El Tribunal Suprem podria inhabilitar Junqueras i Sànchez abans de l'abril

Els procediments per rebel·lió no són habituals. Per això el que té entre mans el Tribunal Suprem obliga a repassar textos legals que no són els que s’acostumen consultar. L’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal preveu la suspensió de «funció o càrrec públic» dels processats en ferm per terrorisme o rebel·lió mentre estiguin presos. Això significa que si l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l’exresponsable de l’ANC Jordi Sànchez segueixen a la presó en el moment en què el jutge Pablo Llarena dicti l’acte de processament, la seva condició de diputats quedarà en suspens.

En el cas dels fugits que no han renunciat al seu escó, Carles Puigdemont i Toni Comín, es podria entendre que es troben en idèntica situació, si es considera suficient per a això l’acte de presó dictat per la jutge Carmen Lamela per tramitar les euroordres a Bèlgica que després van ser anul·lades per Llarena. El jutge, en tot cas, les pot reactivar en tot moment.

La intenció de l’instructor del Tribunal Suprem és concloure en un temps rècord la instrucció de les querelles per rebel·lió, sedició i malversació interposades el 30 d’octubre per la fiscalia. Si tot va com està previst, el jutge Llarena farà el processament a finals d’abril.

Parlament

Segons la llei d’enjudiciament criminal, en els casos de «terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en el seu exercici mentre dura la situació de presó». És a dir, que si Llarena processa per rebel·lió –direcció a la qual apunten les seves resolucions–, l’acte és confirmat per la Sala d’Apel·lacions i Sànchez i Junqueras segueixen a la presó, seran suspesos com a diputats del Parlament. 

El reglament del Parlament també preveu suspendre els diputats davant d’un acte ferm «de processament o d’obertura de judici oral i el ple ho acorda per majoria absoluta, donada la naturalesa dels fets imputats». 

Declaren Baiget i Batlle

Mentrestant, la instrucció continua i ahir van declarar davant el jutge Llarena, l’exconseller d’Empresa Jordi Baiget i l’exdirector general dels Mossos Albert Batlle. Tots dos van sortir del Govern el juliol de 2017.

Notícies relacionades

El jutge Llarena nega a Junqueras, Forn i Sànchez assistir als plens del Parlament

El Tribunal Suprem ratifica la prohibició a Junqueras i Sànchez d'anar al Parlament de Catalunya

Batlle va assegurar que va dimitir quan va veure diverses declaracions públiques de l’aleshores conseller d’Interior, Joaquim Forn, amb les quals li va semblar «evident que s’obria una nova fase política». Segons el testimoni, Forn havia dit públicament que els Mossos havien de facilitar la votació de l’1-O. L’actuació del cos policial és clau en la rebel·lió que s’investiga al Suprem i en la causa per sedició oberta a l’Audiència Nacional contra l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero. Batlle, no obstant, va sostenir que el disseny d’operatius policials corresponia als professionals encara que se supervisés per part de la direcció general. 

Per la seva part, Baiget, cessat per Puigdemont després de plantejar dubtes sobre la celebració del referèndum en una entrevista, va declarar que li semblava «una irresponsabilitat» impulsar la via unilateral i que tenia «por» pel que havia passat el 9-N del 2014, consulta per la qual s’han celebrat dos judicis i hi ha un procediment obert al Tribunal de Comptes contra, entre d’altres, l’expresident Artur Mas.