¿Per què el jutge Llarena ha sigut implacable amb els líders del procés?

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha sigut implacable amb els líders del procés que van proclamar la independència de Catalunya. Les seves raons estan detingudament explicades a les 69 pàgines de l'ordre de processament dictada contra 25 dels imputats per delictes de rebel·lió, malversació o desobediència, i en les 10 de la que va enviar a la presó l'últim candidat a presidir la Generalitat, Jordi Turull, els seus companys al Govern de Carles Puigdemont, Jordi Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

La primera resolució, dictada "amb la fermesa que deriva d'una instrucció culminada en l'essencial", situa l'inici del procés independentista en la firma, el desembre del 2012, per Mas i l'exvicepresident Oriol Junqueras de l'Acord per a la transició nacional i per garantir l'estabilitat del Govern de Catalunya. I dona tota credibilitat al llibre blanc presentat el setembre del 2014. D'aquest dedueix que "no era la independència la conseqüència d'una falta de negociació amb l'Estat, sinó l'objectiu que pretenia assolir-se en tot cas; primàriament, mitjançant un acord pactat i, en cas contrari, de manera unilateral i forçant el Govern a assumir una situació de fet".

Procés larvat

Segons el jutge, en aquest document es "recull l'estratègia que s'ha aplicat" i es "defineix el repartiment de funcions" dels processats per aconseguir la independència, mitjançant "un atac a l'Estat constitucional" d'"una gravetat inusitada i sense comparació en cap democràcia del nostre entorn". "Un atac -prossegueix- que pot estar en desenvolupament, per més que es trobi puntualment larvat i que pot pretendre servir-se d'un relleu en els seus protagonistes".

La seva "estratègia i funcions poden no haver-se interromput amb l'aplicació del 155 i -cada vegada amb més nitidesa- semblen estar latents i pendents de represa un cop es recuperi el ple control de les competències autonòmiques". El llibre blanc contemplava que si "la independència no fos consentida per l'Estat, donat que la suspensió de l'autogovern no podria tenir caràcter indefinit i molt menys definitiu, la secessió s'assoliria reprenent la desobediència permanent al marc constitucional i legal i mantenint una mobilització ciutadana que acabaria per forçar l'Estat a reconèixer la nova república".

En aquesta línia, la interlocutòria de presó afirma que, encara que els citats havien comparegut als requeriments judicials, això no evitaria que deixessin de fer-ho si la seva voluntat canviés, com aquell mateix dia havia fet la número dos d'ERC, Marta Rovira. I destaca que com entenen que no han perpetrat cap delicte "es pot concloure que no s'aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions d'aquest instructor sigui permanent, ni per la seva consideració general al paper de la justícia, ni perquè acceptin la presumpta il·legalitat de la conducta que determina la restricció dels seus drets". Perdre la seva fiança tampoc seria obstacle per fugir, perquè "no suposaria un gravamen per al seu patrimoni", al procedir d'una caixa de solidaritat.

Violència 

Pel que fa a la violència que exigeix el delicte de rebel·lió, l'ordre de processament enumera les lesions sofertes pels agents durant l'1-O i en els registres del 20 de setembre. "Aldarulls", "vandalisme", "setge de fins a 60.000 persones", apel·lacions "a la determinació mostrada en la guerra civil (¡No passaran!)" i "violent aixecament" són alguns dels substantius amb què descriu el que va passar a la Conselleria d'Economia.

La interlocutòria descarta que tingués "un contingut exclusivament intimidatori", ja que això afecta la capacitat de decisió i aquí es va donar "l'efecte inherent a la violència, això és, una real restricció de la capacitat d'actuació com a conseqüència de l'ús de la força, tal com passaria en un supòsit de presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire".

Notícies relacionades

El jutge Llarena processarà divendres Turull i la resta d'imputats per declarar la independència

L'advocat de Puigdemont assegura que es posarà a disposició de la justícia belga

Els responsables del procés "s'haurien hagut de representar que el fanatisme violent de molts dels seus seguidors es desencadenaria. I la persistència en la seva determinació criminal és mostra de la seva voluntat d'incorporar la utilització de la força al mecanisme per aconseguir la secessió".

"Es va decidir utilitzar el poder de la massa per a, no tan sols que els resultats del referèndum permetessin proclamar la independència, sinó que l'Estat es rendís a la determinació violenta d'una part de la població que amenaçava amb expandir-se", conclou el magistrat per justificar la rebel·lió.