El TC veta la investidura a distància de Puigdemont

Semblava complicat, però el ple del Tribunal Constitucional va saber trobar ahir una solució que li va permetre no trencar la unanimitat que ha caracteritzat les nombroses resolucions que ha anat dictant sobre el procés independentista català i salvar l’escull que representava un informe del Consell d’Estat que considerava prematura la impugnació del Govern de Mariano Rajoy. La solució trobada ha passat per posposar el punt crític de la decisió que havia d’adoptar ahir –l’admissió a tràmit o el rebuig del recurs de l’Executiu– i al mateix temps adoptar una sèrie de mesures cautelars relatives, precisament, al que pretenia evitar-se amb la impugnació: la investidura com a president de la Generalitat d’un fugit de la jus­tícia.

    

Per això va establir tres condicions per al ple d’investidura de dimarts que ve. La primera és que «no podrà celebrar-se ni votar-se el diputat Carles Puigdemont com a candidat a president de la Generalitat a través de mitjans telemàtics ni per substitució per un altre parlamentari», just les vies que s’han anat llançant aquestes setmanes des de l’entorn de l’expresident.

    

L'única possibilitat que li deixa per ser elegit és que comparegui personalment a la Cambra, però per a això ha de comptar «amb la pertinent autorització judicial», ja que si té vigent una ordre de recerca i captura per al seu ingrés a la presó, com és el seu cas dins d’Espanya, no podrà ser nomenat, puntualitza la dispososició de l’acte donat a conèixer després del ple. Aquesta autorització judicial només està en mans del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que el té imputat juntament amb 27 persones més, entre les quals hi ha l’expresident Artur Mas o la dirigent d’ERC Marta Rovira.

CINC VOTS MENYS PER A JxCAT

La tercera mesura cautelar es dirigeix als quatre exconsellers que acompanyen Puigdemont en el seu autoexili belga. «Els membres de la Cambra sobre els quals pesi una ordre judicial de recerca i captura i ingrés a presó no podran delegar el vot en altres parlamentaris», fet que suposa que Junts per Catalunya comptarà amb cinc vots menys per a qualsevol decisió parlamentària i, com que els resultats obtinguts el 21-D van ser ajustats, això pot tenir una especial transcendència en qualsevol votació del Parlament.

    

La solució que per no trencar la unanimitat van trobar els 11 magistrats que ahir van assistir al ple (va faltar Andrés Ollero per motius personals) va passar per posposar la seva decisió sobre l’admissió a tràmit del recurs del Govern de Mariano Rajoy fins a escoltar totes les parts. El Parlament, el Govern i el mateix Puigdemont, juntament amb el resta de diputats de Junts per Catalunya, disposen de 10 dies per pronunciar-se sobre la impugnació a través de la presentació de les al·legacions que considerin oportunes. La personació de l’expresident va ser acordada en la reunió perquè tant ell com els seus companys de llista electoral «puguin defensar els seus drets i interessos legítims a títol particular» en aquest procediment.

SIS HORES DE DEBAT

Amb aquesta fórmula, que va necessitar un debat de gairebé sis hores, es va neutralitzar la proposta del ponent, el magistrat Juan Antonio Xiol, que al matí havia defensat davant els seus companys rebutjar la impugnació amb arguments similars als utilitzats pel Consell d’Estat en el seu dictamen de dijous. La resolució completa es donarà a conèixer demà, després que el ple es torni a reunir per acabar de polir els termes amb què s’argumenta la innovadora decisió adoptada.

    

La impugnació que va encapçalar la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, es dirigia contra dues resolucions del president del Parlament, Roger Torrent: la que proposava com a candidat a la presidència de Generalitat Carles Puigdemont i la que convocava el ple per nomenar-lo dimarts. El Tribunal Constitucional suspèn els dos acords cautelarment, si no es compleixen les condicions establertes per a Puigdemont.

ENTREGA A LA JUSTÍCIA

A la pràctica això suposa que només podrà ser investit president de la Generalitat si s’entrega a la justícia espanyola i el magistrat l’autoritza a assistir a la sessió plenària, cosa que Llarena no va consentir amb l’exvicepresident Oriol Junqueras, l’exconseller Joaquim Forn (abans que renunciés al seu escó) i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, als quals únicament va deixar la possibilitat de delegar el vot en un company de partit.

    

Per si el nou president del Parlament o els membres de la Mesa de la Cambra tenen la temptació d’incomplir la decisió de l’alt tribunal, aquest els notifica personalment la seva resolució i, com sol·licitava el Govern en el seu recurs, els adverteix del seu «deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada». 

    

Així, com ja havia fet en les seves resolucions anteriors relatives al procés, avisa tant Torrent com Josep Costa, José María Espejo-Saavedra, Eusebi Campdepadrós, David Pérez Ibáñez, Joan García i Alba Vergés perquè «s’abstinguin d’iniciar, tramitar, informar o dictar (…) cap acord o actuació que permeti procedir a un debat d’investidura de Puigdemont amb expressa advertència de les conseqüències penals en cas que no es faci».

ANTECEDENT DE FORCADELL

Encara que ningú escarmenta per l’experiència dels altres, ja saben que si opten per aquesta via, s’enfrontaran als mateixos problemes que va tenir al seu dia l’expresidenta de la Cambra Carme Forcadell, que va acabar imputada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència en diversos procediments iniciats a instàncies del Constitucional. Ella i la resta de membres de la Mesa del Parlament quan es va declarar la independència unilateral estan imputats pel jutge Llarena.

Notícies relacionades

El Govern ignora el Consell d'Estat i recorrerà contra Puigdemont

El Consell d'Estat avisa que al TC no li agraden els recursos "preventius"

     

L’Executiu basava el seu recurs en el fet que «el president del Parlament ha adoptat les resolucions impugnades, amb la plena constància que proposa la investidura i el debat d’un candidat que es troba fora del territori nacional i que no estarà present ni en territori espanyol ni, per descomptat, a la seu de la Cambra catalana». Aquesta circumstància era just la que qüestionava el Consell d’Estat, que la qualificava de «futurible». I el mateix Puigdemont, en l’escrit en què sol·licitava personar-se per oposar-se a la impugnació, amenaçava de tornar a Espanya i assistir al ple. Ara el Constitucional fixa els límits de la seva investidura sense deixar cap marge perquè ho faci des de Brussel·les, com semblava que mirava de fer des del Parlament flamenc o a través d’un altre parlamentari.