Llibertat d'expressió a la picota

Els límits de la llibertat d’expressió són com les fronteres. No existeixen fins que les posem. Invisibles i tan estretes que permeten col·locar un peu a cada costat i desafiar l’univers estant en dos llocs alhora. A vegades, caure cap a un costat o cap a l’altre no sembla més que una simple qüestió de sort.

Condemnats per enaltiment del terrorisme tuiters que poc o res tenien a veure amb ETA. Un raper enviat a la presó per calumniar la Corona amb les lletres d’un estil que va néixer amb vocació de denúncia antisistema. Una obra retirada de la fira d’art més transgressora i avantguardista per crear excessiva polèmica. Si el 2017 va acabar amb el diagnòstic de ser, en paraules de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació, un «mal any per a la llibertat d’expressió», l’inici del 2018 no sembla revertir la tendència. 

Les mirades estan posades en els anomenats delictes d’odi o d’enaltiment del terrorisme; els que deixen en mans de la interpretació dels jutges a quin costat de la línia estem. I el raper mallorquí Valtònyc va caure en el menys favorable: les seves lletres li han suposat una condemna de més de tres anys de presó. 

Les reaccions polítiques

La sentència es va colar ahir als passadissos del Congrés. Des de Podem, Pablo Iglesias la va considerar «una vergonya», perquè «el dret penal s’aplica per perseguir el dissident i no obstant els corruptes se’n surten com si res». La portaveu del PSOE, Margarita Robles, va denunciar que, «amb caràcter general, en aquests temps de Govern del PP» hi ha «un retrocés en matèria de drets i llibertats».

A l’altre costat de l’arc parlamentari, el portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, va assegurar que Valtònyc no li interessa «gens ni mica» i es va limitar a expressar el seu respecte a les decisions judicials, mentre que el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va defensar que «els delictes d’odi s’han de perseguir». 

El contingut

El debat va arribar també a l’àmbit jurídic. Per a l’advocat penalista José María de Pablo, la campanya en suport de Valtònyc que insisteix que «el rap no és delicte» és «pura demagògia. És clar que rapejar no és delicte, però si un rap conté amenaces de mort contra una persona concreta, o si incita a la comissió d’atemptats, sí que ho és», indica. De Pablo insisteix que en les lletres del raper hi ha «incitacions greus a la violència», com assenyalar el president del Cercle Balear. Però en això discrepa el catedràtic en Dret Constitucional Xavier Arbós: «La lletra em sembla menyspreable, ni tan sols li dono valor artístic. Però d’aquí a una reacció penal…»

Coincideix amb l’exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías, que creu que la sentència «està poc motivada. Recull expressions de cançons però no individualitza quina causa cada delicte i això provoca indefensió». Urías creu que «el Tribunal Suprem no ha entès què és la llibertat d’expressió. El mer fet de dir que t’alegres d’un atemptat no pot ser delicte, només ho seria si es volgués fer mal a una víctima, i el Suprem no ha fet aquesta distinció. Això és perseguir les idees», indica.

Una llarga llista

La pena de Valtònyc és l’última d’una llista que pot semblar llarga. L’Audiència Nacional assegurava en la seva memòria que els delictes d’enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes havien superat ja en nombre el 2016 els condemnats per la resta de matèries de la seva competència. I els recollits en l’article 578 del Codi Penal s’havien «multiplicat». 

Per a Arbós, «s’estan produint bastants casos d’una interpretació regressiva de la llibertat d’expressió respecte als anys 80. El clima social era a favor de les llibertats; ara sembla que s’ha de recordar que no solament les tenen els que s’assemblen a nosaltres, sinó també els que no. No tot el que ens molesta és necessàriament un delicte, i el dret penal hauria d’intervenir el mínim. Avui saben que poden intentar utilitzar el Codi Penal com a represàlia per als que els han ofès», apunta.

El president de l’Associació Professional de la Magistratura (APM) –conservadora i majoritària a la carrera judicial—, Celso Rodríguez, no creu que s’estigui donant un ús determinat a aquesta figura. «Per part dels tribunals, de cap manera. Apliquen el Dret a uns casos concrets que determina el Codi Penal». És partidari que «sempre es valorin les circumstàncies concretes i objectives de cada cas» en lloc d’intentar treure conclusions generals. «La llibertat d’expressió no ho permet absolutament tot». 

Castigar ideologies

Notícies relacionades

ARCO retira una obra sobre presos polítics que inclou Junqueras i els Jordis

Com més població, més recursos

Per Urías, el problema és clar: «Hem acceptat tots, l’esquerra sociològica també, que existeixin delictes d’incitació a l’odi, i això suposa que podem castigar ideologies que ens semblen indefensables o reprovables, com el masclisme o l’homofòbia».

Poder jutjar què és odi i què no «és permetre que els jutges entrin en el contingut de la llibertat d’expressió», assegura. «I això val per al rap i per al bus d’Hazte Oír», diu Arbós. Rodríguez recorda que l’APM és partidària que existeixin aquests delictes. Això sí, afegeix, «s’han d’aplicaramb molta prudència, perquè no qualsevol expressió o judici de valor pot ser-ho».