Puigdemont exigeix canviar la llei de la presidència per forçar la seva 'investidura'

Totes les fórmules proposades des de l’independentisme per desbloquejar la legislatura catalana topen amb el mateix escull: Carles Puigdemont no es vol convertir en un element decoratiu. L’entorn de l’expresident va avortar ahir la idea que es converteixi en el cap d’un Executiu simbòlic instal·lat a Brussel·les.

A canvi, l’expresident de la Generalitat va proposar una fórmula alternativa que, segons ell, permetria mantenir obert un conflicte permanent amb l’Estat i internacionalitzar la causa independentista, que s’han convertit en els seus principals objectius. Segons fonts coneixedores del desenvolupament de les reunions entre Puigdemont i Esquerra Republicana dels últims dies, tot començaria per canviar la llei de la presidència de la Generalitat.

La idea de Puigdemont –una de les que s’han sospesat amb més força durant les negociacions, encara que falta aprofundir en el seu desenvolupament– és que aquesta modificació propiciaria canvis en dos sentits. Primer: permetria un Govern amb dos caps d’igual pes, un a Catalunya i un altre a Brussel·les, que es reclamaria com a «legítim». Segon: desencallaria la investidura de l’expresident. 

Discurs al Parlament

Fonts coneixedores de la negociació expliquen que la voluntat de Puigdemont segueix sent que un dels diputats de Junts per Catalunya (JxCat) llegeixi al Parlament el discurs preparat per ell. En l’última part d’aquest text, el candidat especificaria que cedeix el pas a algun altre aspirant per liderar l’Executiu en territori català. Els dos noms que més sonen en les últimes hores són el de Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real, i el del també encausat Jordi Turull.

D’aquesta manera, JxCat i ERC avançarien cap a l’acord en una via basada en la que la setmana passada va proposar Oriol Junqueras. A falta de més concreció, la proposta encaixaria amb l’obsessió de Puigdemont de no quedar relegat i a la vegada amb la que defensen Esquerra Republicana i amplis sectors dels postconvergents: que es constitueixi amb urgència un Govern que pugui treballar des del primer minut, i que la fórmula no tingui noves «conseqüències penals» per a més dirigents sobiranistes.

Per esquivar la previsible impugnació, s’ha posat sobre la taula que sigui l’Assemblea d’Electes de Catalunya la que s’encarregués d’investir Puigdemont «a l’exili» després que el Parlament celebrés la sessió que, en la pràctica, serviria per consagrar el Govern dual.

L’Assemblea d’Electes va ser creada a finals del 2016 per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb la voluntat que s’hi adherissin diputats, regidors i alcaldes per ajudar a «culminar» el procés independentista. A mitjans de l’any passat hi havia uns 3.000 inscrits.

En la reunió d’ahir del comitè nacional del PDECat alguns dels presents van subratllar la necessitat que Catalunya tingui un Govern «com més aviat millor», que comenci a treballar més enllà de la fórmula que s’acordi per desencallar la investidura. Fins a 26 diputats de JxCat es van reunir a Brussel·les amb Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig i Clara Ponsatí. Després de la trobada, i a pesar d’assegurar que les negociacions amb ERC i la CUP van «per bon camí», Eduard Pujol va deixar clar que el president cessat no vol perdre poder.

«D’investidura només n’hi ha una i de presidència només n’hi ha una: la presidència legítima del Govern de Catalunya i la investidura del president de la Generalitat. Entenem que quan s’entra a adjectivar la democràcia anem per mal camí», va advertir el portaveu parlamentari adjunt de JxCat, informa Silvia Martínez.

La CUP recolza l'expresident

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Puigdemont: en directe

Com més població, més recursos

També es va desplaçar a Brussel·les per parlar amb Puigdemont sobre les fórmules per a una investidura un equip de la CUP, compost pels diputats Carles Riera i Vidal Aragonès. Fonts de la formació van assegurar que la reunió va tenir lloc a petició de l’expresident.

Els antisistema s’han convertit aquests dies en els principals valedors de Puigdemont, pel fet que la seva candidatura abona l’esperit de la «desobediència». La CUP es va posicionar després de la reunió amb l’expresident en contra d’un debat d’investidura i un candidat a la presidència de la Generalitat «fets a mida per al TC», en un clar distanciament de la proposta que hi hagi un Govern «simbòlic» a Brussel·les i un altre d’«efectiu» a Barcelona.