L'exconseller Forn seguirà a la presó per l'"actitud" de Puigdemont

Al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena no l'ha convençut la renúncia expressa a les vies unilaterals de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn. Ni tan sols que renunciés al seu escó. El magistrat el manté pres --situació en què està des del 2 de novembre passat per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela--, a l'entendre que persisteix el risc de reiteració delictiva. Sosté que com que "fins fa poques dates" es conduïa amb "determinació criminal", necessita "marcadors més estables que el seu discurs"; amb la renúncia tampoc n'hi ha prou, perquè es va sumar al pla secessionista com a conseller i no com a diputat, i sempre podria sumar-se al futur Govern.

Entre els "marcadors" que utilitza el magistrat per veure risc de reiteració delictiva hi figura l'"actitud" que manté l'expresident Carles Puigdemont amb la seva fugida a Bèlgica. El jutge assenyala que la ideologia de Forn, "sent constitucionalment vàlida", coexisteix amb un "context polític en què no hi ha cap certesa que hagi desaparegut la intenció d'aconseguir la independència de Catalunya, existint encara sectors que defensen explícitament que s'ha d'aconseguir de manera immediata i perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals".

“Precisament, aquesta última actitud és la que sosté qui va atorgar al seu dia la confiança al senyor Forn perquè fos conseller d'Interior i que va encapçalar la llista electoral en què l'investigat va decidir integrar-se”, destaca la decisió, en clara al·lusió a l'expresident, a qui just aquest divendres l'alt tribunal li ha tornat l'escrit que va presentar per comunicar-li la seva condició de diputat. El magistrat ho rebutja perquè Puigdemont és un fugit que només es podrà personar a l'alt tribunal quan s'entregui.

Més enllà de la referència a Puigdemont l'argument utilitzat per denegar la llibertat a Forn, basat en “la incertesa que hi ha que la voluntat política majoritària sigui respectar l'ordre legal per aconseguir l'aspiració d'independència", fa que s'auguri molt difícil que la petició del diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez es resolgui en un altre sentit.

17.000 mossos

Notícies relacionades

Forn demana al jutge Llarena que tingui en compte la seva renúncia per deixar-lo en llibertat

El jutge Llarena nega a Junqueras, Forn i Sànchez assistir als plens del Parlament

Ressalta que Forn "es va incorporar al procés delictiu que s'investiga en un moment de l'execució en què altres l'abandonaven" --en referència a la crisi del juliol del 2017, quan van sortir els exconsellers que han declarat aquesta setmana com a testimonis-- i que "ho va fer determinant amb els seus plans el comportament de 17.000 agents armats", cosa que els va impedir complir la llei l'1 d'octubre. "Ho va fer assumint que la seva aportació estava directament vinculada a afavorir un esclat social i tolerar un context de reacció violenta que va amenaçar d'expandir-se", afegeix.

El magistrat ha tingut molt en compte la declaració prestada aquest dijous pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i de l'exdirector general dels Mossos Albert Batlle sobre les funcions del conseller d'Interior respecte a dispositius policials desplegats en processos electorals, com el de l'1-O. Ell havia de donar autorització prèvia a les propostes d'actuació. La interlocutòria, que esmenta la "sintonia" que Forn tenia amb l'exmajor Josep Lluis Trapero, qualifica de "suggerent paradoxa" que Forn reconegui que va votar voluntàriament "en el referèndum il·legal que havia d'impedir".