L'advocat de Puigdemont assegura que es posarà a disposició de la justícia belga

El parador de Carles Puigdemont és una incògnita en aquest moment. Encara que sembla cada vegada més segur que on ja no està és a Finlàndia. Després que les autoritats finlandeses hagin confirmat la recepció de l'ordre de detenció europea contra l'expresident i la posada en marxa del "procés formal" per procedir a la seva localització i posada a disposició judicial, el diputat Mikko Kärnä ha assegurat als mitjans que Puigdemont ja no és al país nòrdic. Una notícia que ha sigut confirmada moments després per l'advocat de l'expresident Jaume Alonso Cuevillas, que també ha recalcat que el seu client "seguirà, com sempre, a disposició de la justícia belga, on té fixada la seva residència".

Confirmo que el President Puigdemont ja no és a Finlàndia.

Seguirà, com sempre, a disposició de la justicía belga, on te fixada la seva residència.

— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) 24 de marzo de 2018

Kärnä, un dels amfitrions del líder de Junts per Catalunya a Finlàndia, ha explicat que Puigdemont se'n va anar ahir a la nit cap a Bèlgica "per mitjans desconeguts". La seva marxa va tenir lloc després d'un dinar en què es van analitzar les possibles opcions que tenia després de l'euroordre dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Una possibilitat era quedar-se a Finlàndia i esperar que la justícia d'aquest país decidís sobre la seva extradició. La segona opció, la que podria haver escollit finalment, era tornar a Bèlgica, on ja hi ha obert un procediment sobre la seva extradició a Espanya. Kärnä també ha manifestat que Puigdemont té intenció de col·laborar amb les autoritats belgues.

► Tota l'actualitat de Catalunya i la investidura en directe

Catalunya i la investidura

La policia de Finlàndia va rebre ahir a la nit l'ordre de detenció europea contra l'expresident i ha iniciat aquest dissabte el procés per localitzar-lo després que les autoritats espanyoles enviessin la informació addicional requerida per Finlàndia per iniciar el tràmit, segons han informat font policials del país nòrdic, ja que part de la documentació estava en castellà i s'havia de traduir al finlandès.

A primera hora d'avui, l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, havia assegurat que el seu client tenia intenció de personar-se davant la policia finlandesa. En un principi, Puigdemont, que va arribar a Hèlsinki dijous passat, havia de tornar aquesta tarda en un vol a Brussel·les.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Cuevillas ha afirmat que l'expresident "no ha fugit mai" de la justícia espanyola i que, igual que va fer a Bèlgica, es presentaria davant la policia finlandesa. "En contra del que els encanta dir a alguns, el meu client no ha fugit mai de la justícia espanyola. Se'n va anar quan no estava querellat i, quan es va cursar una euroordre contra ell, es va presentar davant la justícia belga", ha indicat l'advocat. Alonso Cuevillas ha afegit que, encara que no ha parlat avui amb el seu client, "és evident" que es presentarà davant les autoritats finlandeses i que aquest és el seu consell a Puigdemont.

Marta Rovira, a Suïssa

El Govern suís va reiterar aquest dissabte que la Confederació Helvètica, com la majoria d'altres països, no concedeix l'extradició per "delictes polítics", però va recalcar que una ordre internacional per detenir la secretària general d'ERC, Marta Rovira, fugida divendres a SuïssaMarta Rovira, seria analitzada en "profunditat".

"Com en el cas d'(Anna) Gabriel, també s'aplica a tots els altres polítics catalans que venen a Suïssa el principi que aquest país, igual que la majoria dels altres Estats, no concedeix cap extradició per delictes polítics", va assenyalar el portaveu del Departament Federal de Justícia, Folco Galli.

El portaveu no va poder confirmar que Suïssa ha rebut l'ordre internacional de detenció dictada divendres pel jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena contra Rovira, a qui atribueix un paper "essencial" en la coordinació del "procés" independentista català i a qui processa per presumpta rebel·lió.

El Govern suís ja havia deixat clar en les últimes setmanes que no extradeix persones per presumptes "delictes polítics", encara que el delicte del qual se'ls acusa existís al Codi Penal. Ho va fer respecte a l'exdirigent de la CUP Anna Gabriel, que va fugir el mes passat de la Justícia espanyola a Ginebra i per a la qual la Fiscalia havia demanat una ordre internacional de detenció. El jutge Llarena no la va dictar finalment, sinó que es va limitar a una ordre de detenció nacional. Tampoc va activar divendres una ordre internacional de detenció contra Gabriel, a qui processa finalment pel presumpte delicte de desobediència i no per rebel·lió.

Els delictes polítics a Suïssa

El Govern helvètic també va indicar el dia 15 passat -davant la petició de la Fiscalia espanyola al Ministeri d'Interior que va consultar Suïssa sobre la possibilitat de detenir i extradir l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i l'exconsellera Meritxell Serret amb motiu del seu recent viatge a Ginebra- que "no hi havia base" per fer-ho. A Suïssa són considerats delictes polítics únicament els crims de lesa humanitat, genocidi, crims de guerra i actes especialment reprovables, com el segrest d'un avió o la presa d'ostatges.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya, Puigdemont i les protestes independentistes | Directe

Un xoc i moltes espines

L'únic comparable amb el delicte de rebel·lió de què s'acusa Rovira al Codi Penal suís és l'article 265 sobre crims o delictes contra l'Estat i d'alta traïció, que estableix "una pena privativa d'almenys un any" per a aquell que cometi actes tendents "a modificar per la violència la Constitució helvètica o la Constitució d'un cantó".

El mateix s'aplica per als que "enderroquin per la violència les autoritats polítiques instituïdes per la Constitució o els impedeixi mitjançant la violència exercir el seu poder" o "separin amb violència una part del territori suís de la Confederació Helvètica o una part del territori cantonal d'un cantó".