Alemanya impedeix jutjar Puigdemont per rebel·lió

Gonzalo Boye, advocat de l'exconseller Toni Comín, vaticinava en el primer minut de la jornada que seria "un bon dia". 19 hores després ho corroborava, quan ha transcendit la bufetada més sonora que li han clavat fins ara al Govern i a la justícia espanyoles des que va optar per judicialitzar el procés independentista. En una decisió més ràpida del que es pressuposava, la justícia alemanya ha frenat en sec els plans del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a l'impedir que l'expresident Carles Puigdemont pugui ser jutjat a Espanya per rebel·lió, el més greu dels delictes que li imputava el magistrat i pel qual s'enfrontava a 30 anys de presó. El revés judicial es converteix en àrnica per al desorientat independentisme, que per un dia ha traspassat la commoció a la Moncloa i al bloc constitucionalista –que no ha sabut dir res més enllà d'acatar el veredicte alemany–, i sacseja les negociacions de la investidura, cosa que dona ales a reactivar la candidatura d'un Puigdemont que ja no podrà ser inhabilitat.

Amb dos dies n'ha tingut prou l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, el 'land' on va ser detingut Puigdemont el 25 de març, per determinar que els arguments de Llarena per acusar de rebel·lió el líder de JxCat casaven malament amb el codi penal alemany. El delicte més semblant en la legislació germànica és el d'alta traïció, que comporta penes de presó que podrien arribar fins a la cadena perpètua. Però requereix l'existència de violència en les actuacions dels acusats, cosa que el tribunal alemany no percep al Govern deposat.

Motius jurídics

«Per motius jurídics, no es pot acceptar una extradició per rebel·lió perquè els actes que se li imputen no serien punibles a Alemanya segons la legislació vigent», ha sentenciat l'Audiència regional germànica sobre el que sens dubte era el punt més controvertit de la implacable ordre de processament del jutge Llarena. Curiosament, la mateixa interpretació és la que ha fet la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela al processar per sedició (penada amb fins a 15 anys de presó) però no per rebel·lió el major dels Mossos Josep Lluís Trapero per entendre que no hi va haver violència en l'1-O ni en el setge a la Conselleria d’Economia.

L'enfonsament d'aquesta biga de l'argumentació del Suprem no evitarà la probable extradició de l'expresident a Espanya, però només se l'entregaria per ser enjudiciat per malversació de fons, equiparable al delicte de corrupció a Alemanya, que sí que ha rebut l'aval del tribunal de Schleswig-Holstein, refutant a més la tesi independentista de la persecució política: «Al perseguit se l'acusa d'un acte concret castigat també per la legislació alemanya, no per les seves idees polítiques». La malversació a Espanya està penada amb un màxim de vuit anys de presó.

La legislació sobre l'euroordre de detenció i entrega impedeix a un tribunal espanyol jutjar un reclamat per un delicte diferent d'aquells pels quals l'entrega el país en què ha sigut detingut, encara que aquesta mateixa normativa permetria que l'expresident fos jutjat per rebel·lió en un futur, després de complir una eventual condemna per malversació. Un altre dels possibles escenaris a partir d'ara és la retirada de l'euroordre per part de Llarena.

En paral·lel, el dictamen alemany també fa caure per efecte dòmino altres peces no pas menys importants del tauler juridicopolític. El líder de JxCat sortirà aquest divendres de la presó de Neumünster després de pagar una fiança de 75.000 euros. Tombada la causa per rebel·lió, l'Audiència regional considera que es redueix substancialment el risc de fuga que justificava l'empresonament, tot i que Puigdemont no podrà deixar Alemanya sense autorització de la fiscalia i s'haurà de presentar setmanalment davant la policia de Neumünster.

Abans del 22 de maig

Notícies relacionades

El PNB aplana els Pressupostos de Rajoy

Puigdemont i Turull reactiven la investidura de Sànchez

Una altra peça abatuda és el perill de suspensió del càrrec que pesava sobre l'expresident, ja que només els processats per rebel·lió que estiguin en presó preventiva són inhabilitats automàticament. És a dir, Puigdemont podrà seguir sent diputat mentre no tingui una condemna ferma, cosa que permet a JxCat plantejar-se l'opció de reintentar investir-lo. Just abans del reconeixement germànic, els postconvergents han reactivat la candidatura de Jordi Sànchez, pres a Soto del Real, per forçar Llarena a acatar o ignorar l'ambigu cop de mà de l'ONU a l'exlíder de l'ANC.

Però reprendre la 'via Puigdemont' comporta el risc de no ser-hi a temps. El rellotge de la investidura es pararà el 22 de maig i aleshores l'expresident hauria d'haver sigut extradit i que Llarena no hagués dictat presó preventiva. La decisió sobre l'entrega es pot prolongar fins a tres mesos, si bé la mitjana se situa en 48 dies. Únicament si els terminis s'escurcessin es podria tornar al pla a.