Els infructuosos intents d'il·legalitzar la Fundación Francisco Franco

"Difondre el coneixement de Francisco Franco" i "contribuir a la projecció del seu ideari sobre el futur de la vida espanyola". Són els fins que apareixen en el registre del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport vinculats a la Fundación Francisco Franco, que fa més de 40 anys que està activa. Entre les seves funcions s'hi inclouen la conservació de l'arxiu personal del dictador, que obra en poder seu, o l'encomanada fa poc gestió de les visites al Pazo de Meirás, propietat de la família Franco i Bé d'Interès de Cultural. I també una intensa activitat en xarxes socials per homenatjar el dictador i exaltar la seva figura; presentar querelles contra municipis que retiren bustos de generals franquistes i fins i tot oferir assessoria jurídica als alcaldes que no vulguin complir la llei de memòria històrica. I molts consideren que la seva simple existència en democràcia és una anomalia.

El PSOE, pare de la llei de memòria històrica, s'ha proposat il·legalitzar la fundació. Però ha registrat per fer-ho una moció al Senat, on la majoria absoluta del PP redueix les seves possibilitats de prosperar. Els socialistes buscaven que el PP es retratés, i fins i tot es plantejaven l'opció que, amb la seva majoria a la Mesa, la tinguessin "dormint el son dels justos" per acabar rebutjant-la sense arribar a tramitar-la. No obstant, la moció ha passat el primer tràmit i es debatrà en la pròxima reunió de la comissió de Justícia -no en la Constitucional, com volien els socialistes-, encara sense data fixada. En el text, el PSOE demana que l'Advocacia de l'Estat determini en un informe si la fundació s'ajusta a dret o no. Però encara que arribés a aprovar-se, el Govern podria ignorar-la.

Intents sense resultat

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ja va portar al Congrés 218.600 signatures el 2017 per demanar una reforma en la llei de fundacions. Podem havia registrat una proposició semblant i 16 mesos després segueix pendent de ser inclosa en el ple. L'aposta de Podem "no és il·legalitzar, sinó prohibir l'apologia del franquisme". També demanen que no es doni cap subvenció pública a aquestes fundacions i fins i tot es plantegen querellar-se amb els que "facin amb la seva activitat honor a un dictador, al franquisme o a la seva ideologia", segons indiquen des de la formació. Fonts de Ciutadans asseguren que són "partidaris que s'obri el debat per estudiar si la fundació s'adequa a la llei de fundacions i si té encaix legal", encara que volen que s'estengui "a totes les associacions i entitats del signe que siguin i que puguin ser contràries als valors constitucionals", indiquen.

També al novembre, la comissió de Cultura del Congrés va votar una proposició no de llei que demanava al Govern recuperar la gestió del Pazo de Meirás i, després de l'esmena del grup socialista, també es va instar el Govern a il·legalitzar la fundació i condemnar les seves manifestacions d'apologia del franquisme. La iniciativa va comptar amb el suport de tots els partits, i amb l'abstenció del PP, que en boca del diputat Miguel Lorenzo, va defensar: "Si ha de ser declarada il·legal, que es declari; però que per fer-ho s'iniciïn els corresponents procediments. Han de ser resolucions judicials o administratives que estiguin basades en la legalitat". Com passa amb la majoria de les iniciatives que "insten el Govern", mesos després no s'ha traduït en cap acció en concret.

La batalla de l'esquerra per la memòria

L'argument que arriba des de les files socialistes per presentar la seva moció al Senat en comptes del Congrés, on li anirien més bé els números, és que el partit ja va portar a la Cambra baixa una proposició de llei de reforma de la llei de memòria històrica. La mesura buscava ampliar la norma que va néixer en un govern socialista, i que és un dels principals estendards d'un llegat que el PSOE de Pedro Sánchez vol reivindicar davant un Podem sense experiència de Govern. En la seva proposta s'hi incloïa que es declarin il·legals associacions i fundacions que públicament "fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament l'odi, hostilitat, discriminació o violència contres les víctimes de la guerra civil espanyola i el franquisme per la seva condició com a tals, o que facin apologia del franquisme, feixisme i nazisme".

Notícies relacionades

La 'resurrecció' lluminosa de la polèmica Creu dels Caiguts de Callosa

Treva en el veto a les exhumacions del Valle de los Caídos

El Govern es va valdre de la seva capacitat de veto per frenar la iniciativa sense que ni tan sols s'arribés a prendre en consideració, al·legant que suposava canvis pressupostaris. Des del PSOE critiquen que la Mesa, controlada pel PP i Ciutadans, va decidir mantenir el veto del Govern, mentre que en la formació taronja s'escuden que després de la decisió de l'Executiu, poca cosa hi podien fer. Si aquest veto no hagués existit, fonts de Ciutadans asseguren que el sentit de vot davant la iniciativa socialista “és una cosa que no s'ha plantejat”, però insisteixen a condemnar “totes les accions que vagin orientades a fer apologia de la dictadura, que no tenen cap mena de cabuda en democràcia”. I aprofiten per retreure als socialistes que a Ciutadans “sempre han defensat que s'ha de complir amb la llei en vigor i dotar-la econòmicament perquè es pugui desenvolupar, cosa que no han fet ni el PP ni el PSOE”.

Dies després arribava al registre del Congrés una proposició amb el mateix nom que la del PSOE, aquesta vegada firmada per Units Podem, però de diferent contingut. La iniciativa, menys ambiciosa que la socialista i sense menció a il·legalitzar la Fundación Francisco Franco, no va patir el veto del Govern i està a l'espera que la mesa posi data perquè sigui presa en consideració. La carrera per la memòria històrica ja es lliure en les dues formacions a l'esquerra de l'arc parlamentari, i en els dos partits se succeeixen reunions amb associacions memorialistes i fins i tot actes de visita a llocs com el Valle de los Caídos. Però al PSOE insisteixen que surten amb avantatge. Per això no descarten noves iniciatives, com la possibilitat de portar al Congrés, aquesta vegada sí, una moció similar a la que han traslladat al Senat. Tot i insistir que el problema de Ciutadans és "ideològic", estan convençuts que no tindran excessius problemes a l'hora de trobar suport per a aquestes iniciatives. "La nostra obligació és seguir-ho intentant".