Qui és qui en el 'cas Cifuentes'

Allò que en un principi semblava un cas gairebé graciós, en comparació amb les greus trames de corrupció que han sacsejat la política espanyola, ha anat derivant, com una bola de neu, en un escàndol majúscul que amenaça de soscavar la política, no tan sols a la Comunitat de Madrid, sinó la mateixa lluita per la Moncloa.

El portaveu de Ciutadans a l’Assemblea de Madrid, Ignacio Aguado, va assenyalar ahir que no descarta que la seva formació se sumi a la moció de censura del PSOE contra Cifuentes si el PP la continua «encobrint» i no proposa un candidat «net». «No pensem permetre que Cifuentes segueixi governant i el PP haurà de decidir», va dir Aguado.

El PP admet que el cas Cifuentes altera els seus plans per presentar candidats abans de l’estiu. Si pretenia designar abans del juny els número u en feus clau com Madrid o València per frenar l’avanç de Ciutadans, aquesta crisi li ha fet saltar el pla pels aires.

Per la seva banda, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, també va destacar ahir que en aquest escàndol «no hi ha terceres vies» i va demanar al president de Ciutadans, Albert Rivera, que esculli entre el portaveu del PSOE a l’Assemblea, Ángel Gabilondo, o «la corrupció del PP».

Aquests són els principals protagonistes del cas:

Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid

Posant distància amb la seva antecessora, Esperanza Aguirre, i presentant-se com una glopada d’aire net, en  les autonòmiques del 2015 va salvar els mobles a un PP madrileny molt tocat pels escàndols de corrupció. Al començament de l’escàndol pel seu màster a la Universitat Rei Joan Carles, va intentar que passés com la venjança d’un búnquer corrupte del seu mateix partit, al qual va cantar un missatge en un famós vídeo per a les xarxes socials: «No me’n vaig, em quedo».

Javier Ramos, rector de la Universitat Rei Joan Carles (URJC)

Catedràtic i enginyer de Telecomunicacions. Sempre l’han considerat un continuador designat pel seu predecessor, Fernando Suárez Bilbao, i pel clan acadèmic pròxim al PP que aquest liderava, i al qual pertany Álvarez Conde. Al començament de l’escàndol va fer pinya amb ell i amb Cifuentes. Però, després que la fiscalia obrís diligències, ha retirat la mà del foc. Avui està disposat fins i tot a querellar-se amb professors de la seva antiga tribu.

Enrique Álvarez Conde, director del màster

Catedràtic de Dret Constitucional. El 2005 va fundar l’Institut de Dret Públic, un ens autònom amb què captava fons per a la Universitat amb tota mena de cursos, no tan sols de Dret Autonòmic, com el de Cifuentes; també alguns de disciplines tan allunyades com la Teràpia Sexual i de Parella. Sempre ha presidit aquest ens, concorrent en solitari en les eleccions. Sota el govern de José María Aznar, va dirigir l’Institut Nacional d’Administració Pública. Mariano Rajoy era el seu ministre.

Alicia López de los Mozos, professora

Especialista en Dret Constitucional, va ser alumna predilecta d’Álvarez Conde i suposada presidenta del tribunal que hauria d’haver avaluat un treball final de màster de Cifuentes. També va ser la primera a admetre al rector, per escrit, que la seva firma a l’acta d’avaluació és falsa.

Clara Souto

Ensenyava Dret Públic a la URJC fins que, recentment, ha demanat una baixa. El 6 d’abril va admetre que la seva firma, estampada a l’acta d’avaluació de Cifuentes, és falsa.

Cecilia Rosado, coordinadora del màster

Professora contractada de la Universitat Rei Joan Carles, secretària del tribunal que suposadament va avaluar  Cristina Cifuentes. Ha dit a la policia que guarda una gravació en què se sentiria el seu antic mentor, Álvarez Conde, pressionant-la perquè firmés en fals.

Laura Nuño, exsubdirectora de l'Institut de Dret Públic

Un dels millors caps del feminisme espanyol i del dispers think tank de l’esquerra madrilenya. Directora de l’àrea de Gènere a la Universitat Rei Joan Carles, ha sigut la mà dreta d’Enrique Álvarez Conde a l’Institut de Dret Públic fins que, el 10 d’abril passat, va dimitir perquè, va dir, se sentia «enganyada» pel catedràtic. L’endemà va explicar públicament que no reconeix la seva firma en diverses actes de convalidació d’assignatures a Cifuentes.

Amalia Calonge, funcionària de la URJC

En les qualificacions de Cifuentes, la nota que l’any 2012 era un «no presentat» es va convertir en «notable» el 2014 per la mà d’aquesta directiva del vicerectorat. I això li ha costat un expedient disciplinari, malgrat que ella ha declarat que, si va canviar les notes, va ser perquè així l’hi van indicar els professors per correu electrònic.

Pablo Chico de la Cámara, catedràtic de Dret

Dirigeix l’àrea de Ciència Jurídica de la Universitat Rei Joan Carles. És el professor que, suposadament, va ordenar canviar les notes de Cristina Cifuentes el 2014. A la ciutat de Pozuelo, bastió del PP madrileny, presideix el Tribunal Econòmic-Administratiu Municipal.

Fernando Suárez Bilbao, exrector

Catedràtic d’Història del Dret, fill de l’historiador franquista Luis Suárez, fins ara l’escàndol més sonat de la Universitat Rei Joan Carles portava el seu nom. El predecessor de l’actual rector va haver de dimitir el febrer de 2017 per un escandalós cas de plagi. Va ser la mà dreta del rector Pedro González-Trevijano, durant el mandat del qual es va matricular i va obtenir el seu màster Cristina Cifuentes.

Notícies relacionades

La Universitat Rei Joan Carles suspèn el director del màster de Cifuentes

Com més població, més recursos

Margarita Rossignoli, fiscal cap de Móstoles

Sis dels seus 25 anys de carrera els ha passat a la ciutat, on va arribar des d’un destí a les Ries Baixes gallegues. És experta en delictes de tràfic, però és un cas de presumpte suborn i falsedat en document el que l’ha ficat en la tempesta política madrilenya. La Fiscalia Provincial de Madrid, apreciant els indicis de delicte que li assenyalava l’escrit d’uns estudiants, li va ordenar obrir diligències el 5 d’abril passat. L’endemà, el rector li va entregar la documentació que tenia en el seu poder  la Universitat Rei Joan Carles. La setmana passada, policies enviats per ella van començar a interrogar en el campus.