Trapero declara davant la jutge que va demanar a Puigdemont desconvocar l'1-O

L'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha declarat aquest divendres davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela que va demanar a l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que desconvoqués l'1-O. Ha explicat que davant la immediatesa del referèndum que havia sigut declarat il·legal va demanar una trobada amb el Govern català i n'hi va haver dues, el 26 i el 28 de setembre. S'hi va plantejar la preocupació del cos policial pels problemes de seguretat ciutadana, ordre públic i risc d'enfrontament que entenia que plantejava la votació convocada.

A més, segons fonts jurídiques, ha expressat el malestar dels caps policials davant declaracions públiques que anunciaven que els Mossos facilitarien la votació, en el sentit ja manifestat per l'exconseller d'Interior Joaquim Forn des de l'endemà del seu nomenament al juliol i que van provocar la dimissió immediata del llavors director general dels Mossos, Albert Batlle.

A una o l'altra d'aqueste reunions hi van assistir per part del Govern Puigdemont, Forn i l'exvicepresident Oriol Junqueras, i pels Mossos, el seu actual cap, Ferran López, i els comissaris Juan Carlos Molinero, Emilio Quevedo i Manuel Castellví. López ha declarat com a testimoni davant la magistrada quan ha finalitzat el major Trapero i ha assenyalat que va informar que els Mossos complirien el mandat donat per la fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir el referèndum. Tornarà a declarar aquest dilluns al Tribunal Suprem (TS) amb Molinero i Quevedo, a petició de l'exconseller d'Interior. Castellví ho farà dimarts.

La dicotomia

Però de moment les declaracions fetes aquest divendres per Trapero i López davant la magistrada, segons fonts jurídiques, han sigut molt eloqüents sobre la dicotomia que va viure el cos policial entre col·laborar amb els plans del Govern català i la seva obligació de complir els manaments judicials.

La fiscalia ha justificat en els "detalls importants" aportats i l'"agreujament de la seva situació personal" la petició de fiança de 50.000 euros per a l'excap dels Mossos, una opció que la magistrada ha rebutjat. Ha optat per mantenir-li les compareixences quinzenals imposades a l'octubre, a l'entendre que des del seu actual càrrec no pot comprometre una investigació que ja està "força avançada". La defensa de Trapero, que ha canviat des que va declarar a l'octubre, sosté que ja va esmentar aquestes reunions el 18 de desembre passat al demanar per escrit que es prengués declaració als assistents.

Deixar els Mossos fora del procés

Durant la declaració, Trapero s'ha desvinculat del "pla premeditat" per afavorir la votació de l'1-O que s'atribueix a l'excúpula de la Generalitat, així que hi ha la possibilitat que, a més de per dos delictes de sedició (un per les protestes del 20 de setembre posteriors als arrestos de l'operació Anubis i l'altre per l'1 d'octubre), se ie imputi un delicte d'organització criminal. I ha volgut deixar clar que els Mossos estaven fora del procés per aconseguir la independència de Catalunya.

Però, segons les fonts consultades, no ha pogut acreditar que els tancaments dels col·legis fets per mossos fossin efectius ni acreditar que recollissin llistes de meses electorals o que requisessin cap efecte que no fos entregat voluntàriament i que no tingués interès per a la investigació.

17 trucades a Sànchez

Pel que fa a les 17 trucades que, segons la fiscalia, va dirigir a l'aleshores president de l'Assemblea Nacional Catalana (ACN), Jordi Sànchez, el 20 de setembre, ha explicat que les va efectuar per instruccions de Forn, a qui va mantenir informat del seu contingut, cosa que reflecteix la sintonia existent entre ells. 

Notícies relacionades

La jutge amplia la imputació de Trapero amb un nou delicte de sedició per l'1-O

La jutge envia a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Contra Trapero ha tingut un gran pes la declaració del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. En l'ordre de citació, la magistrada assenyalava que l'actuació dels Mossos aquell dia i l'1-O "va ser dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència".

La jutge té ara al damunt de la taula la petició fiscal d'ampliar la investigació que segueix contra la cúpula dels Mossos a l'exdirector de la Policia autonòmica Pere Soler i a l'exsecretari general d'Interior César Puig. Segons el ministeri públic, tots dos van actuar de "corretja de transmissió de les instruccions" dels responsables polítics "ordenant executar o abstenir-se de les ordres judicials i del compliment de la llei".