Els papers de Franco: del PSUC al Reial Madrid

Un altre argument del PSOE per defensar al Senat que s’expulsi la Fundación Francisco Franco del registre del Ministeri de Justícia és que podria estar vulnerant la llei de secrets oficials, al disposar de 30.000 documents, alguns de reservats, altres de simplement desconeguts fins ara, del dictador i els seus governs.

Un índex d’aquests documents ja es pot consultar a la pàgina web de l’entitat. D’entre aquests arxius franquistes alguns deixen veure part de la foscor i repressió de postguerra: diversos informes són de la sinistra Direcció General de Seguretat franquista. Un document del 1941 i un altre del 1944 parlen sobre les activitats del PSUC a Catalunya. També hi ha una llista de persones suposadament pertanyents a la maçoneria, amb data de 1942. Els informes sobre la repressió abunden als anys 40: anarquistes a Màlaga, comunistes a Ciudad Real, «comunistes i separatistes» a Barcelona (1944)…

Dos documents de l’arxiu fan referència a la invitació de l’abat Aureli Maria Escarré a Franco, i el seu posterior testimoni de gratitud després de la seva visita al monestir de Montserrat el 1949. Temps després, el 1966, es redacta un informe sobre «activitats separatistes d’alguns sacerdots» a Barcelona. D’aquell any és un altre informe sobre les «activitats subversives estudiantils i a la Facultat de Ciències de Barcelona».

La neta i el Cordobés

També hi ha documents sobre algunes intrigues de militars suposadament franquistes en favor de Don Joan de Borbó, vigilàncies a l’arribar a casa seva a l’exili d’Estoril (Portugal), escoltes a l’ambaixada britànica a Madrid… També algun sobre el germà de Franco, l’aviador Ramón, on es recull que la seva futura esposa, Engracia Moreno, «tracta d’atribuir-li un fill que va tenir amb un altre home». Molts anys després, un altre informe recull una imatge d’una de les netes de Franco, Carmen Martínez-Bordiú, en què se la veu alternant amb Manuel Benítez, el Cordobés.

L’arxiu franquista recull correspondència privada entre el dictador i altres governants. Així, hi ha cartes de l’argentí Juan Domingo Perón, el condol de Franco a la mort de Franklin D. Roosevelt, que rep la resposta nord-americana sota l’encapçalament: «El meu estimat general», cartes amb Richard Nixon i unes fotografies de la superfície lunar que li envia a Franco el llavors president Lyndon B. Johnson. Un document del 1964 parla de la possibilitat de fabricar a Espanya «bombes de plutoni».

Notícies relacionades

La 'resurrecció' lluminosa de la polèmica Creu dels Caiguts de Callosa

Treva en el veto a les exhumacions del Valle de los Caídos

No falten algunes altres obsessions més frívoles del dictador. La «indecència» en el teatre i en el cine es denuncia en un informe datat el 1974 al voltant de la representació a Espanya del musical Jesucrist Superstar.

El que va ser vicepresident del Reial Madrid Raimundo Saporta informa Franco que l’equip s’ha trobat manifestacions en contra seu a l’arribar a Torí el 1963 per jugar un partit contra el Juventus. I apareix, és clar, la caça, una de les passions del dictador i que també va ser una eina útil per prosperar en les interioritats d’aquell règim. Un informe reservat recull la llista de totes les persones que van ser  convidades per Franco a les caceres de Gredos entre els anys 1940 i 1957. Algunes vegades, les munteries no acabaven fins que Franco tenia la seva peça. Un arxiu datat el 16 d’octubre de 1965 recull una informació de l’inspector de caça: s’ha trobat «el cérvol que va ferir» Franco un mes i un dia abans, el 15 de setembre d’aquell any.