Ni tan sols pancartes

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) va assenyalar dimarts que la preocupació per la independència s'ha desplomat des de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. Sigui per aquesta circumstància o per les temperatures pròximes als valors negatius amb què ha començat el dia aquest dijous a Madrid, el cert és que l'ambient a les portes del Tribunal Suprem, on han declarat Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn davant el jutge Pablo Llarena, instructor de la causa per rebel·lió relacionada amb el procés, ha sigut gairebé tan gèlid com la climatologia.

En anteriors ocasions, fins i tot quan la setmana passada el magistrat va revisar la presó d'Oriol Junqueras, en ple Nadal, es va acostar a les portes de l'alt tribunal un ciutadà amb una pancarta en contra de Jordi Pujol. I a primers de novembre, quan l'Audiència Nacional va decretar presó incondicional per als exconsellers -menys per a Santi Vila-, hi va haver fins i tot un sorollós grup d'ultradretansultradretans, cridant contra els independentistes. Però en aquesta ocasió cap defensor a ultrança de la sobirania nacional s'ha deixat veure pel tribunal. Només un ciutadà despistat, a l'observar la vintena de càmeres de televisió i el mig centenar de periodistes i polítics congregats, ha preguntat: “Què s'espera, que vingui Rajoy”, però ni els primers, ocupats d'informar als seus mitjans, ni els segons, de declaració en declaració davant aquestes mateixes empreses, li han contestat.

La comitiva política de suport als encara empresonats ha arribat d'hora, poc abans que, cap a un quart de deu, el primer furgó, que ha traslladat Sànchez des dels calabossos de l'Audiència al Tribunal Suprem, fes aparició. A penes s'han sentit uns crits de suport. Entre els congregats hi havia dirigents del PDECat, Junts per Catalunya, ERC i Demòcrates, que s'han anat escampant a mesura que passaven les hores i s'anava filtrant que els acusats renegaven de la via unilateral davant el jutge.

Al novembre la comitiva va aguantar fins que hi va haver decisió dels magistrats (a l'Audiència i el Suprem amb els membres de la Mesa), però en aquesta ocasió s'intuïa poc probable un pronunciament de Llarena, i a més s'escampa el pessimisme després que el Suprem mantingués la setmana passada Junqueras a la presó. Joan Tardà (ERC) ha posat veu a la desesperança. “No desitgem altra cosa que equivocar-nos, però em temo que volen convertir els presos polítics en ostatges per acovardir la societat”, ha manifestat. Una mica més optimista, Marta Pascal (PDECat), que figura a l'última llista d'imputats de Llarena, ha assenyalat que encara té “esperança que s'imposi el sentit comú” i s'alliberi els quatre dirigents catalans perquè “ningú entén que estiguin a la presó per causes polítiques”.

La investidura telemàtica

Notícies relacionades

Forn i els Jordis es desmarquen davant del jutge de la 'via Puigdemont'

El PSC, el principal puntal de Sánchez

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha admès que la situació del seu representat, Jordi Cuixart, és “diferent”, ja que no ha concorregut, com Sànchez i Forn, al 21-D. Però, tot seguit, ha lamentat que no sabia si aquesta circumstància el perjudica o el beneficia.  

Més enllà dels possibles alliberaments, el focus ha estat en l'eventual investidura telemàtica de Carles Puigdemont. Pascal ha defensat amb més vehemència la “possibilitat” que torni a ser elegit president -si bé sense indicar de quina manera-, mentre que Tardà només ha avisat que “aguditzaran l'enginy” perquè hi hagi Govern independentista, si els lletrats del Parlament rebutgen una elecció no presencial, però sense precisar qui l'ha d'encapçalar.