El procés constituent, últim obstacle per a la investidura

La negociació entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC s’acosta al final. Les posicions es mantenen tibants. En aquest procés de les paradoxes, el que sembla impossible és el pa de cada dia. Totes les fonts consultades asseguren que s’està a prop de tancar un pacte, encara que els serrells que queden són de «pes». Més o menys solucionat l’assumpte dels mitjans públics de comunicació, s’aixeca ara un altre gran escull: el procés constituent. Dijous, dia de ple al Parlament i en què es debatrà una proposta de resolució de JxCat sobre el paper de Carles Puigdemont en el futur Govern, podria assenyalar la fumata blanca entre les dues forces.

Per parts. Fonts de la negociació sostenen que s’ha desencallat el repartiment de càrrecs als mitjans de la CCMA. A TV-3 es mantindria l’esquema actual, amb la direcció de Vicent Sanchis i el comandament d’informatius per a David Bassa. A Catalunya Ràdio, el fins ara cap d’informatius, Francesc Cano, es faria càrrec de la direcció del grup d’emissores, actualment en mans de Saül Gordillo. És a dir, Esquerra Republicana cediria a Junts per Catalunya el control de la ràdio a canvi de poder accedir al de la mateixa CCMA. Sempre tenint en compte que està molt pròxima una renovació dels consellers de l’ens i que tot el que hi té relació passa pel Parlament.

Pilotar des de Brussel·les

Pel que fa al procés constituent, el principal obstacle és qui el lidera. Junts per Catalunya vol que sigui el mateix Puigdemont qui el piloti des de Brussel·les, i els republicans s’hi oposen adduint que el més lògic, ja que del que es tracta és d’escoltar com s’imagina la societat civil aquesta nova república a constituir, seria fer que el centre de comandament estigués on s’ubica aquesta societat civil a la qual es consulta. És a dir, a Catalunya.

A falta de detalls ulteriors sobre el pla de Govern, és a dir, el full de ruta a seguir el temps que duri la legislatura, es van filtrant dades sobre la composició del Govern. Segons fonts coneixedores dels detalls de la negociació, hi ha un cert consens perquè l’exconseller Toni Comín s’erigeixi com a coportaveu del Govern. És a dir, hi hauria un interlocutor de l’Executiu a Barcelona i un altre a Brussel·les. Amb aquesta fórmula, Comín, és a dir, Esquerra Republicana, es reservaria la comunicació d’aquells continguts del Govern de caràcter més social.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Puigdemont | Directe

Junqueras: "Puc continuar sent útil"

L’actual president de la CCMA, Brauli Duart, sona amb força com a nou conseller d’Interior. Elsa Artadi, a Empresa. Pere Aragonès, a Economia, David Elvira, a Salut i Marc Solsona (alcalde de Mollerussa, del PDECat), a Governació. Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, repetirien a Presidència, Territori i Exteriors, respectivament. Aquestes són les places de la quiniela que semblen més o menys fixades. La gran incògnita, si es dona per bo que s’elegirà com a candidat a la presidència Jordi Sànchez, és qui escollirà ERC com a vicepresident.

És a dir, queda per saber què decidirà la líder del partit, amb Oriol Junqueras a la presó, Marta Rovira. Si entrar al Govern, amb el risc de la inhabilitació com a mínim planant per l’1-O, o quedar-se dirigint el partit. Si es donés aquesta segona opció, seria segurament Aragonès qui assumiria el lideratge de la part republicana del Govern. Dels estrets col·laboradors de Junqueras a Economia, és a dir, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i ell, només el secretari d’Economia no té causes obertes amb la justícia.