Rajoy renova els concerts educatius amb l'Opus que van concedir Montilla i Mas

El Ministeri d'Educació renovarà, amb la publicació en el 'Diari Oficial de la Generalitat' previsiblement a mitjans de març, els concerts educatius de les etapes d'infantil i secundària obligatòria dels centres escolars de Catalunya, a l'empara de l'article 155 de la Constitució. Això significa que, durant els pròxims quatre anys, les escoles de titularitat privada que fins ara es finançaven amb fons públics (cadascuna rep una quantitat per alumne matriculat) seguiran rebent la subvenció. 

La renovació que el ministeri ha presentat aquest divendres al Consell de Ministres impossibilita la revisió d'aquests concerts, especialment per a aquelles escoles que separen els alumnes per sexe, com havien reclamat forces polítiques parlamentàries com la CUP. 

El càlcul dels concerts es fa d'acord amb el nobmre de grups de classe que té cada escola. En concret, aquesta vegada es renoven 1.956 grups (987 d'educació infantil i 969 de l'ESO) fins al curs acadèmic 2021-2022. Els concerts de l'etapa de primària, que són de sis anys de durada des de la implantació de la LOMCE, estan en vigor i no vencen fins al 2020, ha informat el ministeri en un comunicat.

Durant els pròxims dies s'elaborarà la memòria econòmica de la renovació, però per fer-se'n una idea, el pressupost que la Generalitat va dedicar el 2017 a aquest concepte suma 1.075 milions d'euros. Als quals s'ha de sumar les subvencions que rep cada centre educatiu per criteris com el del nombre d'alumnes escolaritzats. En el cas, per exemple, dels 16 col·legis afins a l'Opus Dei que hi ha a Catalunya, es calcula que els concerts educatius suposen una despesa anual de 30 milions d'euros. 

Un model qüestionat

Mentre que algunes federacions d'escoles concertades celebraven aquest divendres la renovació, entitats de defensa de l'escola pública, com la federació d'associacions de pares d'alumnes de Catalunya (Fapac), es mostraven preocupats, perquè, segons ells, són col·legis que afavoreixen "la segregació, sense garantir la igualtat d'oportunitats", assenyalava la seva presidenta, Belén Tascón, a través de les xarxes socials.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

També Ernest Maragall, exconseller d'Ensenyament amb el tripartit, ha criticat la mesura en un missatge per Twitter. L'ara diputat d'ERC ha atribuït la renovació a motius polítics, i no a qüestions tècniques o administratives com ha dit el ministre.

La decisió de renovar els concerts educatius no és tècnica ni administrativa. És una decisió política del Govern PP que implica la renúncia a revisar i actualitzar criteris al servei de l'interes general i de l'equitat del nostre sistema educatiu

Aixequem ja el 155!

— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) 16 de febrero de 2018

Els concerts renovats ara es van firmar el 2010, després de l'aprovació de la llei d'educació de Catalunya (LEC), durant el segon tripartit, amb José Montilla com a president. Quatre anys després, amb Artur Mas al capdavant de la Generalitat, van ser renovats.