Forn i els Jordis es desmarquen davant del jutge de la 'via Puigdemont'

L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i diputat electe per Junts per Catalunya, Jordi Sànchez; el seu company de candidatura Joaquim Forn, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van optar ahir per desmarcar-se al Tribunal Suprem (TS) de l’estratègia mantinguda fins ara per Carles Puigdemont. Els dos primers fins i tot van anunciar que renunciaran als escons obtinguts el 21-D –el primer amb aquesta mateixa expressió, i el segon, utilitzant la fórmula «baixar del tren»–, si el seu partit torna a recórrer a vies unilaterals per aconseguir la independència.

Mentre que el fugit Puigdemont es planteja ser investit president des de Brussel·les i tornar ja amb aquesta condició a Espanya, Sànchez, Forn i Cuixart van declarar davant el jutge Pablo Llarena que l’1-O «no va tenir valor legal». L’últim va afegir que l’únic referèndum que es podria fer per declarar la independència seria «el que convoqués el Govern d’Espanya», segons la Constitució, ja que unilateralment és «impossible».

A preguntes dels fiscals Fidel Cadena i Jaime Moreno, Sànchez va negar crides violentes durant les concentracions dels dies 20 i 21 de setembre a Barcelona davant els registres ordenats pel Jutjat d’Instrucció 13, o respecte a l’1-O. Al contrari, va assegurar que des de l’ANC es va treballar activament per mantenir el civisme en les mobilitzacions.

Actes vandàlics

Va coincidir amb Cuixart a negar que hi hagués violència, tot i que va admetre actes vandàlics, com els danys soferts en vehicles de la Guàrdia Civil. La distinció no és intranscendent, ja que la violència és fonamental perquè existeixi o no el delicte de rebel·lió que s’imputa. En aquest sentit, Sànchez va demanar al jutge que el deixés lliure perquè pogués comprovar que no hi haurà cap reiteració delictiva, argument utilitzat per mantenir-los a la presó, així com a l’exvicepresident Oriol Junqueras.

Sànchez va admetre un full de ruta sobiranista per reivindicar el procés independentista, però no destinat a celebrar un referèndum i seguidament declarar la independència unilateralment. Els tres imputats van dir que desconeixien el document Enfocats, que la Guàrdia Civil considera que va marcar el camí seguit fins a la declaració unilateral d’independència (DUI).

La Constitució, norma suprema

Forn va recordar al TS que ell ni va votar ni va firmar la DUI, a la qual va negar cap valor legal, i va assegurar que la seva actuació sempre havia sigut respectuosa amb la Constitució, que va reconèixer com a norma suprema de l’Estat. Per això, va enllaçar el seu futur polític al fet que la consecució dels seus objectius independentistes, als quals no renuncia, es canalitzin en vies constitucionals. Va anunciar que no tornarà a estar al capdavant d’una conselleria i va dir que confia que el seu partit, el PDECat, només optarà per aquestes vies per aconseguir la independència. Si no fos així, ell «baixaria del tren».

Com a exconseller d’Interior, a Forn se li atribueix una responsabilitat més gran per haver sigut responsable dels Mossos d’Esquadra. Per això va justificar l’activitat desenvolupada pel cos tant durant les protestes del setembre com el dia del referèndum il·legal. Va dissociar el projecte polític del Govern català de l’obligació dels Mossos de complir el mandat judicial i va negar haver posat el cos policial al servei d’aquest projecte, perquè, a més, «no s’hauria deixat», va dir. Respecte a l’1-O, va assegurar que el pla d’actuació el van elaborar policies i va ser presentat a la Policia, la Guàrdia Civil i el coronel coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, que no hi va posar objeccions.

Sense coaccionar l'Estat

Notícies relacionades

Ni tan sols pancartes

Junqueras apel·la a les 'regles Mandela' de les Nacions Unides per poder anar al Parlament

Cuixart va insistir davant el magistrat que ell no és polític i que la declaració d’independència va ser «simbòlica». Va manifestar que mai va buscar vulnerar la llei o coaccionar l’Estat, sinó mostrar l’opinió de la població. El president d’Òmnium es va reafirmar en les seves «profundes conviccions pacifistes», tot i que va admetre que en les protestes del setembre podria haver passat més del que va passar. 

Les defenses dels encausats tornaran a demanaran la seva posada en llibertat. Els advocats de Forn i Sànchez ho faran com a màxim avui, mentre que l’advocat de Cuixart presentarà la seva petició la setmana que ve. Si finalment el jutge decideix mantenir-los presos, demanaran, com Junqueras, el trasllat a un centre penitenciari català per poder assistir a les sessions del Parlament (en el cas de Forn i Sànchez) i estar més a prop de les seves famílies.