Cifuentes s'atrinxera en el càrrec gràcies a l'oxigen de Cs

Els que han encès els ciris per vetllar el cadàver polític de Cristina Cifuentes, a dins i fora del PP, els han hagut d'apagar. De moment. I ningú sap si durant dies o mesos. La presidenta de la Comunitat Madrid ha aconseguit aquest dimecres dilatar la seva vida institucional en una compareixença a l'Assemblea en què no ha aportat proves concloents sobre la veracitat del seu màster i ha denunciat una “operació política” de l'oposició o orquestrada pels seus enemics al PP per “desestabilitzar” el seu Govern i arruïnar-li la carrera.

Ha aconseguit, en part, donar una puntada endavant gràcies, sobretot, a l'inesperat baló d'oxigen de Ciutadans. El partit centrista no li exigeix que dimiteixi i planteja crear una comissió d'investigació que podria dilatar l'assumpte fins a l'estiu. Al PSOE i Podem els sembla insuficient i, després del ple, els socialistes han anunciat que presentaran una moció de censura tot i saber que, sense el suport de Cs, no tirarà endavant.

Ella ha pujat a la tribuna del Parlament amb xuleria madrilenya a negar qualsevol il·legalitat, amb una posada en escena enèrgica en què ha evidenciat que no està disposada a rendir-se encara que fins i tot al seu partit hi ha qui ja la situa a la corda fluixa. No ha aportat el document més rellevant que se li requereix, el Treball Final de Màster (TFM) i s'ha limitat a exhibir la documentació que ja havia presentat (i alguna minúcia més) quan va esclatar el cas, fa dues setmanes. Tot i així, ha defensat el seu títol. “És perfectament real i perfectament legal. Ni el meu currículum, ni les meves qualificacions han sigut falsejades ni falsificades”, ha desafiat.

Les culpes, a la universitat

Ha admès certes irregularitats o fórmules informals, però les ha situat sempre sobre les espatlles dels responsables del centre educatiu. “Si hi ha algun problema en la documentació, jo com a alumna no ho puc aclarir i ha de ser la universitat qui ho faci”, ha encolomat.

També ha al·legat que si se li van canviar les notes era per un “error de transcripció” i ha abundat que aquestes equivocacions són “habituals”. Ha defensat que si l'acta que va presentar està falsificada (com ha publicat 'El Confidencial' a primera hora), és la que li va enviar la universitat. Ha aclarit que va poder defensar el seu Treball Final de Màster quan era delegada del Govern el mateix dia en què milers de persones van sortir al carrer a celebrar l'Eurocopa del 2012 perquè l'operatiu el dirigia la Policia. I si no l'ha presentat és perquè l'ha perdut i els correus que va intercanviar amb els seus professors eren d'un compte de la delegació del Govern que va ser esborrat per seguretat. Ha admès que no anava a classe perquè el màster era algo adaptable i que substituïa els exàmens amb tutories i altres treballs.

Dimissió, mai

Completament indignada, ha advertit: “No m'he plantejat mai dimitir”. El to convincent que ha mostrat no ha aconseguit persuadir ningú a l'oposició. El PSOE, Podem i Ciutadans coincideixen que no ha resultat versemblant ni ha aportat proves concloents. No obstant, els tres partits no comparteixen -de moment- full de ruta a seguir.

El portaveu de Ciutadans, Ignacio Aguado, exigeix una comissió d'investigació que es constitueixi en un parell de setmanes i pugui presentar conclusions abans de l'estiu. El PSOE i Podem ja han anunciat que no la recolzaran perquè els sembla “insuficient”.

Després del ple, el portaveu socialista, Ángel Gabilondo, ha reunit el seu grup i més tard també s'ha vist amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, per confirmar el que s'havia plantejat abans d'escoltar Cifuentes: que presentarà una moció de censura.

El PSOE compta amb el suport de Podem -que veu un exercici de “cinisme” la compareixença de Cifuentes- però tot i així necessita almenys un vot de Ciutadans perquè la moció prosperi. El partit taronja no sembla disposat a recolzar-la.

Aguado demana no precipitar-se

“No compartim la posició del PSOE i Podem de plantejar una moció ara. No té sentit precipitar-se”, opina Aguado, que insisteix en una comissió d'investigació que coure Cifuentes a foc lent i donar als líders de l'oposició una palestra per anar construint el seu perfil cap a l'horitzó electoral del 2019. Tot i ser contundent en la seva intervenció i armar una bona bateria de preguntes per acorralar Cifuentes, no n'ha demanat la dimissió.

La decisió de presentar la moció de censura fa ombra a la iniciativa de Ciutadans i situa la pressió en el partit d'Albert Rivera, a qui socialistes i podemistes acusen de ser la “crossa” que sosté Cifuentes en el poder des del 2015.

Notícies relacionades

El tribunal del màster de Cifuentes no va existir: les professores no es van reunir mai per examinar el seu TFM

Cristina Cifuentes, víctima de la seva pròpia medicina

Malgrat el ‘no’ inicial de Cs, les forces progressistes confien que la pressió i l'erosió en la relació entre Cifuentes i Aguado després de tres anys de legislatura facin efecte i accedeixin a recolzar la moció. És improbable, però si fos així, es convocarien eleccions, encara que els comicis s'haurien de repetir el 2019 ja que falta menys d'un any per a la cita oficial.

En aquest context, el futur polític de Cifuentes depèn tant dels designis de la direcció del PP com dels precaris equilibris d'una oposició amb interessos contraposats.