AUDIÈNCIA NACIONAL

La jutge amplia la imputació de Trapero amb un nou delicte de sedició per l'1-O

L'excap policial haurà d'aclarir divendres les ordres que va impartir per salvar el procés independentista

La magistrada cita com a testimoni l'actual cap dels Mossos i reclama informació sobre l'operatiu del referèndum

zentauroepp39880351 trapero180121182902

zentauroepp39880351 trapero180121182902 / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha ampliat la imputació que ja hi havia contra l'exmajor dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero per un nou delicte de sedició en aquesta ocasió per l'1-O. La magistrada, que fins ara li imputava aquest delicte però únicament referit a les protestes del 20 i 21 de setembre a Barcelona durant l'operació Anubis, l'ha citat a declarar divendres que ve.

La jutge, que anuncia la possibilitat d'imputar-li també en el futur un delicte d'organització criminal, argumenta que la finalitat de l'exmajor s'orientava a celebrar el referèndum i la proclamació d'una república catalana, independent d'Espanya, i era conscient que actuava al marge de les vies legals, i estava "desatenent el mandat rebut des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en contra de les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional”.

Noves diligències

Aquell mateix dia també compareixerà davant la magistrada, però com a testimoni, l'actual cap dels Mossos, el comissari Ferran López, cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial.

La magistrada ha remès ofici a la Secretaria d'Estat d'Interior perquè li remetin l'instrument pel qual es va nomenar Diego Pérez de los Cobos per coordinar el dispositiu de seguretat amb què es pretenia donar compliment al mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, encaminat a evitar la celebració del referèndum il·legal. La jutge vol saber les competències i responsabilitats que se li van atribuir, així com les comunicacions que es van efectuar d'aquell nomenament a diferents institucions i organismes.

La jutge també es dirigeix als Mossos d’Esquadra perquè la informin sobre la forma en què se'ls va comunicar l'operatiu disposat per a l'1 d'octubre, així com la identitat de les persones que ho van fer, els mitjans escrits o orals utilitzats, les pautes d'actuació, les ordres rebudes, la identitat dels caps de les unitats Brimo i Arro que estaven de servei aquell dia. També vol conèixer la composició i el funcionament de la cadena de comunicacions internes entre els agents que estaven de servei durant aquella jornada.

Per últim, la jutge requereix la Guàrdia Civil de Catalunya, perquè la informi, com a unitat de policia judicial, per identificar els mossos que van fer actuacions de vigilància sobre les casernes de la Guàrdia Civil i comissàries l'1 d'octubre.

Defensar el pla independentista

La resolució explica que al llarg de la investigació s'ha descobert que l'actuació dels Mossos que havia d'impedir la celebració del referèndum, lluny d'això “va anar dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència”.

Amb aquesta finalitat, segons explica Lamela, “es va dissenyar un pla premeditat per evitar actuar, que procedia de la cúpula policial de Mossos d’Esquadra, cúpula comandada per Trapero i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic”.

La conducta dels Mossos, segons Lamela, des del 20 de setembre fins al referèndum, “emmascarada amb els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser de total inactivitat”.

Notícies relacionades

I això tot i que tant el fiscal en cap català com Pérez de los Cobos van posar de manifest al major que el pla d'actuació elaborat de forma prèvia no era adequat per al compliment de les ordres que li havien sigut impartides, i "es va comprometre a modificar-lo amb les recomanacions que li van donar", però "mai" ho va fer.

Per evitar el bloqueig del pla estratègic cap a la independència, segons la magistrada, les pautes d'actuació ordenades als Mossos van ser de caràcter genèric, sense cap firma ni antefirma. A més, el sistema de comunicació que van utilitzar els agents en servei aquell dia les va alentir, mentre que les ordres orals contradeien les escrites, i es deixava tot “en l'àmbit de la valoració personal de l'agent actuant".