Joan Coscubiela: "L'astúcia independentista era una verdadera estafa"

L’endemà de les eleccions del 21-D, Joan Coscubiela entregava el manuscrit d’Empantanados, en què relata com va viure la irrupció i caiguda del «soviet carlista». Un encàrrec que Edicions Península li va fer a l’exdiputat de Catalunya Sí que es Pot després del seu discurs del 7 de setembre al Parlament, en què va sentenciar: «Estic disposat a partir-me la cara perquè vostès votin sobre la independència de Catalunya, però no si trepitgen els drets dels diputats».

–Aquell discurs, que origina el llibre, va ser tan alabat per alguns com criticat per altres a l’haver sigut aplaudit per PP i C’s. 

–Per a mi ha sigut determinant que la meva gent s’hi hagi sentit tan identificada; les crítiques em semblen una fal·làcia ad plausum, opinar sobre una cosa en funció de qui l’aplaudeix.

–Ni una cita a Albano Dante Fachin, amb qui tantes picabaralles va tenir aquella nit i moltes més. ¿Això respon a una intenció de menysprear-lo? 

–Parlo de les coses que em semblen transcendents en termes polítics. Vaig prescindir de les anècdotes que podrien menjar-se el contingut del llibre.

–En canvi no estalvia retrets directes a Ada Colau i els comuns per la seva ambigüitat. ¿Creu, com demanen alguns federalistes de la confluència, que haurien d’haver deixat més clara la seva oposició a la independència?

–En la passada legislatura era evident la dificultat de tenir perfil propi. La gent en general demana nitidesa. Vam intentar ocupar un espai en representació de la galàxia dels comuns, que no ens va reconèixer a la patrulla nipona en tota la legislatura. Sobre la situació de futur, m’he autoimposat un període de silenci. 

–Els diputats d’ICV i independents del grup parlamentari s’autodenominaven la patrulla nipona,

–És clar que hi ha molta gent que està òrfena d’espai polític.

–També es referien a Oriol Junqueras com el cardenal Mazarino, 

–Als matins feia d’alumne disciplinat de Montoro complint l’estabilitat pressupostària; a les tardes cridava a la insubmissió. Això es va veure també el dia 26 quan, com explica molta gent, va fer veure que es podien convocar eleccions i després ERC es va posar a mossegar per tot arreu.

–El seu llibre coincideix amb el de Santi Vila en aquesta anàlisi que ERC va deixar tirat Carles Puigdemont.

–La seva concepció política no té res a veure amb la meva. Però és molt curiós que havent viscut aquells moments des de posicions molt diferents (ell des del Govern i jo, des de l’oposició) el que vam veure que passava era exactament el mateix. 

–Arriba a assenyalar que semblava que Hernán Cortés guiés l’estratègia independentista.

–Es va veure  el 7 de setembre. Ara tothom coincideix a dir que la llei de transitorietat, que no la necessitaven per a res, va ser un error i una estupidesa política increïble. Perquè articula un futur de la societat que jo anomeno el soviet carlista, un poder absolut sense cap tipus de control. Vaig intentar que no ho fessin perquè destrossava la legalitat catalana, espanyola i el reglament del Parlament. He arribat a la conclusió que ho van fer els que no volien que hi hagués una via de mínim diàleg, que volien cremar les naus perquè després de l’1-O no es pogués fer altra cosa que declarar la República.

–Vostè diu que, arribat a un punt, ningú s’atrevia a dir la veritat als dos milions d’independentistes. ¿Creu que falta un acte de contricció pública?

–El moviment independentista ha adquirit vida pròpia, al marge dels partits i de les entitats socials. Està construït sobre una il·lusió extrema convertida en ficció i una astúcia independentista que s’ha demostrat que era una verdadera estafa. Però té tanta força que ningú s’atreveix a dir-li a la ciutadania que la independència unilateral és una fal·làcia. I aquest és l’element determinant, molt més que el tuit de Gabriel Rufián o la posició de  Junqueras. 

–¿Com se surt d’aquest empantanegament?

–Estem empantanegats, com diu el títol del llibre, perquè se segueix dient una cosa i el contrari. Que s’ha d’ampliar la base però qualsevol que intenta ampliar-la passa a la categoria de traïdor. Un dia a Catalunya hi haurà més traïdors que gent que no ho sigui. Estarem empantanegats fins que l’independentisme digui que la independència unilateral no és possible. 

–¿El federalisme arribarà?

–Jo ho plantejo com a solució, però en aquests moments les solucions que eren possibles abans que tot això esclatés estan en precari. La prioritat és sortir del forat. L’estratègia suïcida de l’independentisme ha donat moltes ales al centralisme uniformitzador. És el que passa quan un mesura malament les seves forces i les de l’adversari.

–Vostè, que va ser  pres polític en el franquisme, ¿què pensa dels líders independentistes a la presó? ¿Són presos polítics? ¿Han de seguir en presó preventiva?

–És absurd el debat nominalista i s’està abusant dels termes pres polític, dictadura i cop d’Estat, pels dos costats. Hi ha persones que estan injustament a la presó. El delicte de rebel·lió no és possible tipificar-lo així; si és rebel·lió, ¿quin nom posarem al 23-F o al 18 de juliol de 1936? La presó preventiva ens allunya de justícia reparadora i ens acosta a una justícia venjativa. Quan la justícia s’aplica de manera extrema es provoca una extrema injustícia. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

–Digui’m un error que hagi comès en aquest temps. 

–No explicitar les diferències amb els comuns de forma més nítida públicament, però va ser consensuat amb la patrulla nipona per no debilitar encara més la nostra posició.