l’error que van cometre al pensar el Senat. Proposen que la Conferència de Presidents, que únicament es reuneix a petició del cap de l’Executiu, sigui permanent. I rebutgen que aquest òrgan hagi de ser inclòs en la Constitució.

Finançament autonòmic. Estirada d’orelles per no actualitzar el model. Insisteixen que aquest sistema ha de ser flexible, adaptat als canvis en la societat, i que tampoc té sentit regular-lo a la Carta Magna. 

Sobre les diputacions, poques idees. Herrero de Miñón creu que hi ha fórmules d’estalvi en l’administració local i provincial però rebutja l’eliminació de municipis petits. Prefereix unificar serveis. Els tres ponents van defensar que els canvis no poden travessar les fronteres que traça la Constitució, encara que en els seus matisos hi van cabre abismes. Pérez Llorca va sub-ratllar que «la independència seria un fracàs històric». 

Notícies relacionades

La Constitució que volia el 15-M

Un xoc i moltes espines

Herrero de Miñón va rebutjar negociar amb els que se salten les lleis, encara que l’Estat hagi comès equivocacions. «En el tema autonòmic hi ha hagut errors de tota mena, però cap pot justificar saltar-se la Constitució. No es pot negociar el retorn de ningú a la legalitat. S’ha de forçar el retorn a la legalitat i després millorar aquesta legalitat», va defensar.

Per a tots tres el model territorial té defectes i pot ser millorat. «¿I és necessari per fer-ho reformar la Constitució? Pot ser. No ho sé», va admetre Roca.