Anna Gabriel acusa Llarena de "criminalitzar-la per enemiga"

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, actualment fugida a Suïssa, ha demanat que es revoqui el seu processament per desobediència pel procés unilateral cap a la independència, al considerar que el magistrat del Suprem Pablo Llarena li atribueix un "delicte polític" per "criminalitzar-la per enemiga".

Així ho sosté Gabriel en el seu recurs, al qual ha tingut accés Efe, contra la decisió de Llarena de processar-la en rebel·lia per desobediència, en què també apel·la a la separació de poders per evitar "sotmetre un poder de l'Estat a un altre únicament per l'expressió dels mandats populars sotmesos a les urnes i que han guanyat la contesa electoral".

"Fins i tot acceptant el relat dels fets de la resolució recorreguda com a mers efectes dialèctics, podem concloure que estem davant un suposat delicte polític en què s'incrimina un objectiu polític, en què els processats -i concretament Gabriel- actuen exclusivament per fins polítics i els fets criminalitzats no lesionen més que posicions polítiques concretes mitjançant la utilització dels mecanismes parlamentaris", remarca el recurs.

En l'escrit, l'advocat i exdiputat de la CUP Benet Salellas denuncia que processar Gabriel "exclusivament" per la seva antiga condició de portaveu parlamentària de la formació anticapitalista suposa "criminalitzar-la per enemiga", aplicant "la doctrina del dret penal de l'enemic".

"Replantejar el procés judicial"

Gabriel adverteix que les resolucions judicials que es dictaran les pròximes setmanes "sobre aquells investigats no compareguts", en al·lusió a l'expresident Carles Puigdemont -actualment empresonat a Alemanya- i els exconsellers i líders del procés fugats a Escòcia, Bèlgica i Suïssa, resoldran si es tracta d'una "causa per delicte polític".

"Aquesta part entén que sí, i que això ha de portar necessàriament al replantejament d'aquest procés judicial i al seu arxivament immediat pel que fa al conjunt dels processats i especialment a Anna Gabriel", sosté l'escrit.

El recurs afirma que "una atenta lectura" de la resolució de Llarena trasllada directament a la jurisprudència del Suprem sobre el cas Guantánamo, que el 2006 va establir que "davant el dret penal de fet, propi de la societat democràtica, el dret penal de l'enemic és un dret d'autor que se centra no en el que aquest hagi fet, sinó en el que pugui fer en la seva condició de terrorista".

El cas d'Hervé Falciani

Gabriel, que és a Ginebra des que va plantar Llarena el 20 de febrer, recorda en el seu escrit que l'Audiència Nacional va denegar el 2013 l'extradició de Hervé Falciani al país helvètic a l'entendre que els interessos de l'Estat suís mitjançant el secret bancari no eren compartits amb la resta d'estats, "fet que comporta la consideració del delicte pel qual es pretén l'extradició com a delicte polític".

El recurs ressalta que l'ordre de processament no concreta quines resolucions va incomplir Gabriel perquè se l'acusi d'un delicte de desobediència i al·lega que el Tribunal Constitucional (TC) ha mantingut diferents posicions respecte al dret d'autodeterminació de Catalunya.

"Naturalesa parlamentària"

A més, apunta que Llarena atribueix a Gabriel uns fets "exclusivament de naturalesa parlamentària", que són "expressió del poder legislatiu i per tant no subjectes (a l'actuació penal), com a expressió política imprescindible per a la deguda formació, sense coaccions, d'un poder de l'Estat com és la cambra legislativa autonòmica".

Notícies relacionades

El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors

El kit de supervivència de Salvador Illa

"Mantenir el processament per aquests fets parlamentaris suposa soscavar els principis essencials d'un estat de dret amb separació de poders perquè significa sotmetre un poder de l'Estat a un altre únicament per l'expressió dels mandats populars sotmesos a les urnes i que han guanyat la contesa electoral, és a dir, per l'activitat pròpia d'un Parlament", argumenta.

En aquest context, el recurs assegura que el Parlament, com una "cambra legislativa sobirana, pot fins i tot innovar en tot allò que suposi aprofundir la seva sobirania, tenint en compte la seva preexistència al règim constitucional i, per tant, la seva autocapacitat normativa exemplificada amb la restauració de la Generalitat el 1977, amb caràcter previ a la configuració constitucional".