El Palau de la Música només ha recuperat una sisena part del saqueig

El Palau de la Música només ha recuperat el 17% de la quantitat presumptament saquejada pels seus exdirectius Fèlix Millet i Jordi Montull. S’ha de recordar que l’entitat cultural atribueix tot el desfalc als que eren els seus màxims responsables, però no acusa Convergència Democràtica ni el seu extresorer Daniel Osàcar. Del total dels 34,1 milions d’euros que reclamen per la via judicial la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, l’Associació Orfeó Català i el consorci públic (Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Ministeri de Cultura), les tres potes que sostenen l’entitat, només han tornat a les arques de l’auditori 5,9 milions.

    

Fonts del Palau de la Música han concretat a aquest diari que la fundació i l’associació han elevat a 30.630.611 euros la quantitat desviada per l’exequip directiu de l’auditori en l’última època en què Millet era el seu president (va haver d’abandonar el càrrec el 2009, quan els Mossos van registrar les oficines). D’aquesta suma, el Palau s’ha rescabalat amb 3.491.000 euros. El consorci, per la seva part, reclama 3.650.000 euros, dels quals n’ha recuperat 2.419.000.

    

El setembre del 2009 va ser la primera vegada que Millet i Montull, que encara no havien declarat davant el jutge, van reconèixer haver-se apropiat d’1,6 milions d’euros i 200.000 euros, respectivament, de fons del Palau per a fins particulars, entre altres obres en vivendes particulars i viatges exòtics a l’estranger. Tots dos van dipositar llavors aquesta quantitat al jutjat. Després s’han produït noves aportacions. El fiscal eleva el frau a uns 20 milions d’euros.

    

En aquestes partides no es comptabilitzen les quantitats que la Fundació Trias Fargas (després CatDem), vinculada a CDC, es va comprometre a tornar el novembre del 2009. L’acord establia que la fundació convergent tornaria els 630.000 euros que el Palau els havia donat en vuit terminis, a raó de 79.000 per any des del 2010 fins al 2017. És a dir, si s’ha complert l’acord, ja s’ha cobert aquesta quantitat.

    

L’acord entre la Fundació Trias Fargas i els responsables de l’auditori va arribar després de setmanes d’estira-i-arronsa entre el Palau i el partit, que es resistia a tornar íntegrament les quantitats que, van insistir al seu dia a CDC, van sortir «il·legítimament» de l’entitat cultural sense que el partit ho sabés. I és que Millet no estava autoritzat a firmar els convenis que el Palau i la Trias Fargas van tancar entre el 1999 i el 2008. Aquests convenis haurien d’haver passat per la junta directiva de l’auditori i no va ser així.

    

El llavors secretari general de CDC, Artur Mas, es va veure obligat a reaccionar quan va sortir a la llum pública l’existència d’aquests convenis. «L’expresident del Palau [Millet] no tenia poders per firmar convenis. El Palau reconeix que CDC i la Fundació Trias Fargas van actuar correctament», va assegurar Mas el novembre del 2009.

Al partit de Colom

Els citats convenis ocupen només una pàgina i comprometien la fundació convergent a portar a terme un programa d’actes molt inconcret. Els textos de cadascun d’ells són pràcticament calcats. La Trias Fargas afirmava any rere any que continuaria desenvolupant «una sèrie d’activitats destinades a difondre entre capes populars tant la música com els compositors catalans, amb independència de l’estil i gènere, tal com va iniciar el 1999», punt de partida dels convenis.

    

Una altra de les persones que es va comprometre a tornar diners a l’auditori és Àngel Colom, que va percebre de Millet 12,5 milions de pessetes (75.126 euros) el 2000 per sufragar les despeses contretes després de la dissolució del Partit per la Independència (PI), el 1999. 

Notícies relacionades

Els dubtes que ha de resoldre la sentència del 'cas Palau'

Barcelona activa d'una vegada el veto a l'hotel del Palau de la Música

    

Durant el judici, l’exdirigent de CDC va assegurar que el conveni en què apareix la seva firma i que justificaria no només l’entrega d’aquests diners, sinó de 12,5 milions de pessetes més, és fals i no va reconèixer ni la seva rúbrica. Això sí, durant el seu interrogatori es va negar a revelar qui li havia dit que recorrés a Millet per recaptar els fons.