La polèmica porta giratòria de l'ANC

Pilotar una massa als carrers genera confiança, empatia i autoritat, cosa ineludible per omplir urnes. El procés ha creat nous líders, que congreguen milers de persones sota els seus postulats, i que han negociat estretament amb els partits polítics. En alguns casos aquest estret vincle ja s'ha difuminat i diversos líders de la societat civil han acabat fent el salt a les institucions.

L'expresidenta Carme Forcadell es va postular en la candidatura de Junts pel Sí el 2015, després d'haver liderat l'ANC durant tres anys. Va abandonar el seu càrrec en la direcció de l'entitat quatre mesos abans d'anunciar-ho. Com a diputada, va assumir la presidència del Parlament, la peça clau dels partits independentistes per aconseguir tirar endavant les lleis de desconnexió amb l'objectiu de culminar el procés. Va renovar la seva acta de diputada a les últimes eleccions, de la mà dels republicans, però va rebutjar repetir mandat al capdavant de la Cambra catalana.

No va ser l'única que es va apuntar a parlamentària en aquella època. El membre del secretariat nacional durant el seu mandat Ferran Civit es va sumar a la mateixa llista que Forcadell el 2015 i també va ser reelegit en les eleccions del 21-D per ERC.

Cinc renúncies i sis candidatures

Jordi Sànchez va anunciar a través d'una carta escrita des de la presó de Soto del Real que es col·locava com a número dos de JxCat. La seva marxa va propiciar l'abandonament de cinc persones més de la cúpula, que també es van allistar darrere de Carles Puigdemont: Francesca Ferreres, fins llavors coordinadora d'incidència internacional, i els secretaris nacionals Alícia Casals, Assumpció Castellví i Pere Grau. Però cap d'ells va ser elegit.

L'ANC va emetre llavors un comunicat en què assenyalava que "respecta i valora la seva decisió" i reivindicava el caràcter "plural i transversal" de l'organització, encara que fonts internes no amaguen que aquests cessaments van generar crispació entre els socis, més encara quan tots ells es van decidir a concórrer en bloc a la llista dels postconvergents.

Però hi va haver una candidata més al número 31 de la llista de JxCat que va passar desapercebuda perquè l'entitat no la va incloure al seu escrit. Es tracta de la gerent de l'ANC, Núria Guillaumes. Lluny de cessar del seu càrrec, el manté al no haver sigut elegida i participa activament del dia a dia de l'organització.

Avís a navegants

L'ANC ha volgut frenar aquesta dinàmica per evitar que s'enquisti. Segellen als seus estatuts que cap secretari nacional pot ostentar "càrrecs orgànics nacionals de cap partit polític" ni "ocupar llocs de responsabilitat en àmbits polítics" des del moment en què presenta la seva sol·licitud fins a la finalització del seu mandat. I clarifica que amb això es refereix a "formar part d'una candidatura en unes eleccions, ser càrrec electe o ocupar un càrrec de designació política". En plena presentació de candidats a dirigir l'ANC, adverteix que tot aquell que incompleixi algun d'aquests principis serà revocat del procés de votació per la junta electoral interna.

Notícies relacionades

Tres candidats es postulen per liderar l'ANC

Últimes notícies de Catalunya: Puigdemont reuneix el grup de JxCat a Brussel·les | Directe

A l'última assemblea ordinària, una esmena rebutjada deixava en evidència el ressentiment que ha generat el fet que una part de l'executiva hagi saltat a les institucions. El text, desestimat per 865 paperetes davant 402 de favorables i 582 abstencions, proposava que els nous representants s'havien de comprometre que "durant el seu càrrec i un any posterior a haver-lo ocupat" no es presentarien a parlamentaris.

Tot i així, si s'aprovés, fonts de l'ANC mantenen que tampoc es podria activar cap mecanisme de control per evitar-ho, ja que abans de presentar-se a un càrrec polític abandonen la cúpula de l'entitat. De totes maneres, no veuen viable establir un règim sancionador a posteriori per la idiosincràsia de l'organització. Per això, serà complex encallar les portes giratòries.