L'olla de pressió de l'independentisme

Uns estiren cap aquí i altres estiren cap allà, i mentrestant la Generalitat continua sense president ni Govern gairebé tres mesos després de les eleccions al Parlament, com bé es va encarregar de recordar ahir el vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Agustí Alcoberro. El dirigent de la plataforma independentista va aprofitar la manifestació que l’entitat celebrava a Barcelona per avisar els polítics sobiranistes que «ha arribat el moment de fer un pas endavant» i «implementar la república». Una maniobra de pressió que xoca amb la força a la inversa exercida per altres sectors que reclamen «ampliar» la base social i investir un candidat que permeti formar un Govern «efectiu» que desterri l’article 155. Tenim pressa versus keep calm.

«Només el Parlament pot escollir el president de la Generalitat», va desafiar Alcoberro el Tribunal Suprem davant els 45.000 assistents a l’acte, segons la Guàrdia Urbana. L’ANC considera peremptori formar un Govern per «restablir la legalitat prèvia al 155 i avançar cap a la implementació de la república».

«ES FA I PUNT»

Però si el màxim representant de l’organització es va pronunciar sense embuts, més contundent va ser encara el secretari d’incidència política de l’Assemblea, Jordi Pairó. «Si el Parlament vol decidir sobiranament qui és el president de la Generalitat, es fa i punt», va etzibar entre aclamacions. «¿Què vol dir que s’ha d’escollir un candidat efectiu?». «Ja n’hi ha prou. Plantem cara». O dit d’una altra manera: desobediència. 

La defensa de Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real, presentarà avui davant el Suprem un recurs d’apel·lació contra la decisió del jutge Pablo Llarena d’impedir la seva investidura. Seria un pas previ a dirigir-se al Tribunal Europeu de Drets Humans, que difícilment hauria admès la seva protesta i encara menys sense haver esgotat tots els processos judicials a nivell estatal.

Però això no acovardeix el discurs d’una part de l’independentisme que ahir es va veure representada per Pairó. Per ell i pels nou «ciutadans anònims» que es van implicar de ple a l’1-O i que reclamen als polítics que ara siguin ells els que «se la juguin». «No podem cedir ni un gram, però no veiem la mateixa determinació al Parlament» que fa uns mesos, va lamentar Pairó.

També va reclamar «unitat» als partits independentistes, però aquesta no passa pel seu millor moment de forma, encara que JxCat i ERC firmessin un pacte de Govern.

CRÍTIQUES DE LA CUP A ERC

Per la seva banda, la CUP va reiterar poc abans que comencés la manifestació de l’ANC que aquest acord encara conté tics autonomistes per subscriure’l i va respondre també a Oriol Jun-queras. En declaracions a El Punt-Avui, l’exvicepresident va demanar als anticapitalistes que «s’impliquin i siguin part de la solució», a la qual cosa la diputada cupaire Natàlia Sànchez va contestar que «si és per fer república», hi seran, alhora que va recriminar a Esquerra que truqui «a portes equivocades», en relació amb la mà allargada per Joan Tardà als comuns i el PSC.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«No ens allunyarem de la voluntat de l’1-O i del 21-D [...], però hem d’eixamplar i trobar més complicitats sense renunciar a res», va defensar l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé a l’acte de l’Assemblea. El dirigent d’Esquerra es va guardar de dir això d’«efectiu» que tant desagrada a alguns sectors de la causa, però sí que va subratllar que el que és «urgent» ara és «formar Govern» per acomiadar el 155.

LA DISTENSIÓ D’ÒMNIUM

També Òmnium Cultural (que es va sumar a la manifestació tot i que no la va convocar) s’ha alineat els últims dies amb les tesis d’ampliar la base, alhora que l’Assemblea reclama «República ara». Força centrífuga contra força centrípeta a l’olla de pressió independentista mentre l’oposició esgota el catàleg d’adjectius per criticar la paràlisi.