La 'casella lingüística' afegeix pressió perquè Puigdemont s'aparti

Carles Puigdemont ha estat aquest dijous al centre d'una tempesta perfecta. Les escomesescontra ell s'han intensificat des de totes bandes, des de la trinxera enemiga i la que en teoria és amiga. La conclusió que es deriva de les novetats del dia, en principi de naturalesa diferent i auspiciades des de sectors antagònics, és la mateixa en tots els casos: que l'expresident hauria de considerar fer un 'pas al costat' per evitar mals pitjors.

La sensació que els partits independentistes estan buscant que Puigdemont assumeixi 'motu proprio' que no podrà ser president de la Generalitat s'ha instal·lat ben d'hora. Així que ha transcendit que Marta Pascal, coordinadora general del PDECat, prioritzava a 'La Vanguardia' la creació d'un "Govern estable dins de la legalitat" que marquen "l'Estatut i la Constitució" s'ha fet evident que era difícil que l'expresident quadrés dins d'aquest esquema. La líder del partit al qual Puigdemont pertany el convidava, a més, a obrir la porta a un altre aspirant a president: "Aquest escenari només el pot plantejar ell. No hi ha plans b ni c fins que ell digui el contrari".

Artadi defensa l'expresident

Elsa Artadi ha sortit al cap de poc al pas de les declaracions de Pascal. La portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, una de les principals col·laboradores del líder deposat, ha sigut clara: ha afirmat que Puigdemont, el "president legítim", és qui ha de liderar el Govern.

En una entrevista a l'ACN, Artadi sí que ha estat d'acord amb Pascal que el més aconsellable és que es formi un Govern estable, que és "el que desitja i defensa tothom". Però per ella és l'actuació "antidemocràtica" de l'Estat la que pertorba l'estabilitat, i que el que s'ha de fer és "restituir les institucions", en què engloba el president destituït, el Govern i el Parlament.

JxCat també ha intentat tranquil·litzar els que volen que Puigdemont torni a ser president reprenent les negociacions amb Esquerra per a la investidura. La bretxa oberta els últims dies entre els dos partits, provocada precisament per les reticències dels republicans a assumir nous riscos legals amb la investidura sense la seguretat d'obtenir algun rèdit a canvi, també ha semblat que minvava amb la notícia que el president del Parlament, Roger Torrent, i Puigdemont han parlat per telèfon per llimar les diferències.

Les proclames del PDECat i ERC

Però a primera hora de la tarda la situació s'ha capgirat. Quan s'ha sabut que el Govern estudia incloure una casella en el formulari de preinscripció perquè el castellà també pugui ser llengua vehicular a les escoles, el PDECat i ERC han reprès les seves proclames que s'ha de formar com més aviat millor un nou Executiu a Catalunya.

Des dels dos partits s'ha interpretat l'anunci com un esperó en aquest sentit. I el delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, ha semblat que els donava la raó quan ha assegurat que, si la situació actual al Parlament s'allarga, l'obligació dels responsables de l'Executiu central --que regeixen Catalunya des de l'aplicació de l'article 155-- "a més de garantir la prestació de serveis", és adoptar decisions "que hauria de prendre el nou Govern". Entre elles, ha especificat, l'eventual inclusió de la casella lingüística en els fullets de preinscripció.

El diputat del PDECat Xordi Xuclà ha subratllat des de Madrid que urgeix tenir de seguida un govern a Catalunya com demostra, segons ell, que l'Executiu central s'estigui plantejant "modificar" el sistema d'ensenyament català aprofitant el paraigua de l'article 155 de la Constitució.

"Això ens diu que és urgent que tinguem un Govern les pròximes setmanes", ha subratllat Xuclà al Congrés. Segons el seu parer, per prendre una mesura semblant que suposa, de facto, canviar el sistema educatiu català es necessita "legitimitat" aconseguida a les urnes, de manera que ha retret als populars que s'atreveixin a adoptar iniciatives semblants tenint una representació mínima al Parlament. A més, ha esmentat que l'actual model d'integració és recolzat per partits com el PSC i En Comú Podem, així que la seva defensa va més enllà de les fronteres del sobiranisme.

"El Govern no té legitimitat per canviar el nostre model educatiu. El marc competencial no ho permet [...]. Demanem al Govern que sigui respectuós amb aquest marc competencial i que deixi que sigui el nou govern de la Generalitat el que dissenyi el pròxim curs escolar", ha apuntat.

Notícies relacionades

Rajoy estudia recórrer al 155 per torpedinar la immersió lingüística

El món educatiu català carrega contra l'opció lingüística en la preinscripció escolar

Per la seva banda, Teresa Jordà, d'ERC, ha assenyalat que el que passa és que els populars han "comprat" la pretensió que sempre ha tingut Ciutadans en aquest terreny. "Si el Govern decideix carregar-se la immersió lingüística és una demostració de mala fe i de voler fer mal a Catalunya i a la majoria dels seus ciutadans", ha etzibat.

Dit això, Jordà s'ha sumat a la crida a accelerar les negociacions perquè com més aviat millor hi pugui haver un Govern a Catalunya que faci impossibles els plans dels conservadors. "La llengua no està en venda. Per aquí no passarem. La nostra obligació és fer un Govern de seguida i deixar aquesta llosa [en al·lusió al 155] que tenim a sobre", ha sentenciat. Joan Tardà, també diputat d'ERC, s'ha expressat en la mateixa línia a les xarxes socials: "El simple fet de l'existència d'una amenaça tan evident a la immersió lingüística hauria de comportar que demà hi hagués Govern republicà. ¡Govern ja!".