Alemanya preveu de 10 anys a cadena perpètua per delictes de rebel·lió

Segons figura en els acords europeus, els països que comparteixen l'espai Schengen també comparteixen una responsabilitat en l'execució de sol·licituds d'assistència judicial internacional. Així, amb l'ordre europea de detenció i entrega emesa pel jutge Pablo Llarena, la justícia alemanya pot detenir preventivament Carles Puigdemont per evitar la seva fuga i estudiar el cas per entregar-lo a les autoritats espanyoles.

Perquè aquesta entrega entre països es pugui efectuar han de compartir la contemplació d'aquest mateix delicte al seu Codi Penal. Així, la llei alemanya apunta a penes d'entre 10 anys de presó a cadena perpètua en els casos de rebel·lió que pretenguin "soscavar l'existència continuada de la República Federal d'Alemanya per la força o per l'amenaça de la força", un supòsit violent que, no sense polèmica, Llarena inclou a la seva interlocutòria contra els antics responsables del Govern català i líders del moviment independentista. En casos menys greus, la sentència pot variar entre un i 10 anys de presó.

Defensa activada

Conscient d'això, l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha assegurat que “la defensa jurídica ja està activada” i que es posarà en contacte amb advocats alemanys perquè assisteixin jurídicament l'expresident català en la seva defensa davant l'euroordre de la justícia espanyola.

Notícies relacionades

La policia alemanya confirma la detenció de Puigdemont quan entrava al país procedent de Dinamarca

Els serveis secrets espanyols van avisar Alemanya del viatge de Puigdemont

Alemanya és un dels països més actius en els processos de cooperació judicial. Així, el 2015 la primera potència econòmica del continent va detenir fins a 1.635 persones en compliment d'euroordres emeses per altres Estats comunitaris, de les quals 1.283 van acabar sent entregades.

Malgrat aquest historial de col·laboració, el 2005 Alemanya i Espanya van viure un forta picabaralla judicial quan el Tribunal Constitucional alemany va posar en entredit la norma europea al rebutjar l'euroordre espanyola per entregar el sirianoalemany Mamoun Darkazanli, acusat de ser una peça clau d'Al-Qaida en els atemptats de l'11-M.