EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA
Catalunya, amb el rellotge parat
Els lletrats del Parlament dubten si el termini per a eleccions s'ha activat
Si Puigdemont no claudica, Rajoy o el TC podrien arribar a forçar els comicis
zentauroepp41849339 barcelona 30 01 2018 politica el pleno del parlament vac o180202223332 /
Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia
Especialista en política catalana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Clamava l'independentisme durant l'última campanya electoral un 'tenim pressa' per "restablir" les institucions catalanes --les autonòmiques, paradoxalment-- després de la sotragada de l'article 155 de la Constitució. Aquesta setmana que s'acaba havia de ser la que fes realitat aquest objectiu, però en lloc d'això a Catalunya s'ha obert en el sempre imprevisible calendari del procés un nou 'impasse' d'una durada que pot arribar a ser extenuant. De moment, el 155 es perpetua i queden congelats nomenaments importants al Parlament, com els senadors autonòmics, el Consell de Garanties Estatutàries, la CCMA i el CAC.
La finta de Torrent i ERC a Carles Puigdemont i JxCat, l'enèsima traveta entre els socis que negocien el futur Govern, ha parat el rellotge de la investidura. O això sembla. Perquè ni tan sols els savis de la matèria legal tenen clar amb certesa si el cronòmetre ha començat a córrer o no. El cap de la Cambra catalana va encarregar als lletrats del legislatiu un informe aclaridor que previsiblement es coneixerà dimarts. La reflexió havia de ser més ràpida, però el que és insòlit de la situació --amb un candidat a la investidura pròfug de la justícia i sota l'espasa de Dàmocles del Tribunal Constitucional-- sumeix en els dubtes els juristes.
MADRID, 2003
Es busquen precedents a què aferrar-se, però cap sembla encaixar gaire bé. Els lletrats del Parlament han analitzat al detall un dictamen del Consell d'Estat que el PP ja sospesat com a base per resoldre el bloqueig polític que es va viure a Espanya el 2016, amb repetició electoral inclosa. Aquell dictamen va ser elaborat el 2003, arran del cèlebre 'Tamayazo' a l'Assemblea de Madrid.
El Consell d'Estat va facilitar el 2003 una fórmula per repetir les eleccions sense investidura prèvia
Hi va haver uns dies en què es va témer que el socialista Rafael Simancas mantingués la seva negativa inicial a sotmetre's a la investidura després del transfuguisme de dos dels seus parlamentaris, Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, en la votació del president de la Cambra regional. Per la seva part, la popular Esperanza Aguirre oferia un pacte per no presentar-se cap dels dos i forçar la repetició d'eleccions.
AMB ACORD DE LA CAMBRA
L'òrgan consultiu es va pronunciar i va establir què passa si no arriba aquest primer ple d'investidura. "La realitat certa que no existeixen termes hàbils perquè la votació es produeixi, precisament per la falta d'un candidat que estigui disposat i en condicions de sol·licitar i obtenir la confiança de la Cambra, és d'efecte equivalent a una votació fallida per a la investidura d'un candidat com a president de la comunitat", va sostenir el Consell d'Estat.
Establerta aquesta equivalència entre falta d'aspirant i primer ple sense majoria, l'organisme assessor suggeria al president de l'Assemblea elaborar un informe detallat de la situació i sotmetre'l a l'acord de la Cambra, amb la qual cosa facilitaria que comencés el compte enrere per aconseguir la investidura o convocar noves eleccions. Segons el reglament del Parlament, aquest compte enrere només es pot iniciar amb una primera votació d'investidura.
Traslladat això a la Catalunya del 2018, Torrent podria aprofitar l'informe que estan efectuant els lletrats del Parlament, sotmetre'l a votació en el ple i aconseguir així que el rellotge es posés en marxa. Òbviament, aquest pla requereix la connivència del president del Parlament i de la majoria de la Mesa, i això xoca d'entrada amb els interessos d'ERC, que no té gaire pressa per activar el comptador que desemboca en nous comicis després de la rebolcada del 21-D.
NAVARRA, 1983
Però els juristes de la Cambra catalana s'han remuntat dues dècades més enrere per recordar un episodi viscut a Navarra el 1983, informa Daniel G. Sastre. Llavors el TC va dictar, després d'un recurs del Govern de Felipe González, que el candidat a la investidura com a president autonòmic havia de ser l'aspirant que proposés la força amb més escons. Va resoldre així una situació de bloqueig després d'haver-se encadenat quatre votacions d'investidura fallides i davant la negativa del president del Parlament foral a canviar de candidat.
El Constitucional va dictar el 1983 qui havia de ser el candidat a la presidència de Navarra després de quatre intents fallits
Tampoc aquest antecedent casa amb la situació actual, però sí que és cert que el Constitucional pot tancar tot aquest debat si, en cas d'admetre el recurs del Govern central contra la investidura de Puigdemont, ordena a més com i quan s'activa el rellotge. Ara bé, això no es produirà segurament fins al març, el mateix mes en què el Tribunal Suprem preveu processar en rebel·lia l'expresident fugit a Bèlgica i aplicar-li la mateixa suspensió que als diputats presos. Per això ERC està descarregant tota la seva artilleria contra Puigdemont perquè claudiqui.
La Moncloa espera a conèixer el veredicte dels lletrats del Parlament per decidir el següent pas, conscient que Mariano Rajoy podria, prèvia autorització del Senat, donar-li corda al rellotge i forçar per segona vegada unes eleccions catalanes des de Madrid. Per això la pilota d'aquesta partida de ping-pong ara està en la fràgil teulada de l'independentisme.
