La incerta espera de Puigdemont

A la presó centenària de Neumünster Carles Puigdemont va començar un incert compte enrere. 'Quant de temps trigarà la justícia alemanya a decidir si l'extradeix a Espanya o no? ¿Quines opcions reals té de guanyar-li la partida a l'Estat? ¿Quan quedarà suspès de l'actual càrrec de diputat de Junts per Catalunya? Són preguntes amb respostes que no semblen imminents. Tant el tribunal del 'land' de Schleswig-Holstein com el jutge del Suprem Pablo Llarena s'han donat temps, un per analitzar la documentació remesa per la justícia espanyola per justificar l'extradició; l'altre per deixar Puigdemont deixar sense càrrec.

La detenció a Alemanya de l'exmandatari català ha canviat la seva situació en la causa: d'imputat a processat per rebel·lió i malversació. Almenys això ha entès el magistrat Llarena, que ha dictat aquest dimarts una providència en què li admet la seva personació en la causa, cosa que li permetrà recórrer el seu processament. Així el jutge intenta conjurar qualsevol possible vulneració del dret de defensa. La suspensió automàtica del càrrec públic només afecta els processats per rebel·lió (no per cap altre delicte) que estiguin en prsó preventiva, però quan el processament sigui ferm. I perquè això passi encara queden setmanes.

Diversos tràmits

Segons fonts jurídiques, ara s'haurà de fer arribar la causa completa a l'expresident, cosa que pel seu volum es pot demorar uns dies. Una vegada en poder seu disposarà de tres dies per recórrer. Així que el magistrat es torni a pronunciar, les parts disposaran de cinc dies per recórrer a la sala d'apel·lació del Suprem. Fins que es compleixin tots i cadascun d'aquests tràmits la interlocutòria no serà ferma.

Conscient que els terminis poden ser llargs, Puigdemont ja enviat diversos missatges a través d'Instagram: que no es "rendeix", que tot i les "adversitats" no "defallirà" en la defensa dels seus "ideals", que "aquesta serà una lluita llarga però que acabarà bé" i que el sobiranisme ha d'estar unit. 'Una escletxa d'esperança per a Carles Puigdemont'. Així titulava aquest dimarts l'influent setmanari alemany 'Der Spiegel', una informació que podria ser clau en el futur de l'expresident. Segons sosté en el seu acte la jutge de Neumünster que el va interrogar i el va enviar a presó preventiva, hi hauria la possibilitat que l'euroordre pogués ser considerada improcedent.

La jutge va prendre la decisió de mantenir a la presó Puigdemont en base al risc de fuga a Bèlgica, on resideix i on el tracte judicial podria ser-li més favorable als seus interessos. Però sobre una hipotètica extradició ha advertit: "No hi ha dubte que el contingut de l'ordre de detenció europea proporciona proves que l'extradició de la víctima podria ser jutjada inadmissible després d'una consideració exhaustiva dels assumptes legals rellevants».

No obstant, no serà ella qui decidirà si accepta l'ordre d'arrest emesa pel Suprem i si Puigdemont passa a disposició de la judicatura espanyola. Això ho determinarà el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein. I com ha assegurat el fiscal general Friedrich-Georg Güntge, la justícia alemanya espera ara que tota la documentació del cas arribi com més aviat millor.

Demanda a Ginebra

Mentre això no passa, l'altre front obert per a Puigdemont és a Brussel·les, però també va amb calma. El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha registrat la demanda de l'expresident català per la "vulneració" dels seus drets polítics a Espanya. Per ser admesa s'han de donar abans dos passos més. La secretaria del comitè ha informat Espanya del registre de la queixa i ara el Govern té sis mesos per contestar.

Notícies relacionades

La Generalitat desplega la IA per resumir lleis a la ciutadania

Activats 35 milions d’ajudes als mitjans per a la digitalització

Després de complir aquest tràmit, el comitè traslladarà les al·legacions a l'advocada de Puigdemont i les dues parts, l'expresident i Espanya podran fer comentaris respecte a aquesta qüestió. Un procés que pot durar mesos i després del qual el comitè es reunirà per estudiar la possible admissió a tràmit de la demanda, cosa que "es pot demorar entre dos i cinc anys", segons el mateix organisme.

Una vegada es decideixi l'admissió, s'anunciarà si el cas s'abandona o segueix estudiant el contingut de la demanda. El dictamen final no és vinculant, però el comitè entén que els estats que no acatin les seves resolucions estan violant el Pacte de Drets Civils i Polítics.