La baula feble de la convivència

No cal llegir Sherlock Holmes a ‘El carbuncle blau’ per saber que la força d'una cadena es mesura per la resistència de la seva baula més feble. Paradoxalment, la peça més robusta del moviment independentista és la que corre més risc de convertir-se, per la complexitat, en el punt més fràgil. El múscul social, la reivindicació al carrer, ha sigut el que ha fet tirar endavant els polítics, i del seu comportament pacífic en depèn que no es trenqui. Ho saben els grups que repliquen denunciant les "provocacions" de l'Estat i la "violència policial"; també els que intenten alçar una bandera blanca, i els que aquest dimecres al Parlament qualificaven els seus rivals de "bombers piròmans" arran dels incidents dels últims dies. Però ningú cedeix.

Ciutadans ha incorporat a la seva proposta de resolució una esmena del PPC que incideix precisament en la violència. El text proposava "condemnar enèrgicament els actes violents en què han desembocat les concentracions recents convocades per l'ANC, Òmnium Cultural i els Comitès de Defensa de la República" i instava a rebutjar "les destrosses en el mobiliari urbà, els talls de carreteres i els atacs a cossos policials". Només el PSC ho ha avalat.

Però al marge del negre sobre blanc de la iniciativa, el debat al voltant de la convivència ha planat al llarg de tot el ple. El socialista Ferran Pedret ha lamentat que hi hagi "seus de partits vandalitzades, difusió de dades personals, insults, amenaces...", i ha emfatitzat la seva crida a l"empatia, la serenitat i la calma". "No permetem que la ràbia, la indignació i la impotència dictin l'actitud política", ha avisat Miquel Iceta, que ha recordat l'advertència dels Mossos d'un possible "gir violent" dels esdeveniments que dificulti encara més si és possible la "reconciliació".

Sense ponts a la vista

El PSC no ha sigut l'únic a demanar que es calmin els ànims, però el cert és que els retrets entre els uns i els altres han acabat golejant la reconstrucció de ponts. Una proposta de resolució socialista a favor de la distensió ha sumat els comuns, però la majoria independentista l'ha rebutjat criticant Iceta per "mirar només cap a una banda" a l'hora de criticar males praxis.

"Hem de tornar a la convivència, trencada per la imprudència dels partits independentistes", ha proclamat Inés Arrimadas, que ha condemnat que part del sobiranisme "tregui pit dels assenyalaments de persones". Ha recollit la centrada el popular Alejandro Fernández per comparar Iceta amb el 'bonista' Enrique Pastor de 'La que se avecina' al "passar-se de frenada" amb els indults i els governs de concentració. També ha carregat contra els independentistes per portar al Parlament "Arnaldo Otegi, un dels històrics líders d'ETA, i presentar-lo com un heroi de la pau. Això no els converteix en terroristes, ¿però creuen que reconforta els nostres sentiments?", s'ha queixat.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

La resposta de l'altre flanc no ha sigut pas més suau. Els cupaires s'han solidaritzat amb "les víctimes de la violència policial dels últims dies" i han carregat contra "la brutalitat del braç executor de l'Estat". El mateix camí argumental ha seguit Marta Madrenas (JxCat), que ha reclamat al 'bloc del 155' que "deixi de negar la brutal opressió" i se les ha tingut amb Arrimadas quan ha defensat que el seu ajuntament, el de Girona, declarés persona no grata el delegat del Govern central Enric Millo. Vostès són els responsables d'atiar la fractura, d'intentar que ens enfadem", ha recriminat Gerard Gómez del Moral (ERC). "Prou de riure's del patiment dels altres", ha criticat mirant a la bancada de Ciutadans.

Tensió amb el Síndic

A la tarda, la tensió no ha cedit. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha presentat un informe que titlla de "desproporcionada" l'actuació policial de l'1-O, motiu pel qual Cs, el PPC i el PSC l'han acusat de representar "únicament la meitat dels catalans" i de promocionar un document "pro procés". Alhora, s'ha al·legat que "els debats parlamentaris no són competència seva" en un escrit dels socialistes demanant empara. JxCat, ERC i la CUP han insistit que la intervenció ha sigut un "càstig col·lectiu" per "la vergonya d'un Estat repressor".