Exaltar Franco desgrava com fer donacions a una oenagé

Vuit-centes quaranta-set persones podrien pagar menys a Hisenda aquest any perquè en el passat van fer una donació a la Fundación Francisco Franco, creada per difondre l’obra del dictador i que afirma que ell va ser «la solució a tots els problemes que van afectar Espanya». El president de l’entitat, el general retirat Juan Chicha-rro, considera «lògic» que qui els entrega diners rebi beneficis fiscals, igual que passa amb les persones que fan donacions a oenagés que presten tota mena d’ajudes a la societat. «Som una fundació legal i tenim avantatges com les altres. La llei no explicita que les fundacions hagin de tenir una ideologia determinada», diu.

La Fundación Francisco Franco, que considera «immensa» l’obra del dictador i creu que es mereix «una plaça o avinguda a cada poble» d’Espanya, detalla que una persona que els entrega 150 euros en pot pagar només 37,50 de «cost real», perquè «Hisenda li finança» els 112,50 euros restants (el 75% dels diners entregats). A partir d’aquesta xifra, els descomptes baixen fins a un 30%.

Treure la Francisco Franco de la llista de fundacions (i eliminar-ne els beneficis fiscals) és un dels objectius de la moció que el PSOE ha presentat al Senat. El general Chicha-rro, que va ser ajudant de camp del rei Joan Carles, defensa que «la història no es pot prohibir» i apunta que el pressupost de la fundació arriba actualment a uns 150.000 euros anuals. «Hi ha homes i dones; uns quants militars i civils. Alguns donen 10 euros, altres ens n’entreguen mil», indica.

Batalla pels carrers

L’última batalla de l’entitat franquista és contra el canvi de nom de 52 carrers a Madrid, aprovat per l’ajuntament que encapçala Manuela Carmena en compliment de la llei de memòria històrica. La Francisco Franco ha aconseguit que un jutge el paralitzi, però li exigeix 60.000 euros perquè pugui seguir en el procediment. La fundació ha demanat ajuda als simpatitzants, que rebran beneficis fiscals el 2019.

En un altre sentit, el president de la Francisco Franco assegura que no han rebut ni un euro de diners públics des del 2004, quan el Govern d’Aznar els va donar 150.843,32 euros per digitalitzar 30.000 documents sobre Franco.

El general Chicharro, veterà de les guerres del Sàhara, Bòsnia i Kosovo, va saltar a l’arena mediàtica el 2013 quan, en una conferència, va apuntar la possibilitat de canviar la llei i castigar la rebel·lió fins i tot si no fos violenta. «Si un Parlament autonòmic proclamés la secessió de forma unilateral, no es cometria cap delicte», va dir. Va expressar la seva certesa que «la pàtria és anterior a la Constitució» i va suggerir la intervenció de l’Exèrcit a Catalunya en cas de «buit de poder» a Espanya. Defensa li va obrir un expedient que va concloure sense cap sanció.

La fundació que presideix va néixer l’any 1976 amb 226 socis i auspiciada per la família del dictador (la seva filla en va ser presidenta d’honor fins a la seva mort, el 29 de desembre). En els seus estatuts figura «exaltar» la vida de Franco com a «model de virtuts posades al servei de la pàtria» i «contribuir a la projecció del seu ideari sobre el futur de la vida espanyola».

"Fins d'interès general"

Ara, el centre de la discussió legal està en dues idees: interès general i Francisco Franco. La llei exigeix que les fundacions no tinguin ànim de lucre i responguin a l’interès general. La Francisco Franco argumenta: «Perseguim fins d’interès general com és defensar la història tal com va tenir lloc, la defensa dels drets humans abans de la seva constitució, com va acreditar Franco en la defensa dels jueus i va reconèixer l’ONU…».

Notícies relacionades

Els papers de Franco: del PSUC al Reial Madrid

Els infructuosos intents d'il·legalitzar la Fundación Francisco Franco

El general Chicharro admet que estan «contra» la llei de memòria històrica i rebutja la comparació que Ciutadans va fer de la seva fundació amb Òmnium Cultural i l’ANC. «La nostra fundació té un component eminentment històric i no participa en mobilitzacions de masses. Se’m fa molt difícil que siguem il·legalitzats. La Constitució protegeix la llibertat ideològica». No admet l’exemple d’Alemanya, país en què una entitat dedicada a un dictador seria il·legal: «Allà els membres del partit comunista han de tenir una visa o aprovat del servei secret per treballar en alguns càrrecs de l’Administració». La fundació rebutja equiparar Adolf Hitler amb Franco: «És com comparar Àtila amb Felip II».

No hi ha gaires precedents de fundacions il·legalitzades o rebutjades a Espanya, on hi ha més de 13.000 entitats d’aquesta mena, segons l’Associació Espanyola de Fundacions. Un cas va tenir lloc arran de l’intent de Fernando García, el pare d’una de les joves d’Alcàsser assassinades el 1992. La mare d’una altra de les víctimes va demanar que no es fes servir aquest nom, de manera que el Ministeri de Justícia va rebutjar inscriure la Fundación Niñas de Alcàsser, que pretenia dedicar-se a buscar pistes en casos de noies desaparegudes.