TERRORISME
ETA ultima la seva dissolució
Fonts de la lluita antiterrorista asseguren que l'organització treballa en els esborranys del comunicat en què anunciaria la seva desaparició definitiva
Un tècnic de neteja esborra una pintada a favor d’ETA a Gernika (Biscaia), l’endemà que la banda terrorista anunciés el cessament definitiu de les seves accions armades. /
La banda terrorista ETA ja té decidida la seva dissolució i està a l'espera del moment propici per anunciar aquesta decisió i intentar rendibilitzar-la propagandísticament, segons han informat a Europa Press i han confirmat a EL PERIÓDICO fonts de la lluita antiterrorista, que asseguren que les restes de l'organització criminal estan treballant amb esborranys i discutint sobre els termes del comunicat en què anunciaria la seva desaparició definitiva.
Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat també tenen constància que la banda terrorista, gairebé sense capacitat operativa ni marge d'actuació per les successives operacions policials que van portar al seu anunci del cessament de la violència el 20 d'octubre del 2011, estudia diverses dates per fer oficial la seva dissolució.
Apunten que les tensions internes han dificultat la publicació del document aquest 1 d'abril, Diumenge de Resurrecció, coincidint amb l'Aberri Eguna o Dia de la Pàtria, una de les dates que tradicionalment utilitza ETA per fer comunicats i reiterar el seu relat propagandístic.
En el seu lloc, el diari Gara Garaha publicat aquest diumenge una "declaració d'ETA amb motiu de l'Aberri Eguna" en què la banda terrorista torna a justificar el seu passat criminal i li dona una especial rellevància perquè, diu, "precedeix la decisió sobre el seu final de cicle", encara que sense posar data a la seva dissolució. En un intent autojustificatiu de la violència, critica la dispersió dels presos etarres i destaca l'"enorme esforç per culminar el desarmament", i qualifica de "traves i trampes" les successives operacions policials.
Les fonts consultades consideren que una altra data que estudia l'organització terrorista per anunciar la seva dissolució és el 31 de juliol, festivitat de Sant Ignasi de Loiola, perquè està històricament vinculada a l'organització ja que és el 31 de juliol del 1959 quan es considera que va començar a exercir la seva activitat criminal, que, en aquests gairebé 60 anys, ha deixat més de 800 assassinats i més de 6.000 ferits.
"Evident final de cicle"
En el comunicat del 22 de febrer d'aquest any, ETA ja reconeixia que "el final del cicle resultava cada vegada més evident" i que, amb aquest plantejament de base, havia sotmès a votació dels seus militants un document en què sostenia que havia arribat "al final del camí" i que el que tocava era integrar-se en l'esquerra abertzale, i renunciar a l'"estratègia politicomilitar".
"La situació més beneficiosa per a nosaltres, així com per als sectors populars i la classe treballadora basca, no és altra que deixar l'anterior fase definitivament enrere i obrir totalment la nova", deia aquell text sotmès a escrutini entre els seus integrants, la pràctica totalitat a la presó, i en què eludien demanar perdó pels seus crims i pronunciar-se sobre els que encara queden per aclarir.
En la clandestinitat a penes continuen una desena de terroristes, segons fonts de la lluita antiterrorista. Aquesta legislatura, amb Juan Ignacio Zoido al Ministeri de l'Interior, es va iniciar amb la detenció el 5 de novembre del 2016 a França de Mikel IrastorzaMikel Irastorza, el considerat cap d'ETA, encara que sense el grau d'experiència ni galons d'altres números u etarres que van caure en successives operacions policials.
L'última detenció d'aquestes característiques va ser la de Mikel Barrios a Berlín. El considerat màxim responsable de les estructures que encara li queden a ETA va ser arrestat amb Iñigo Gulina Tirapu el 27 d'octubre del 2017 a la capital alemanya. Aquests dos últims i el mateix Irastorza estan considerats com els cadells que, tot i la seva joventut, es van fer càrrec de la direcció de la banda, encara que la seva experiència es reduïa al seu passat vinculat a la kale borroka.
Fracàs dels mediadors
Les fonts de la lluita antiterrorista consideren que en el debat intern per anunciar la seva dissolució definitiva hi pesa l'escassa repercussió que va tenir l'últim intent d'aparentar una negociació tant amb els governs d'Espanya com, sobretot, França per part dels anomenats artesans de la pau. Aquest grup de simpatitzants de l'esquerra abertzale van agafar el relleu dels mediadors internacionals per escenificar l'entrega d'armes, principalment amb l'acte organitzat a Baiona el 8 d'abril del 2017.
Aquell dia, ETA va facilitar les coordenades de vuit zulos i va anunciar l'entrega de 120 pistoles, gairebé tres tones d'explosius i altres milers d'elements de detonació. Va ser l'últim capítol d'una lenta agonia en què la banda terrorista ha recorregut a representants d'organitzacions afins per intentar escenificar el seu desarmament després del rebuig del Govern a negociar un final dialogat i el fracàs de la falsa entrega d'armes del 2014.
Aquells verificadors internacionals van acabar reconeixent poc després a l'Audiència Nacional que els terroristes s'havien emportat en capses de cartró les mateixes armes que havien dit que entregaven en un vídeo enviat a la cadena britànica BBC.
Notícies relacionadesNomés des del 2012, segons les dades recollides per Europa Press, les Forces de Seguretat han incautat un mínim de 327 armes. El 12 d'octubre del 2016, una actuació conjunta amb França va permetre el decomís a Carlepont de 145 armes curtes, dos subfusells de caça i munició.
Fonts de la lluita antiterrorista subratllen que la direcció de la banda només espera el moment adequat per fer públic un anunci de dissolució que intenten rendibilitzar propagandísticament en el seu intent de dificultar el relat d'una ETA vençuda per l'estat de dret. En qualsevol cas, insisteixen que seran les Forces de Seguretat de l'Estat les que comprovaran si ha existit una autèntica dissolució.
