Granados implica Aguirre i González en la caixa b del PP

L’exsecretari general del PP de Madrid Francisco Granados va prémer ahir el botó vermell del ventilador per escampar els suposats draps bruts del que va ser el seu partit, en una clara estratègia de defensa que, si li sortís bé, difuminaria la seva presumpta responsabilitat en la trama Púnica. Ell, que no va assumir davant el jutge Manuel García Castellón haver sigut part d’una hipotètica trama de finançament il·legal per dopar les campanyes d’Esperanza Aguirre del 2007 i el 2011, sí que va assenyalar no obstant la mateixa Aguirre, Ignacio González i Cristina Cifuentes. Els va definir com a coneixedors d’aquell pervers sistema que, segons la seva versió, els permetia sobrepassar els límits marcats per la llei quan arribaven els comicis, utilitzant  diner públic de la Comunitat de Madrid un cop s’acabaven els fons del partit per sufragar despeses electorals.

El que no va aportar va ser cap prova documental per sustentar les seves greus acusacions contra els que abans van ser els seus companys de Govern autonòmic i de direcció de partit, Aguirre i González. Tampoc contra Cifuentes, que, segons l’exsecretari general del PP madrileny, va estar al «nucli de control» de les corrupteles arran d’una suposada relació sentimental amb González que hauria acabat fa temps. D’aquest comentari propi del món del cor amb aspiracions a indici judicial no en va donar més detalls, encara que l’ara presidenta de la Comunitat de Madrid ja ha anunciat una querella.

Diners públics

Granados li va donar ahir un mal dia al PP, però no serà l’únic. Amb el gir que ha donat la seva estratègia de defensa, i el seu relat davant l’Audiència Nacional –a la qual va acudir a declarar a petició pròpia per aportar noves dades sobre el cas Púnica– la seva declaració va ser interrompuda un cop va respondre a les preguntes del seu advocat. Es reprendrà el 20 de febrer. Acabada la primera jornada, va comparèixer davant els periodistes i va asseverar que ell no havia acusat «ningú», que s’havia limitat «a defensar-se». Però va admetre que havia apuntat a Aguirre com la candidata (i presidenta del PP en aquells anys) que el 2007 i el 2011 s’hauria beneficiat d’una «campanya paral·lela de reforç», controlada per González i al marge dels actes preelectorals «legals i comptabilitzats» que sí que es controlaven pel partit. O sigui, per ell mateix. Els mítings «de reforç», va continuar, se sufragaven no obstant amb «despeses de publicitat» que es carregaven a empreses de l’àmbit del Govern regional.   

Fonts presents en la seva declaració, que es va produir a porta tancada a l’Audiència, van indicar que davant el jutge sí que va especificar que els fons opacs provenien del Canal de Isabel II, empresa així mateix investigada en el cas Lezo, el suposat capitost del qual és González.

Sense proves per ara

Granados va llançar avisos ahir però sense desplegar dades concloents. Almenys, de moment. I insistint que ell no tenia res a veure amb aquell hipotètic finançament paral·lel a pesar de ser llavors el secretari general de la seva organització. Un lloc que va tenir fins que Aguirre va perdre la confiança en ell (l’aparició d’un compte a Suïssa a nom de Granados va ser decisiva) i va optar per substituir-lo per qui llavors era la seva mà dreta, González.  

Precisament d’aquella confiança mútua que es tenien Aguirre i González –també amb seriosos problemes judicials al darrere per corrupció– en va parlar Granados davant el magistrat García Castellón. Va indicar que tots dos controlaven junts tots els assumptes que passaven pel Consell de Govern de la Comunitat de Madrid i que, actualment, estan sent investigats pel magistrat. Per aprofundir en aquesta tesi de control conjunt va arribar a dir que entre tots dos decidien tots els nomenaments de l’Administració, fins i tot els de segons o tercers esglaons. 

Notícies relacionades

Granados: "Jo no sé què és la 'trama Púnica', no existeix, és una invenció"

El jutge imputa Villar Mir per suposades donacions a canvi de contractes públics

Granados va utilitzar aquest comentari a manera preparatòria per treure’s responsabilitat en el cas de l’extinta Arpegio (ho faria a més amb les sospites sobre el Pla Prisma), empresa pública del sòl vinculada a la trama. En això, segons va recalcar, ell tampoc hi va tenir responsabilitat, i va al·legar que qui s’ocupava de tot era l’exconseller delegat, Eduardo Larraz, per ordre d’Aguirre.

146 lingots d'or

Es dona la circumstància que Larraz està investigat en la Púnica per diverses irregularitats, després que li descobrissin un compte a Suïssa i 146 lingots d’or. Respecte al capital que el mateix Granados atresorava en aquest mateix país, 1,6 milions d’euros, va incidir que és fruit de la seva activitat a la borsa quan treballava a l’entitat Crédit Lyonnais i que quan va traspassar la quantitat al seu exsoci David Marjaliza, aquest li va cobrar una comissió de 200.000 euros per l’operació de blanqueig.