Catedràtics veuen legal, però una "barbaritat" imputar per terrorisme els CDR

¿Es pot considerar terrorisme protestar contra l'empresonament de polítics catalans tallant autopistes? Amb el Codi Penal a la mà, sí. Això admeten sis catedràtics consultats per aquest diari en relació amb la detenció dimecres d'una presumpta coordinadora dels Comitès en Defensa de la República (CDR). També coincideixen en un altre punt: és un excés, que algun fins i tot titlla de "barbaritat", imputar aquest delicte a algú pel que ha passat a Catalunya després de l'arrest de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Catedràtics d'universitats de Madrid, Sevilla, Lleida i Barcelona expliquen la paradoxa amb el mateix diagnòstic, tot i que difereixen en la motivació. Coincideixen que la 'culpa' la té la reforma del Codi Penal del 2015, aprovada amb la majoria absoluta del PP, i el pacte antigihadista firmat pel partit de Mariano Rajoy i el PSOE. Les dues lleis, que van entrar en vigor el mateix dia, van ampliar la definició de terrorisme a qualsevol delicte greu (els castigats amb més de cinc anys de presó) i els informàtics que es cometin amb alguna de les finalitats previstes, sense necessitat que hi hagi cap organització terrorista al darrere.

Només la primera finalitat és tan àmplia que pot servir per castigar com a terrorisme qualsevol protesta ciutadana: "Subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat, o obligar els poders públics a fer un acte o a abstenir-se de fer-lo". El fet de reclamar una excarceració es pot entendre que s'inclou en l'última part de l'enunciat, fins i tot deixant de banda la intenció última de proclamar una república al marge de les vies constitucionals. També ho estarien avui en dia les protestes per la construcció d'un bulevard al barri burgalès de Gamonal (fets que es van saldar amb una condemna d'entre un any i sis mesos de presó per als acusats dels disturbis), com ja va advertir, després de la reforma del Codi Penal, el catedràtic de la Universitat de Lleida Ramón García Albero.

És per això que ara considera que "estava cantat" que s'apliqui als CDR, perquè fer-ho "no supera de manera manifesta el tenor literal" del Codi Penal. No obstant, a falta de saber què s'atribueix exactament a la detinguda (les actuacions són secretes), entén que per ser terrorisme faltaria el "delicte base", perquè "tallar una autopista no és cap delicte greu".

Dissidència política

Les altres tres finalitats previstes també són extenses: "Alterar greument la pau pública, desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional o provocar un estat de terror en la població". Pel catedràtic de la Carles III Javier Álvarez, l'alteració de la pau social permet poder penalitzar l'única forma que la "majoria de la població té de mostrar la seva opinió: amb manifestacions". Ell situa l'origen del problema en la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a 'llei mordassa', sumada a la reforma del Codi Penal pel que fa a desordres públics per elevar-ne la pena màxima a sis anys de presó.

Segons la seva opinió, aquestes reformes repressives "no es dirigien a combatre l'independentisme, sinó la protesta social", en un context en què "el nivell de protesta era molt important". En aquest punt coincideix amb Manuel Cancio, de l'Autònoma madrilenya, tan crític amb la reforma des del 2015 que qualifica de "mentida" que fos necessària per lluitar contra el terrorisme gihadista. Segons el seu parer, "els promotors de la reforma volien un instrument per perseguir els fets d'Alsasua (en referència al judici que comença aquest dilluns a l'Audiència Nacional en què el fiscal demanarà més de 60 anys de presó per a un dels acusats per agredir dos guàrdies civils) i criminalitzar la dissidència política".

Cancio no té cap dubte que "una interpretació de la llei que no s'ajusta al dret és una aberració jurídica" i que, "si no hi ha violència, no hi ha terrorisme", de manera que no creu que en els talls d'autopistes dels CDR hi pugui haver més que desordres públics.

A criteri dels jutges

Tant García Albero, com el catedràtic de la d'Autònoma de Barcelona, Fermín Morales Prats, sostenen que les reformes espanyoles del delicte de terrorisme responen a decisions marc europees. El primer explica que cada "cicle d'acció terrorista es va respondre amb un altre de legislatiu", cosa que va suposar que "el Codi Penal s'hagi ampliat tant i sigui tan ambigu que el principi de tipicitat hagi quedat desdibuixat", fet que deixa la seva aplicació a mercè de la interpretació de cada jutge, cosa que, segons Morales, comporta que "la seguretat jurídica s'esquerdi".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tots els experts en dret penal destaquen que ells ja es van mostrar preocupats arran de l'aprovació de la reforma i lamenten no haver sigut escoltats perquè la seva por es conjurés amb alguna modificació legislativa. "Es va fer el que demanava la Unió Europea per castigar el terrorisme dels llops solitaris, saltant-se moltes garanties" del sistema, aclareix Morales, que sosté que l'opinió pública sempre s'ha mostrat partidària d'endurir el Codi Penal, pensant en el terrorisme gihadista, fins que s'ha comprovat que aquest "ambient tan punitiu" pot afectar altres facetes com el procés, però es felicita que ara més persones "s'hagin sumat al garantisme". 

En les garanties se centra el catedràtic de Processal de la Universitat Pablo de Olavide Vicente Guzmán. Considera que "amb el terrorisme gihadista, la directriu va ser primar la seguretat davant les garanties", cosa que va portar a oblidar el principi de la intervenció mínima del dret penal i que es "desbordi l'ús d'instruments punitius", perquè veu l'"excés, que la legislació permet", un "retrocés del dret". "No és una bona època", sentencia.