Puigdemont critica a Copenhaguen el suport de la UE a Rajoy

El seu desplaçament podia haver propiciat la seva detenció, però Puigdemont no es volia resignar. L'expresident del Govern ha viatjat aquest dilluns a Copenhaguen (Dinamarca) mentre el Tribunal Suprem, a petició de la fiscalia, estudiava la posada en marxa d'una nova ordre d'arrest. El jutge de l'alt tribunal, Pablo Llarena, finalment ha denegat la petició i Puigdemont s'ha presentat a la universitat de la capital per fer una conferència sobre Catalunya i el futur d'Europa. 

Ha jugat les seves cartes. Davant més de 300 assistents, ha carregat durament contra les maniobres del Govern central per frenar el procés i ha usat la seva marxa a Brussel·les per condemnar la "repressió" de l'Estat. "No és justícia, és una venjança", ha asseverat repassant la situació de Junqueras, Forn i els Jordis en presó preventiva.

La seva posada en escena ha vessat contundència: "El poble de Catalunya no es rendirà davant l'autoritarisme", ha censurat, el mateix dia que el president del Parlament, Roger Torrent, l'ha anunciat com a candidat a la investidura per a la presidència de la Generalitat.

Amor i odi a la UE

Deambulant sobre el concepte de sobirania, que ha definit com "un referèndum diari", s'ha dirigit a la Unió Europea (UE) per retreure-li la seva desentesa davant el dilema que viu Catalunya i el tancament de files dels màxims dirigents europeus amb Mariano Rajoy, fet que Puigdemont ha atribuït a formar part del PP europeu.

"Seguim sent europeus però no podem tancar els ulls davant els seus fracassos: Grècia, Ucraïna, els refugiats i la defensa dels drets humans a Catalunya", ha insistit, i ha dit que "és el moment que la UE reconegui el dret a l'autodeterminació". 

Ha emplaçat la comunitat europea a afrontar el que ha qualificat de desafiament "decisiu" per al futur d'Europa, i ha buscat protagonisme comparant l'1-O amb el brexit. "El que hi ha en joc és la idea de democràcia a tot Europa, no només al meu país", ha alertat.

Puigdemont ha basat el seu relat en la relació d'amor i odi que manté amb la UE. "Europa és casa nostra, però no aquesta Europa. Pensàvem que a l'Europa del 2017 la violència i violació de drets fonamentals quedarien descartades. Ens vam equivocar", ha resumit, i ha demanat el retorn al compliment dels "valors europeus".

"L'ombra de Franco"

Enmig d'una gran expectació mediàtica, política i acadèmica, l'expresident del Govern ha reivindicat que la prioritat dels catalans "segueix sent" un referèndum pactat amb l'Estat però ha assegurat que des del 2013 el Govern central ha rebutjat establir converses amb l'Executiu català "fins a 18 vegades". "En democràcia el dret a no discutir no existeix", ha retret en al·lusió a Rajoy.

La professora Marlene Wind li ha preguntat: "¿D'on ve aquesta ànsia separatista? ¿La democràcia és només votar o també respectar la llei?". Puigdemont ha sortit al pas comentant que Espanya "és una democràcia sobre el paper" però que "s'han de mirar els fets" i ha al·legat que el moviment independentista "demana diàleg i negociació", i ha criticat que amb majoria parlamentària "no és suficient per a l'Estat" per parlar sobre un referèndum. "L'ombra de Franco encara és llarga a Espanya", ha rematat.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

La seva reflexió ha commocionat els presents, i ha continuat: "Ningú ha proposat que voti tot Espanya, podria ser una solució o un punt de partida", encara que aquesta opció ha sigut descartada per l'Executiu destituït. També ha descartat que això pugui produir un "efecte dòmino" en altres comunitats autònomes.

L'expresident ha assegurat que "malgrat les amenaces de Madrid" els partits independentistes formaran aviat un nou Executiu, encara que ha evitat comentar el seu retorn, i ha estimat que "és hora de negociar", "acabar amb la repressió i buscar una solució política". Ha animat el Govern central a reconèixer el resultat de les eleccions i ha exigit que "el govern il·legítim de Madrid sobre Catalunya s'acabi".