PREPARATIUS DEL DIA DE LA DONA

L'1-O i el 155 es colen en la vaga feminista a Catalunya

Intercanvi de retrets de politització entre una diputada del PSC i algunes organitzadores del 8-M

zentauroepp42015526 graf9226  madrid  espa a   11 02 2018  el movimiento feminis180217195404

zentauroepp42015526 graf9226 madrid espa a 11 02 2018 el movimiento feminis180217195404 / Emilio Naranjo

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’1-O i el 155 s’han colat en la vaga feminista del  8 de març vinent a Cata-lunya. La inclusió de referències a les càrregues policials i la reivindicació de recuperació de l’autogovern en el manifest han provocat un intercanvi d’acusacions de politització. Beatriz Silva, diputada del PSC, ha denunciat que això trenca el caràcter unitari de la reivindicació i ha acusat els independentistes de voler apropiar-se de la manifestació. Membres de la coordinadora de la Vaga Feminista neguen que la seva opinió sigui representativa i l’atribueixen a un intent de crear polèmica per interessos partidistes.

«A Catalunya estem vivint una escalada de la repressió: càrregues policials de l’1 d’octubre amb denúncies d’agressions sexuals –diu el text de la crida a la vaga–. Les feministes estem compromeses també en la defensa de la democràcia i de les llibertats al nostre país i entenem que la criminalització i/o la judicialització de formes pacífiques de protesta social i reivindicació política també són formes de violència institucional que hem de denunciar. Per això denunciem l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i n’exigim la immediata suspensió».

Segons la versió de Silva, «la CUP i els CDR [comitès de defensa de la república] s’han apoderat» aquest any de l’organització del 8-M i la decisió d’incloure referències a la prostitució i a l’1-O i les seves conseqüències ha creat «greus discussions», posant en risc d’aquesta manera la unitat d’acció. En aquest sentit, explica que col·lectius com Dones per la paraula, en què a més a més d’ella hi ha també les escriptores Gemma Lienas i Najat El Hachmi i la sociòloga Marina Subirats, s’estan plantejant crear un manifest alternatiu o adherir-se a l’internacional. «És molt legítim que cada un defensi el que vulgui, però això no correspon al sentit d’una manifestació unitària. A mi i a moltes ens incomoda arribar a una manifestació i que estigui plena d’estelades, cartells i consignes independentistes. ¿L’1 de maig celebrarem el dia del treballador indepe?», es pregunta.

Consens

Dolo Pulido, de Ca la Dona i Novembre feminista, fa més de 30 anys que organitza el Dia de la Dona. Aquesta veterana activista es mostra sorpresa per les paraules de «dones de partits socialistes que no han vingut mai a les reunions» i ha acusat Silva d’«instrumentalitzar políticament» la vaga. Pulido ha explicat que en la preparació del manifest hi va haver debat i fins i tot es van arribar a posar sobre la taula algunes propostes relatives a parlar de «república feminista», però que no generaven consens; cosa que, al seu entendre, sí que feia la denúncia de l’escalada de repressió a Cata-lunya, «que no només és compartida pels independentistes».

Una visió que també subscriu Sara Cuentas, de l’organització Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament. «En absolut hi ha influències de les CDR. De cap manera s’ha polititzat», ha assegurat, lamentant que, al contrari, «hi hagi gent que està fent un ús equivocat, amb mala intenció, de la lluita feminista». Tant Cuentas com Pulido han recordat que cada any el manifest del 8-M, a més a més de subscriure les denúncies compartides a nivell global contra les diverses formes de repressió i discriminació contra la dona, afegeix reivindicacions a nivell local.

Notícies relacionades

En aquesta línia, la Comissió 8 de març, que aglutina el moviment feminista a nivell estatal i coordina la vaga, ha puntualitzat que els manifestos poden incloure a cada comunitat autònoma reivindicacions que els afecten particularment, «sempre que hi hagi consens en el moviment d’aquell territori».