L'exdirector dels Mossos va ordenar revisar les actes de l'1-O

L’exdirector general dels Mossos d’Esquadra i l’ex-número dos del Departament d’Interior, Pere Soler i César Puig respectivament, estaven en terra ningú a l’hora d’investigar la seva responsabilitat en la inactivitat demostrada pel cos policial l’1-O. No estaven imputats com els membres del Govern al Tribunal Suprem (TS) ni fins ara tampoc amb el major Josep Lluís Trapero a l’Audiència Nacional, malgrat que els informes de la Guàrdia Civil els atribueixen un important paper en les ordres que es van impartir als agents de cara a permetre el referèndum il·legal.

L’exresponsable polític dels Mossos va assumir ahir davant la jutge Carmen Lamela la iniciativa de la revisió de les actes dels agents que van participar en el dispositiu de l’1-O, la qual cosa, segons fonts jurídiques, només pretenia eludir imputacions penals demostrant una activitat que no va existir. Entre els papers que s’havien de destruir a la incineradora, la policia hi va trobar una trentena de documents que havien sigut manipulats. Per la seva banda, Puig es va escudar en el fet que la seva tasca es limitava a qüestions tècniques i pressupostàries, sense autoritat sobre els agents.

La magistrada els va imposar compareixences quinzenals, prohibició de sortir del país i retirada del passaport a tots dos, que van negar dirigir operatius policials o decidir quants agents havien de formar-los des de les seves responsabilitats. La fiscalia havia demanat per a ells fiances de 100.000 euros, a l’apreciar risc de fuga i de reiteració delictiva per la persistència demostrada en la via unilateral davant l’intent d’investir president primer al fugit Carles Puigdemont i després a Jordi Sànchez, en presó preventiva.

La magistrada considera que imposar-los fiança seria un greuge respecte a Trapero, que disposa de mesures similars, però en la seva resolució situa Soler i Puig com a «corretja de transmissió» de les ordres del Govern als Mossos, dins del pla per aconseguir la independència de Catalunya, en la qual fins i tot «es va considerar» la possibilitat de conferir al cos «funcions de seguretat externa i de defensa». L’acte assenyala que els Mossos no tenien un dispositiu adequat per impedir l’1-O i van alentir a propòsit la transmissió d’ordres; tampoc van intervenir davant agressions a guàrdies civils, van obstaculitzar la seva actuació i van arribar a increpar-los i a enfrontar-se a ells i a agents de la Policia. 

Instruccions precises

La jutge cita en la seva resolució sense reproduir-los els correus electrònics de Trapero avançats per aquest diari. El 27 de setembre, Soler li va enviar instruccions, que comptaven amb l’acord del llavors conseller d’Interior Joaquim Forn, sobre com havien d’actuar els Mossos. Bàsicament, deia que no podien «permetre» que s’obligués a «impedir al cos res que en si mateix» no fos «delicte», en referència a votar l’1-O, perquè, com a Govern, d’acord amb el mandat parlamentari rebut, s’havia decidit exercir aquest dret. 

Notícies relacionades

L'Audiència cita com a nous imputats dos excàrrecs dels Mossos i Interior

La jutge amplia la imputació de Trapero amb un nou delicte de sedició per l'1-O

A més a més, proposava iniciar una campanya similar a la del 9-N, amb el lema Jo acuso, perquè els ciutadans denunciessin als jutjats que se’ls impedia votar, cosa que, encara que es rebutgés, serviria per portar a la justícia europea la vulneració del dret a decidir. La seva «proposta d’actuació davant les instruccions rebudes pels Mossos per part de la Fiscalia» passava per denunciar-la per prevaricació continuada. Davant la jutge, Soler va sostenir que es tractava d’opinions que va compartir amb Trapero i el Govern.

La Guàrdia Civil destacava en el seu informe  que el correu afirmava que «les seves actuacions» no servien «tampoc per poder fer entendre a tothom, i en especial als mossos» per què havien de «prevaler les ordres governatives», donant per fet que es prioritzarien les que donés la Generalitat «davant de les d’autoritats judicials».