L'exdirector dels Mossos va dimitir per "la nova via política que s'obria"

L'exconseller d'Empresa Jordi Baiget i l'exdirector general dels Mossos Albert Batlle, que van abandonar les seves responsabilitats al Govern el juliol del 2017, han tingut oportunitat aquest dimecres davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena d'explicar què va motivar els seus passos llavors. L'exdirector general dels Mossos Albert Batlle ha assegurat que va dimitir quan va veure diverses declaracions públiques del llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn. Després d'aquestes declaracions li va semblar "evident que s'obria una nova fase política". I qui havia sigut responsable polític dels Mossos des del 2014 va presentar la dimissió a l'entendre que era el més "idoni" davant un canvi que s'havia de fer amb un nou equip.

El problema és que aquesta nova fase política se centrava en l'actuació del cos policial, peça clau de la rebel·lió que s'investiga al Tribunal Suprem i la causa per sedició que continua oberta a l'Audiència Nacional contra l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero. Segons el testimoni, Forn havia dit públicament que els Mossos havien de facilitar la votació i la participació ciutadana, i això a ell el va portar a anar-se'n. L'acusació que exerceix Vox va més enllà i considera que l'exconseller va donar ordres en aquest sentit al director general, i això els fa fins i tot arribar a considerar sol·licitar la imputació de l'antecessor de Forn, Jordi Jané, que aquest dimarts ha declarat com a testimoni i ha negat qualsevol instrucció política al cos.

No obstant, Batlle, que ha negat conèixer el full de ruta Enfocats o que el número dos d'Economia Josep Maria Jové fos el coordinador del procés, ha sostingut que el disseny de l'operatiu policial, inclòs el de l'1-O, corresponia als professionals encara que se supervisés per la direcció general. A preguntes de Vox ha admès que no va assistir mai a cap reunió de planificació del referèndum.

A votar després de les càrregues

Per la seva banda, Baiget, que va ser cessat pel llavors president, Carles Puigdemont, després d'una entrevista en què plantejava els seus dubtes sobre la celebració del referèndum anunciat, ha declarat que tenia "por" pel que havia passat el 9-N, consulta per la qual s'han celebrat dos judicis i hi ha un procediment obert al Tribunal de Comptes contra els màxims dirigents de la Generalitat el 2014.

Notícies relacionades

Tres exconsellers asseguren que sempre van confiar en la negociació amb el Govern central

El Suprem imputa Mas i Rovira en la causa per rebel·lió

Baiget ha declarat que mentre va ser al Govern no va prendre cap decisió tendent a celebrar cap referèndum. Ha afegit que hi va haver unanimitat a esgotar tots els mitjans de diàleg quan hi va haver filtracions sobre aquesta qüestió, encara que ha admès que no coneixia contactes amb el Govern de Mariano Rajoy.

Ha explicat que va anar a votar l'1-O a la tarda, després de veure les càrregues policials l'1-O. També ha dit que ha assistit a les últimes diades i que no hi ha vist mai cap acte violent. Tampoc sabia si Jové va coordinar alguna cosa ni coneixia el full de ruta d'Enfocats.