ABANS DE LA DUI

Santi Vila, a Junqueras: "Si no fem el burro, en tres mesos seràs president"

L'exconseller explica en un llibre les interioritats dels dies clau del procés

Creu que la legislatura que comença ha de ser la de la "rectificació" de l'independentisme i del PP

zentauroepp40569786 barcelona  17 10 2017   el conseller santi vila antes de la 171031100010

zentauroepp40569786 barcelona 17 10 2017 el conseller santi vila antes de la 171031100010 / JOAN CORTADELLAS

8
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

Santi Vila reivindica el seu centrisme amb orgull. El conseller més moderat del Govern de Carles Puigdemont publica aquests dies un llibre amarg i erudit en què repassa els seus intents de mediar entre Madrid i Barcelona per evitar la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre. A D'herois i traïdors (Pòrtic), Vila aporta suculentes interioritats dels dies clau del procés, critica durament els bàndols enfrontats i es mostra partidari d'encarrilar la situació actual per la via que Espanya es llanci "a viure un nou moment fundacional", en què els catalans votin la seva disposició a participar-hi.

Un "preludi tràgic" al Parlament

"El que queda per al meu turment i remordiment com a demòcrata, com la pàgina més negra del meu currículum, és haver presenciat la sessió plenària del 7 de setembre del 2017 al Parlament, la que va aprovar l'absurda llei de desconnexió, i no haver dimitit a l'instant", assegura Vila. "No em queda el mínim dubte que tampoc Carles Puigdemont es va sentir orgullós en aquelles hores tristes. De fet, em consta que va intentar evitar-la", afegeix sobre la sessió que va tractar de donar cobertura legal al referèndum.

El referèndum de l'1-O

L'exconseller sosté que en aquella "jornada històrica" va quedar clar que "Catalunya es troba atrapada en un verdader xoc de legitimitats". En qualsevol cas, afirma que "ni l'immobilisme ni les mesures autoritàries adoptades per reprimir l'1 d'octubre justificaven la via unilateral".

Incomunicació entre Puigdemont i Rajoy

Una anècdota il·lustra la distància entre els dos dirigents polítics: "És aclaridor i trist constatar que Puigdemont i Rajoy es van intercanviar per primera vegada els números de telèfon mòbil personals a propòsit dels atemptats del 17 d'agost del 2017. Fins pràcticament dos anys després d'una de les legislatures més complexes de la història recent d'Espanya, els dos presidents no havien resolt com poder parlar directament i discretament".

El "dolorós" discurs del Rei

Vila afirma que l'al·locució televisada de Felip VI del 3 d'octubre va ser "insensible a la complexitat de la situació a Catalunya" i "simplement va donar cobertura a l'aplicació de l'article 155 i a la conseqüent suspensió de l'autogovern".

Retrets a ERC

El llibre subratlla una diferència entre la reunió del Govern de la Genaralitat del 24 d'octubre i la de l'endemà al Palau, quan Puigdemont va comunicar als sobiranistes que convocaria eleccions. "En la primera, els consellers d'ERC (amb l'excepció d'Oriol Junqueras, sempre caut) van donar a conèixer les seves opinions i els seus dubtes sobre si la millor opció era la DUI o la convocatòria electoral. En la segona, en canvi, aquests dubtes i matisos van desaparèixer i la veu cantant dels republicans va quedar en mans de Marta Rovira, que, com va criticar Robert Redford a Barbra Streisand a Tal com érem, és també una dona intensa, irascible i fanatitzada". Després, Vila acusa els republicans d'"intentar capitalitzar el descontentament als carrers" que havia provocat l'anunci d'eleccions: "Com recorden sempre els socialistes maragallians, novament, ERC fent d'ERC".

Consellers moderats

Vila creu que no estava sol al Govern en els dies previs a la DUI. Subratlla "el racionalisme i la ponderació" dels consellers republicans Carles Mundó i Dolors Bassa, i el "tarannà assenyat" dels seus companys de files Joaquim Forn i Meritxell Borràs. Creu que el fet d'"estar a l'altura de les exigències dels seus fills, molts d'ells adolescents", va influir en "l'assimilació d'algunes decisions, assumides com si es tractés d'un destí tràgic, si és que no es volia passar per traïdor o per covard".

President de Freedonia

"M'havia passat el matí embalant caixes de llibres i papers al meu despatx, conscient que les possibilitats que les meves propostes fossin assumides eren mínimes i que, en conseqüència, la meva dimissió seria imminent", diu sobre la reunió del 25 d'octubre. Després d'arribar els consellers i els representants d'Òmnium i l'ANC, Puigdemont va advocar per convocar eleccions. "No em veig sent un president virtual, d'un país virtual, en una societat anímicament i institucionalment devastada", va dir segons Vila el llavors president. "Puigdemont es va referir al símil de Freedonia, la república somiada un dia per Groucho Marx", també assegura.

El canvi d'opinió de Junqueras

Segons Vila, el líder d'ERC va dir després de les dues de la matinada d'aquell 25 d'octubre a Puigdemont: "Doncs si ho has de fer, ¡fes-ho aviat, president, convoca eleccions ara mateix!". Després va canviar d'opinió: "Aquest home, arribada l'hora greu, arribat el moment de donar un cop de mà i ajudar el president a persuadir els seus sobre la necessitat de convocar eleccions i no prosseguir el camí unilateral, li pogués fallar d'una manera tan estrepitosa".

El paper d'Urkullu

"Aquella nit", diu l'exconseller sobre la reunió del 25 d'octubre, "poc abans d'anar-me'n al llit, vaig escriure al lehendakari Urkullu [...] 'Acabem d'acordar convocar eleccions autonòmiques. Això ha de ser correspost amb la no aplicació del 155. Demà a primera hora intentaran contrastar aquest escenari a través de tu. ¡Madrid aquesta vegada no es pot equivocar!'", li va dir. "A les 6.07 hores del dijous 26 d'octubre, un whatsap del lehendakari Urkullu em confirmava que la feina estava feta. Rajoy i Pedro Sánchez coneixien les intencions de Puigdemont i estaven decidits a formar part de la solució", sosté Vila.

La rectificació de Puigdemont

"Tal com s'havia acordat, Puigdemont va convocar per a les 13.30 hores del dijous 26 una roda de premsa per anunciar la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions [...] Les pressions del seu entorn més nacionalista el van convèncer per convocar una última reunió amb el grup parlamentari de JxSí", explica Vila. "La respectada Irene Rigau, dirigint-se a Puigdemont i Junqueras, havia recordat que encara que no tinguéssim Estat, les circumstàncies requerien verdaders homes d'Estat i que, en conseqüència, era necessari convocar les eleccions sense més dubtes ni dilació. L'exhortació explícita de Rigau a Junqueras va irritar el vicepresident, que li va criticar que li estava faltant al respecte", afegeix. I acaba amb el primer pas de la rectificació de Puigdemont: "Un president tens i irascible va tallar Junqueras en sec: 'El que és una verdadera falta de respecte són les acusacions de covard i de traïdor que alguns divulguen pels carrers'". 

El poder de Twitter

"La resta d'assistents, sobretot [estaven] atents al soroll de les xarxes socials, i encara més terroritzats davant la possibilitat d'haver de tornar als seus municipis amb la convocatòria electoral sota el braç. L'anunci de dimissió a través de Twitter dels diputats Albert Batalla i Jordi Cuminal si es convocaven eleccions, així com una intervenció molt emotiva del diputat i alcalde de Molins de Rei Joan Ramon Casals, va fer trontollar definitivament la decisió del president", explica Vila.

Garanties sobre el 155

"Puigdemont no va tenir en cap moment la certesa ni les garanties absolutes que, encara que convoqués eleccions, Rajoy no aplicaria el 155", assegura l'exconseller, que, no obstant, sembla convençut que el Govern espanyol hauria complert finalment la seva part del tracte.

Herois i traïdors

"Aquell dijous 26 d'octubre, el president Puigdemont va estar davant el dilema de ser un heroi o un traïdor per als independentistes [...] Així de simple l'hi van plantejar descarnadament i irresponsablement els Turull, Rull i tants altres alcaldes i opinadors independentistes radicalitzats. Puigdemont va optar per la primera opció, i és humà que fos així. El meu consell polític, com se sap, era que optés per la segona", diu Vila.

La presó i la soledat del discrepant

Santi Vila recorda el seu pas per la presó d'Estremera, en què només va dormir una nit. També l'hostilitat tant dels ultres espanyolistes com dels nacionalistes catalans. Subratlla que el tracte va ser en general bo, encara que tres agents de policia els van posar, a ell i a Mundó, "tres vegades l'himne nacional des del seu telèfon mòbil" mentre esperaven per abandonar el furgó amb destí a la presó.

"No aguanto més tota aquesta tropa"

Conversa entre Puigdemont i Vila quan aquest li entrega la seva carta de dimissió. "No aguanto més tota aquesta tropa", li diu l'exconseller. "¿Creus que jo sí?", va respondre capcot l'expresident.

Junqueras president, Vila candidat del PDECat

Santi Vila va exposar abans de la DUI les seves intencions a Junqueras. "Oriol, si no fem alguna cosa, això serà un desastre. Has d'ajudar el president a convocar eleccions. Si tot va com sembla i el Carles confirma la seva intenció de no presentar-se a la reelecció, el més probable és que jo sigui elegit candidat a la presidència pel PDECat. Si això passa, tal com han anat les coses, sembla bastant inevitable que guanyeu les eleccions [...] Si guanyes, t'asseguro que tindràs el nostre vot favorable per a la investidura. Oriol, si no fem el burro, ¡en tres mesos seràs president!", li va dir.

Els perills del populisme

"Quan la política s'amara d'emoció i sentiment, fins i tot les persones aparentment més racionals i formades es converteixen en verdaders ogres, tristes i perilloses caricatures de si mateixos", assegura. Una de les constants del llibre és la seva crítica tant al populisme com a l'"esquerra radical", representada sobretot per la CUP. Vila també diu que "el fracàs de la reforma de l'Estatut" i "la mutació del catalanisme a l'independentisme" van treure "novament la bèstia" del nacionalisme espanyol "de la caverna".

Després de les eleccions del 21-D

"La legislatura sorgida de les eleccions del 21-D no ha de ser la de la ratificació, sinó la de la rectificació. Rectificació urgent de l'immobilisme del PP, però també de qualsevol temptació unilateralista del sobiranisme", assegura l'exconseller.

Espanya, nació de nacions

Vila es queixa que "l'únic plat indigest per a la majoria dels espanyols destres i sinistres, en definitiva, continuaria sent l'envit de reconèixer Espanya com una gran nació de nacions".

Mas, el PP i el creixement de l'independentisme

Notícies relacionades

"Just quan més creixia la recessió, l'atur i l'endeutament [...] Artur Mas es va decidir a donar solvència a un somni fins llavors marginal, i a contribuir a fer-lo majoritari. Cinc anys més tard, el somni s'ha convertit per a molts ciutadans en un malson", assegura sobre la conversió de Mas a l'independentisme. En un altre passatge, diu que el PP també "va empènyer a la muntanya el sobiranisme i va donar ales als sectors més radicalitzats i fanàtics".

Defensa de Jordi Pujol

"Crec sincerament que l'opinió pública i publicada a Catalunya ha sigut injusta i desproporcionada amb Jordi Pujol i amb els seus errors. El seu acarnissament no es correspon amb totes les coses positives que vam disfrutar del seu llegat", diu sobre els diners a Andorra de l'expresident.