Política i tribunals

La CUP sosté que el Suprem no és competent per jutjar la causa per rebel·lió

La formació recorda que l'alt tribunal ja va desestimar una denúncia similar d'UPD sobre la consulta del 9-N

cup

cup / Ruben Moreno Garcia

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

La CUP ha presentat un escrit davant el Tribunal Suprem en què exposa que aquest tribunal no és competent en el cas del sumari de rebel·lió, en què consten com a investigades, entre altres, les exdiputades de la formació Mireia Boya i Anna Gabriel.

En aquest sentit, recorda que el mateix tribunal va rebutjar una denúncia d'UPD per la consulta del 9-N pels mateixos delictes i que llavors el Suprem la va rebutjar perquè va concloure que havien de ser els tribunals catalans els que s'havien d'encarregar del cas. A més, fa constar que són diversos jutjats de Barcelona els que investiguen fets relacionats amb l'1 d'octubre i amb la legislatura passada.

La CUP centra el seu escrit sobre aquesta alteració dels criteris de competència en el marc del context excepcional que s'està produint i de "dret penal de l'enemic", que inclou entre els seus trets fonamentals el relaxament de les garanties processals.

La formació independentista considera que en la denúncia hi ha carència d'imparcialitat i independència de l'alt tribunal espanyol, com, per exemple, que el fiscal que va firmar la querella i l'actual fiscal general van ser companys de sala dels magistrats que han de dictar sentència, o que la mateixa vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, s'hagi "autoatribuït directament el resultat de determinades resolucions judicials", cosa que, remarca, incompleix de "manera flagrant" la separació de poders.

Amb aquesta estratègia, la CUP busca que s'arxivi la causa contra Boya i Gabriel, així com denunciar el funcionament "poc democràtic de les institucions espanyoles". La formació anticapitalista també es planteja recórrer a instàncies internacionals en cas que les seves demandes siguin desestimades.

Notícies relacionades

El 22 de desembre, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ampliar la causa per rebel·lió, sedició i malversació que instrueix contra el Govern i els Jordis i hi va incorporar, a més de les diputades cupaires, l'expresident Artur Mas; la secretària general d'ERC i número 2, Marta Rovira; la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras.

Els seus noms apareixen a l'informe entregat per la Guàrdia Civil al jutge Llarena el 15 de desembre i estarien dins del comitè estratègic que assenyalava el document EnfoCATs, considerat pel jutge com el full de ruta de l'independentisme.