La jutge Lamela processa per sedició Trapero i l'excúpula dels Mossos

Després del processament pel Tribunal Suprem dels líders del procés era qüestió de temps que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela procedís en el mateix sentit contra el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero. Però el seu coincideix plenament amb el de l'alt tribunal, que no va processar per organització criminal i sí per rebel·lió. La magistrada ha optat per atribuir a Trapero organització criminal i dos delictes de sedició pels fets del 20 i 21 de setembre a Barcelona i per la jornada de l'1 d'octubre, mentre que a l'exdirector dels Mossos Pere Soler i a l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat Cèsar Puig, també els situa en l'organització i els imputa la sedició relativa a l'1-O. La intendent Teresa Laplana només ha sigut processada per aquest últim delicte per les protestes del setembre.

La interlocutòria detalla els indicis incriminatoris recollits durant la investigació que li han permès concloure que els processats han desenvolupat les seves activitats com a membres d'"una complexa i heterogènia organització criminal", que comparteix el propòsit d'aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república, al marge de les vies legals “alterant així l'organització política de l'Estat i amb això la forma de Govern, contravenint clarament l'ordre constitucional i estatutari”.

La magistrada descriu el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils, per portar a terme la secessió, encara que ella se centra en la utilització il·legal dels Mossos, especialment en els fets del 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia de Barcelona i l'1-O. Els Mossos, segons Lamela, es van mantenir al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Policia i la Guàrdia Civil, amb una conducta dirigida “a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència”, seguint una pauta anunciada prèviament i públicament pels responsables polítics Joaquim Forn, Pere Soler i Cèsar Puig. L'1-O, la cúpula policial dels Mossos, comandada per Trapero, va evitar actuar, “emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser de total inactivitat”.

La jutge recorda que es donaven els principis de jerarquia, permanència en el temps, coordinació i cooperació, repartiment de tasques i planificació per concloure que els tres processats integraven una organització jerarquitzada “sota una direcció comuna a la cúspide de la qual hi havia el president de la Generalitat de Catalunya”, amb caràcter estable des de ja fa més de dos anys, amb assignació de tasques i amb una confluència estratègica perfectament sincronitzada d'acord amb el pla de l'organització criminal, que va ser el que “en suma va permetre la celebració del referèndum il·legal l'1 d'octubre i la ulterior declaració d'independència aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 27 d'octubre”.

Sedició, però no rebel·lió

Notícies relacionades

¿Per què el jutge Llarena ha sigut implacable amb els líders del procés?

Puigdemont i Turull reactiven la investidura de Sànchez

A diferència del Suprem, la magistrada considera que els fets de la Conselleria d'Economia i l'1-O van ser sedició, però no rebel·lió. Considera que els mossos van ser autors o cooperadors necessaris en comissió per omissió, a l'ometre, amb incompliment de les seves obligacions legals d'actuar, tota conducta dirigida a evitar el que en definitiva va passar davant la seu d'Economia: que la multitud, de forma pública, arribés a concentrar-se tumultuosament a l'edifici d'Economia i, “amb la força coactiva i intimidatòria que proporciona una multitud hostil a la possible acció policial, amb l'objectiu d'impedir o dificultar greument el compliment de l'ordre judicial de registre”.

“Lluny d'actuar –afegeix Lamela- es van limitar a aparentar la impossibilitat de fer-ho a la vista del tumult de persones concentrades a l'edifici, quan en realitat es tractava d'una oberta negativa a les reiterades peticions d'auxili que van rebre procedents de la Guàrdia Civil, per  protegir la comissió judicial encarregada de portar a terme els registre per ordre judicial”. En el cas de la jornada del referèndum, l'actuació dels processats no només es va limitar a no donar compliment a l'actuació judicial sinó que va anar més enllà, “propiciant que els seus plans d'actuació fossin coneguts per endavant pels ocupants dels col·legis facilitant d'aquesta manera que aquests poguessin preparar els escenaris que portarien els Mossos a no actuar, obstruint els agents policials, disposats realment a complir aquella ordre judicial, espiant i controlant les seves accions”.