Marta del Castillo, Diana Quer, Mari Luz, Gabriel i el debat de la cadena perpètua

Els assassinats de menors han inflamat en gran manera el ja per si sol convuls debat sobre la presó permanent revisable, la cadena perpètua a Espanya. Els crims de Marta del Castillo i Mari Luz Cortés van posar sobre la taula aquesta opció i els pares de les víctimes es van convertir en abanderats de la implantació d’una mesura que va ser aprovada pel Congrés dels Diputats el 2015, quan el Partit Popular (PP) encara gaudia del corró de la majoria absoluta. El primer condemnat va ser David Oubel Renedo, el parricida de Moraña, que va matar les seves dues filles, Candela, de 9 anys, i Amaia, de 4 anys. Ara, els casos de Diana Quer i Gabriel Cruz protagonitzen el debat sobre el futur d’aquest tipus de condemnes, que posen en qüestió si l’objectiu de les penes de presó a Espanya és la reinserció social del condemnat o el simple càstig punitiu. 

MARI LUZ CORTÉS

Juan José Cortés va buscar durant 54 dies la seva filla Mari Luz, de 5 anys i desapareguda el 13 de gener del 2008, fins que el seu cadàver va aparèixer a la ria de Huelva. L’assassí, Santiago del Valle, feia sis anys que estava fugit de la justícia després d’haver sigut condemnat a dos anys i mig de presó per abusar de la seva pròpia filla, també de 5 anys. Enmig de la commoció social per l’assassinat de Mari Luz, marcat per la lentitud policial i negligències judicials, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Policia Foral de Navarra, Ertzaintza i Mossos d’Esquadra van començar a treballar en l’elaboració d’una base de dades comuna. El 30 de setembre del 2008 Juan José, que havia assenyalat el Govern central com el «responsable indirecte de l’assassinat» de la seva filla, va entregar al president José Luis Rodríguez Zapatero 2,3 milions de firmes reclamant que s’endurissin les penes contra els pederastes i que es fes un referèndum per aplicar la pena de mort en els casos d’abusos sexuals a menors. 

MARTA DEL CASTILLO

Miguel Carcaño va acabar el 24 de gener del 2009 amb la vida de Marta Castillo, de 17 anys. El jove (amb qui la víctima havia sortit dos anys abans durant un mes) va assegurar en la primera de les moltes declaracions inculpatòries que havien discutit i que li havia donat un cop amb un cendrer i que, amb l’ajuda de Samuel Benítez i el Cuco, va embolcallar el cos amb una manta i el va llançar al riu Guadalquivir. Malgrat que s’han dut a terme diverses recerques infructuoses, el cadàver continua sense aparèixer. Antonio del Castillo, pare de Marta, va registrar el 17 de novembre del 2010 al Congrés 1,6 milions de firmes que havia recollit per reclamar una referèndum constitucional per a la legalització de la cadena perpètua revisable. Ara ha demanat a totes les persones que han recolzat la campanya sobre la repetició del judici sobre la mort de la seva filla, que ja compta amb 1,7 milions d’adhesions, que també recolzin la petició sobre la presó permanent revisable.

DIANA QUER

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Diana Quer va desaparèixer el 22 d’agost la nit del 2016 a A Pobra do Caramiñal (la Corunya), on estiuejava des de feia anys. La seva família va estar gairebé 500 dies sumida en la incertesa fins que la detenció de José Enrique Abuín Gey, àlies el Chicle, va permetre trobar el cos de la noia en una nau industrial abandonada que servia d’amagatall per a contrabandistes. El seu pare, Juan Carlos Quer, va registrar una petició a la plataforma Change.org per demanar al Congrés dels Diputats que no aprovi la proposició de llei de derogació de la presó permanent revisable. La iniciativa, impulsada juntament amb les famílies de Marta, Mari Luz, Candela i Amaia i també de Ruth i José Bretón Ortiz (assassinats pel seu pare el 2011), ja ha obtingut més de 2,5 milions de firmes. «Espero del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), d’Units Podem i del Partit Nacionalista Basc (PNB) una reflexió serena, perquè costarà molt que les seves bases entenguin que es derogui en calent», va advertir el pare de Diana davant la votació d'aquest dijous.

GABRIEL CRUZ

Quatre dies abans del debat al Congrés sobre la supressió de la presó permanent revisable, es coneixia el tràgic desenllaç del cas de Gabriel Cruz, el nen de 8 anys desaparegut el 27 de febrer passat a Las Hortichuelas de Níjar (Almeria). Després de dotze dies de recerca desesperada, la investigació acabava de la manera més abrupta i dolorosa possible. La Guàrdia Civil va detenir la seva madrastra, Ana Julia Quezada, de 43 anys, quan mirava de traslladar el cadàver del nen des del pou en què l’havia llançat a un lloc pròxim a la població on vivia. El jutge va decretar ahir presó provisional comunicada i sense fiança. Va ingressar a la presó d’El Acebuche.